Ajuntament Girona, Ajuntament Figueres, Ajuntament Blanes, Ajuntament Lloret de Mar, Ajuntament Olot, Ajuntament Salt, Ajuntament San Feliu de Guíxols, Ajuntament Roses, Ajuntament Banyoles, Ajuntament Palafrugell, Ajuntament Palamós, Ajuntament Llagostera Ajuntaments Gironès, Ajuntaments Pla de l'Estany, Ajuntaments La Selva, Ajuntaments Baix Empordà, Ajuntaments Alt Empordà, Ajuntaments Garrotxa, Ajuntaments Ripollès, Ajuntaments Cerdanya, Ajuntaments Baix Llobregat, Ajuntaments Barcelonès, Ajuntaments Vallès Oriental, Ajuntaments Vallès Occidental, Ajuntaments Barcelona, Ajuntaments Lleida, Ajuntaments Tarragona, Notícies, Notícies Girona, Notícies Barcelona, Notícies Figueres, Notícies Lleida, Notícies Tarragona, Notícies Blanes, Notícies Olot, Notícies Roses, Notícies Llagostera, Notícies diputació, Notícies municipals, Notícies alcaldes, Notícies regidors, Notícies municipis, Notícies pobles, informació municipal, informació política, informació electoral, informació local, informació provincial, informació regional, informació alcaldes, informació regidors, informació consistorial, informació Girona, informació Barcelona, informació Tarragona, informació Lleida, informació gironès, informació comarcal, Barcelona alcaldes, Barcelona regidores , Barcelona municipis, Barcelona municipi, Barcelona Diputació, Barcelona comarca, Barcelona consistori, Barcelona ple, Barcelona eleccions, Barcelona notes premsa, Barcelona polítics, Barcelona polític, Barcelona consell comarcal, Barcelona consellers, Barcelona poblacions, Barcelona ciutat, Girona alcaldes, Girona regidores, Girona municipis, Girona municipi, Girona Diputació, Girona comarca, Girona consistori, Girona ple, Girona eleccions, Girona notes premsa, Girona polítics, Girona polític, Girona consell comarcal, Girona diputats, Girona consellers, Girona demarcació, Girona poblacions, Girona ciutat, Lleida alcaldes, Lleida regidores, Lleida municipis, Lleida municipi, Lleida Diputació, Lleida comarca, Lleida consistori, Lleida ple, Lleida eleccions, Lleida notes premsa, Lleida polítics, Lleida polític, Lleida consell comarcal, Lleida diputats, Lleida consellers, Lleida demarcació, Lleida poblacions, Lleida ciutat, Tarragona alcaldes, Tarragona regidores, Tarragona municipis, Tarragona municipi, Tarragona Diputació, Tarragona comarca, Tarragona consistori, Tarragona ple, Tarragona eleccions, Tarragona notes premsa, Tarragona polítics, Tarragona polític, Tarragona consell comarcal, Tarragona diputats, Tarragona consellers, Tarragona demarcació, Tarragona poblacions, Tarragona ciutat, Ajuntament Platja d'Aro, Ajuntament Begur, Ajuntament Llambilles, Ajuntament Quart, Ajuntament Corçà, Ajuntaments barcelonins, Ajuntaments catalans, ajuntaments Catalunya, ajuntaments comarcals, ajuntaments independents, notícies actualitat, notícies d'interès, notícies premsa, notícies diàries, notícies agencia, informació actualitat, informació premsa, informació diària, informació d'interès, informació última hora, Ajuntament Albiol, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldea| Aldover, Aleixar, Alella, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfés, Alforja, Algerri, Alguaire, Alins, Alió Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alòs de Balaguer, Alp, Alpens, Alpicat, Alt Àneu, Altafulla, Notícies Amer, Ametlla de Mar, l' Ametlla Vallès, Ampolla, Amposta, Anglès, Anglesola, Arbeca, Arboç, Arbolí, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, Argençola, Argentera, Argentona, Armentera, Arnes, Arres, Arsèguel, Artés, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Ascó, Aspa, Avellanes i a Linya, les Avià, Avinyó, Avinyonet de Puigventós, Avinyonet Penedès, Badalona, Badia Vallès, Bagà, Baix Pallars, Balaguer, Balenyà, Balsareny, Banyeres Penedès, Banyoles, Barbens, Barberà de la Conca, Barberà Vallès, Barcelona, Baronia de Rialb, Bàscara, Bassella, Batea, Bausen, Begues, Begur, Belianes, Bell-lloc d'Urgell, Bellaguarda, Bellcaire d'Empordà
Caldes de Malavella. Un sondeig de 140 metres de profunditat arriba a l'epicentre del volcà del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella
- Detalls
- Publicat el Dimecres, 10 Juny 2015 08:00
- Escrit per Ajuntament de Caldes de Malavella
L'equip d'investigadors dirigit per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha fet durant el maig i fins a començaments de juny dos sondejos al Camp dels Ninots de 113 i 140 metres de profunditat que serviran per conèixer millor l'evolució climàtica i paisatgística del sud d'Europa i per estudiar la formació del volcà que acull el jaciment.
140 metres seguits de sediments
El sondeig ha permès obtenir una seqüència contínua de tots els sediments que s'han anat dipositant en el cràter del volcà des del fons del llac inicial fins a la superfície actual. L'extracció l'ha feta l'empresa especialitzada In Situ Testing S.L. mitjançant tubs de 60 centímetres que recuperaven el material intacte, sense remoure's i amb la indicació de l'orientació geogràfica. Aquesta és la primera vegada a la Península i una de les poques vegades a tot Europa en què es fa una perforació d'aquestes característiques en un volcà de tipus maar, és a dir, a l'interior del quals s'hi va formar un llac.
