Ajuntament Girona, Ajuntament Figueres, Ajuntament Blanes, Ajuntament Lloret de Mar, Ajuntament Olot, Ajuntament Salt, Ajuntament San Feliu de Guíxols, Ajuntament Roses, Ajuntament Banyoles, Ajuntament Palafrugell, Ajuntament Palamós, Ajuntament Llagostera Ajuntaments Gironès, Ajuntaments Pla de l'Estany, Ajuntaments La Selva, Ajuntaments Baix Empordà, Ajuntaments Alt Empordà, Ajuntaments Garrotxa, Ajuntaments Ripollès, Ajuntaments Cerdanya, Ajuntaments Baix Llobregat, Ajuntaments Barcelonès, Ajuntaments Vallès Oriental, Ajuntaments Vallès Occidental, Ajuntaments Barcelona, Ajuntaments Lleida, Ajuntaments Tarragona, Notícies, Notícies Girona, Notícies Barcelona, Notícies Figueres, Notícies Lleida, Notícies Tarragona, Notícies Blanes, Notícies Olot, Notícies Roses, Notícies Llagostera, Notícies diputació, Notícies municipals, Notícies alcaldes, Notícies regidors, Notícies municipis, Notícies pobles, informació municipal, informació política, informació electoral, informació local, informació provincial, informació regional, informació alcaldes, informació regidors, informació consistorial, informació Girona, informació Barcelona, informació Tarragona, informació Lleida, informació gironès, informació comarcal, Barcelona alcaldes, Barcelona regidores , Barcelona municipis, Barcelona municipi, Barcelona Diputació, Barcelona comarca, Barcelona consistori, Barcelona ple, Barcelona eleccions, Barcelona notes premsa, Barcelona polítics, Barcelona polític, Barcelona consell comarcal, Barcelona consellers, Barcelona poblacions, Barcelona ciutat, Girona alcaldes, Girona regidores, Girona municipis, Girona municipi, Girona Diputació, Girona comarca, Girona consistori, Girona ple, Girona eleccions, Girona notes premsa, Girona polítics, Girona polític, Girona consell comarcal, Girona diputats, Girona consellers, Girona demarcació, Girona poblacions, Girona ciutat, Lleida alcaldes, Lleida regidores, Lleida municipis, Lleida municipi, Lleida Diputació, Lleida comarca, Lleida consistori, Lleida ple, Lleida eleccions, Lleida notes premsa, Lleida polítics, Lleida polític, Lleida consell comarcal, Lleida diputats, Lleida consellers, Lleida demarcació, Lleida poblacions, Lleida ciutat, Tarragona alcaldes, Tarragona regidores, Tarragona municipis, Tarragona municipi, Tarragona Diputació, Tarragona comarca, Tarragona consistori, Tarragona ple, Tarragona eleccions, Tarragona notes premsa, Tarragona polítics, Tarragona polític, Tarragona consell comarcal, Tarragona diputats, Tarragona consellers, Tarragona demarcació, Tarragona poblacions, Tarragona ciutat, Ajuntament Platja d'Aro, Ajuntament Begur, Ajuntament Llambilles, Ajuntament Quart, Ajuntament Corçà, Ajuntaments barcelonins, Ajuntaments catalans, ajuntaments Catalunya, ajuntaments comarcals, ajuntaments independents, notícies actualitat, notícies d'interès, notícies premsa, notícies diàries, notícies agencia, informació actualitat, informació premsa, informació diària, informació d'interès, informació última hora, Ajuntament Albiol, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldea| Aldover, Aleixar, Alella, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfés, Alforja, Algerri, Alguaire, Alins, Alió Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alòs de Balaguer, Alp, Alpens, Alpicat, Alt Àneu, Altafulla, Notícies Amer, Ametlla de Mar, l' Ametlla Vallès, Ampolla, Amposta, Anglès, Anglesola, Arbeca, Arboç, Arbolí, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, Argençola, Argentera, Argentona, Armentera, Arnes, Arres, Arsèguel, Artés, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Ascó, Aspa, Avellanes i a Linya, les Avià, Avinyó, Avinyonet de Puigventós, Avinyonet Penedès, Badalona, Badia Vallès, Bagà, Baix Pallars, Balaguer, Balenyà, Balsareny, Banyeres Penedès, Banyoles, Barbens, Barberà de la Conca, Barberà Vallès, Barcelona, Baronia de Rialb, Bàscara, Bassella, Batea, Bausen, Begues, Begur, Belianes, Bell-lloc d'Urgell, Bellaguarda, Bellcaire d'Empordà
Girona. Localitzat i descobert el micvé de Girona
- Detalls
- Publicat el Dilluns, 24 Febrer 2014 20:54
- Escrit per Ajuntament de Girona
Una recerca arqueològica en confirma l’existència, al lloc de la tercera i última sinagoga del call, abans de l’expulsió dels jueus
Aquest tarda al Museu d'Història dels Jueus s’ha presentat públicament la descoberta de les restes del "micvé" (bany ritual jueu) del segle XV, en un acte en el que hi han participat l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; l’ambaixador d’Israel a Espanya, Alon Bar; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; l’arqueòleg de la Universitat de Girona, Jordi Sagrera; i la directora del Museu d’Història dels Jueus, Sílvia Planas.
