També s’ha documentat part del clavegueram  de l’antiga ‘Blandae’ i s’ha recuperat gran quantitat de valuós material arqueològic: ceràmica, ossos d’animals, metalls, vidre, etc.

Aquesta setmana, més concretament el pròxim dijous 19 de desembre, finalitzarà la tercera campanya  d’excavacions en extensió al jaciment romà de la Penya dels Padrets de Blanes. Correspon a una part de l’urbs de Blandae, l’única de les 20 ciutats romanes d’arreu de Catalunya que quedava per deixar al descobert, localitzada i començada a excavar als anys 2022 i 2023.

Els treballs promoguts per l’Ajuntament de Blanes a través del Departament d’Arxiu i Patrimoni Històric van començar el passat 19 de setembre, a càrrec de l’empresa Atri Cultura i Patrimoni SLU, amb direcció científica de l’arqueòleg Joan Llinàs i Pol, qui també ha encapçalat les dues anteriors campanyes. L’equip de treball està format per un tècnic arqueòleg de suport, un tècnic especialista en planimetria i quatre auxiliars d’arqueologia.

Per conèixer de primera mà les últimes descobertes que s’han fet en aquesta tercera campanya, avui al matí han visitat les excavacions on encara s'està treballant l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i la regidora de Patrimoni i Arxiu Municipal, Mònica Rabassa. Els han acompanyat l’arqueòleg Joan Llinàs, així com el director de l’Arxiu i Patrimoni, Toni Reyes.

L’antiga Blandae està estructurada entorn d’un llarg carrer longitudinal en sentit nord-sud (cardo), travessat perpendicularment per un carrer transversal en sentit est-oest (decumanus). Aquests dos vials delimiten quatre edificis que s’han nomenat amb les quatre primeres lletres de l’abecedari. L’edifici A es va excavar totalment a la campanya 2022 i està formada per cinc tabernae (espais comercials).

L’edifici B ha resultat ser una gran construcció formada per dos espais de planta quadrada de més de 40 m² de superfície cadascun. Per la seva banda, l’edifici C es troba en aquests moments en fase d’excavació, format per quatre grans estances, de les quals ara per ara està totalment excavada la que està situada més al nord i que s’interpreta com una altra taberna. Això és perquè s’hi ha trobat fins a 6 dolia, és a dir: recipients de ceràmica per contenir líquids a tocar de les parets sud i est.

Localitzada una gran sitja, part del clavegueram i altres descobertes

L’equip d’arqueòlegs ha localitzat al tram central del cardo una part del clavegueram que es va habilitar sota el nivell de circulació, que també s’ha pogut descobrir allà on es conservava. D’altra banda, als espais exteriors a tocar de l’edifici B s’ha localitzat i posat al descobert un altre element de gran importància per continuar coneixent millor Blandae.

Es tracta d’una gran sitja d’emmagatzematge de gra, excavada a la roca del subsol, que mesura més de dos metres de profunditat i compta amb un diàmetre màxim a l’entorn dels 150 cm. L’excavació d’aquesta sitja ha proporcionat un conjunt nombrós i notable de material arqueològic, encara pendent d’estudi aprofundit. Està datada a mitjans del segle I després de Crist, el mateix moment en què tota aquesta part de la ciutat va ser abandonada pels seus habitants.

Identificades per primera vegada restes ibèriques i altres dades

També s’han identificat per primera vegada restes ibèriques anteriors a la ciutat romana. Es tracta d’una llarga rasa que discorre en direcció nord-sud, apareguda sota l’edifici C i encara en procés d’excavació. Els materials arqueològics que provenen d’aquesta rasa en estudi són de l’època ibèrica i fou inutilitzada no més tard, a principis del segle II aC, un segle abans de l’establiment romà, de l’any 200 aC, aproximadament.

La campanya d’aquest 2024  també ha permès el coneixement total de dues construccions més de la ciutat romana (edificis B i C) i d’un nou tram de carrer nord-sud (cardo), amb infraestructures urbanes de sanejament. També s’ha confirmat que tot aquest sector de l’urbs romana de Blandae no era residencial, sinó que era una àrea comercial formada per tot un seguit de tabernae i espais de magatzem que hi estaven relacionats.

Els treballs efectuats durant tres mesos han permès igualment recuperar una quantitat molt nombrosa i valuosa de material arqueològic, com ara ceràmica, ossos d’animals, metalls, vidre i altres troballes. Tot aquest material serà objecte d’inventari, classificació i estudi aprofundit en els propers mesos, i formaran part de la memòria científica.

Finalment, cal remarcar que tots els resultats de les excavacions s’incorporaran a la memòria científica de la intervenció arqueològica, que constituirà el document mestre de l’excavació arqueològica. Aquesta memòria es començarà a redactar properament per presentar-la posteriorment als Serveis d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Museïtzació de Blanda Romana: el Centre d’Interpretació

Abans que comencés la tercera campanya d’excavacions que finalitzarà aquesta setmana, a principis d’estiu d’aquest 2024 el Departament d’Arxiu i Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Blanes també va posar en marxa un altre ingredient que forma part d’aquest gran projecte de rescat d’una de les parts de la història blanenca més interessants: la de l’època romana. El passat mes de juny va encetar l’adequació de l’antic Centre Cultural Els Padrets perquè sigui el futur ‘Centre d’Interpretació de la Blanda Romana’ (CIBR).

La museïtzació d’aquest espai, situat molt a prop geogràficament del jaciment que duu el mateix nom s’està duent a terme de manera molt acurada, donada la transcendència de tot el projecte. La idea és que, un cop estigui enllestit el Centre d’Interpretació es pugui completar la visita a la ciutat romana, ja que s’hi inclourà diversa informació perquè sigui accessible per a tothom. L’execució d’aquest servei compta amb un pressupost aproximat d’uns 25.000 € i s’espera tenir enllestit abans de la Setmana Santa del 2025.

Pel que fa a les tres campanyes d’excavacions que s’han fet al jaciment de la Penya dels Padrets, fins al moment s’han invertit 207.000 €. A la primera campanya es van destinar 45.000 €, a la segona 82.000 €, i en aquesta tercera 80.000 €.