Amb la informació que proporcionen els sediments lacustres recuperats es podrà reconstruir amb molta precisió el paleoambient del Camp dels Ninots de fa 3,2 milions d'anys, gràcies a les restes de pòl·lens, fotòlits, diatomees, etc., que han quedat atrapats en aquests sediments i permetran entendre la transició del clima subtropical d'aquella època fins a l'actual clima mediterrani. Segons explica un dels codirectors, Gerard Campeny, 'és com si cadascun dels estrats que componen el jaciment representés una fotografia de la seva època i la suma dels diferents fotogrames ens atorgaran la pel·lícula de l'evolució del Camp dels Ninots al llarg del temps'.
Durant els treballs de camp es fan els primers estudis minerològics i estratigràfics. A la imatge es pot observar un dels trams de sediments lacustres recuperats durant el sondeig. Foto: Gerard Campeny/IPHES
En el cas dels sediments lacustres hi han quedat atrapats moltes dades referents al clima i al paisatge existent en el Camp dels Ninots durant el Pliocè. Els sediments barbats (laminats) són els millors per obtenir aquest tipus d'informació. Foto: Gerard Campeny/IPHES
La zona triada per fer el sondeig, a prop de can Pla i de can Pinyoner (foto inicial), és el punt que permetia fer el forat més profund i arribar a l'epicentre del volcà. Aquesta informació s'havia obtingut gràcies a les proves realitzades en anteriors campanyes.
Altres estudis complementaris i arribada als dipòsits volcànics
Aprofitant el sondeig fet, un equip especialitzat de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA) ha fet estudis de les roques sedimentàries estratificades i dels minerals en els nivells del llac per tal d'entendre'n la formació. Unes sondes geofísiques han obtingut dades diverses com la visió de 360º del sondeig, la radiació gama, la susceptibilitat magnètica, els tant per cents d'urani, tori i potassi del sediment, etc.
Durant el moment de la perforació s'ha aprofitat el forat per tal d'introduir sondes geofísiques per tal d'obtenir múltiples paràmetres.
Més enllà dels nivells del llac, s'ha arribat als dipòsits volcànics, material que estudiarà un grup de vulcanòlegs, també procedents de l'ICTJA, amb l'objectiu de conèixer l'estructura del volcà i determinar-ne l'evolució de l'erupció i el procés de formació.
Durant els treballs de camp es fan els primers estudis minerològics i estratigràfics. A la imatge es pot observar un dels trams de sediments volcànics recuperats durant el sondeig.
Mesos d'estudis
A mesura que avançaven els treballs de perforació, l'equip científic preparava les mostres en un laboratori de camp instal·lat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella. Ha estat un procés molt laboriós ja que s'havia de seguir una metodologia específica per a l'ocasió. Posteriorment, s'analitzaran en diferents laboratoris i no serà fins d'aquí a uns mesos quan se'n començaran a conèixer les primeres dades científiques.
En el laboratori de camp instal·lat per l'Ajuntament de Caldes de Malavella s'han realitzat els treballs de preparació de les mostres extretes del sondeig i s'han realitzat els primers treballs de identificació i interpretació.
Registre de terratrèmols
L'equip ha instal·lat a més de 100 metres de profunditat un geòfon que enregistrarà tots els moviments sísmics de la zona ja que és una àrea tectònicament activa. S'ha deixat un dels sondejos entubat i accessible i les dades que es vagin aconseguint es retransmetran al moment via wi-fi cap a una estació sísmica i podran ser consultades pel personal investigador interessat.
Descansen les excavacions per un any
Enguany no s'han fet les excavacions habituals de cada any. El motiu és el finançament que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va concedir l'any passat al projecte de recerca de quatre anys que va presentar l'IPHES: «El Plio-Pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió Prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes». Aquesta font d'ingressos ha permès fer unes proves que d'altra manera no s'haurien pogut realitzar. Altres institucions que hi han donat suport són el Ministerio de Ciencia y Tecnologia i l'Ajuntament de Caldes de Malavella, que ha ofert suport logístic i de manutenció a tot l'equip d'investigadors.
Un projecte multidisciplinari
L'equip d'investigació està format per unes 25 persones procedents de diverses disciplines com la paleontologia, l'arqueologia, la geologia, vulcanologia, la física, la biologia, la química..., i d'universitats i centres de recerca tant estatals com internacionals. A més de l'IPHES, hi prenen part membres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universidad de Burgos, Universidad de Granada, Institut de Ciències de la Terra-Jaume Almera i Museo Nacional de Historia Natural de Madrid, ambdós del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, entre d'altres.
Un referent internacional i dos caldencs al capdavant
El que fa especial el Camp dels Ninots és l'excel·lent estat de conservació dels materials, gràcies a les aigües altament mineralitzades, la qual cosa el fan únic a Catalunya i un dels pocs d'aquestes característiques a tot Europa. Això el converteix en un referent en l'estudi del clima i de les condicions ambientals al sud d'Europa fa uns 3,2 milions d'anys. La investigació està dirigida per l'IPHES amb tres codirectors: els caldencs Bruno Gómez de Soler i Gerard Campeny i, per altra banda, Jordi Agustí.
Fotos: Gerard Campeny/IPHES