Els resultats de la recerca arqueològica i de la documentació, permeten afirmar que estem davant les restes del bany ritual o micvé que la població jueva de Girona va utilitzar des del 1435 fins al moment de l’expulsió. Aquestes troballes posen de manifest la importància del patrimoni jueu gironí i atorguen un nou grau d’interès cultural i turístic al call, situant Girona, altre cop, en el punt de mira internacional.
En el seu parlament, l’alcalde de Girona ha destacat que a partir d’aquesta descoberta “que no només té un valor estrictament material”, “abandonem l’especulació i pugem al nivell de certesa”. D’altra banda el conseller Mascarell ha remarcat que la troballa “és una contribució decisiva al patrimoni català d'origen jueu, en el qual Girona és peça fonamental. Un patrimoni en què Catalunya té una xarxa de ciutats amb patrimoni material molt destacat, des de Santa Coloma de Queralt a Besalú, Tàrrega, Barcelona o Tortosa, entre altres”. Finalment, l’ambaixador Alon Bar ha explicat la importància del micvé com a símbol de la continuïtat jueva i ha aprofitat per “felicitar no només la troballa de més testimonis físics de la presència jueva, sinó per haver-ho celebrat”.
L’estiu de 1492 l’expulsió decretada pel rei Ferran contra les comunitats jueves va obligar la comunitat gironina a vendre’s la sinagoga amb els espais comunitaris circumdants. Gràcies als documents de venda conservats als arxius, s’ha ubicat l’emplaçament de la sinagoga a la zona nord-est de l’actual Centre Bonastruc ça Porta, al nivell del pati superior.
El contingut d’aquests documents ens informa que en aquest indret hi havia “les escoles (sinagoga) de l’aljama dels jueus, i de les dones dels jueus de Girona, on s’hi fa l’ofici segons el ritus jueu, i l’hospital i els banys situats dins del call jueu”, tot en estances diferenciades, però unides entre elles i amb unes afrontacions molt clares, que no permeten dubtes sobre el punt en el qual s’ubicava tot el complex. En aquest indret, la configuració de l’espai conegut com a cisterna ha estat tradicionalment objecte d’interpretacions diverses, entre les quals, la de micvé o banys rituals de la sinagoga fundada el 1435.
Davant l’evidència documental, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat de Girona, dirigits per Jordi Sagrera, que ja s’havien ocupat d’anteriors prospeccions al call, ha portat a terme una nova intervenció arqueològica, efectuada en aquest entorn entre els dies 10 i 21 de febrer de 2014. Els resultats de la mateixa aporten dades rellevants sobre l’estructura original i el context cronològic.
Ara es pot assegurar que les parets que l’envolten per migdia i ponent són una obra del segle XVII amb reformes posteriors que res hi tenen a veure. Tanmateix, ambdues s’assenten directament sobre murs més antics d’origen medieval. Així, al segle XV, juntament amb el mur de façana del carreró de Sant Llorenç, al nord, i el de partió de finca veïna, a llevant, tancaven una piscina rectangular, que no pas una cisterna, amb una fondària de 1,50 metres de profunditat. S’hi accedia per mitjà d’una llinda llarga i baixa disposada en xamfrà a l’angle sud-oest i un replà de lloses de pedra que facilitava l’accés a l’aigua.
La piscina comunicava directament amb una petita cambra adjacent ubicada a la banda de ponent de la qual se n’ha descobert el mur de tanca occidental i el paviment original de toves rectangulars. Plegades conformaven un conjunt unitari i perfectament estanc al qual s’entrava per una única porta oberta a la paret de migdia. Se’n conserva la llinda i l’arrencament dels brancals. La piscina s’alimentava de l’aigua procedent d’un dipòsit situat a uns dos metres al sud d’aquella porta, espai que, aleshores, probablement funcionava com un pati a cel obert.
El dipòsit, una altra nova descoberta, és una estructura d’obra delimitada per murs de pedra i morter. Presenta una planta rectangular de 110 per 160 cm i una fondària de 50 cm recoberta íntegrament per un revestiment acurat de morter hidràulic (opus signinum). El fons no és pla sinó que marca un desnivell cap a tramuntana i aboca a un forat de desguàs que travessa la paret nord del dipòsit en direcció a la sala de la piscina. Tot el conjunt d’estructures documentades es van amortitzar i colgar entre finals del segle XV (el dipòsit) i mitjan segle XVI ( la sala adjacent a la piscina).
