Gran quantitat de públic es van encarregar de fer perdurar la tradició centenària de fer un sopar a l’aire lliure, amenitzat pel polifacètic artista, que va fer el participar al públic tota l’estona

Ja fa més d’un segle que la Festa Major de Blanes es tanca amb una tradició que les blanenques i blanencs aprecien de manera especial, perquè és el colofó de dies de gresca i festa que conclouen amb una agradable i tranquil·la vetllada a l’aire lliure. És l’Aplec de l’Amor, que s’acull a la platja de Cala Bona –Cala Sant Francesc, oficialment- arran de mar, gronxolats per la nit que ajuda a oblidar la calor diürna.

És una vetllada nocturna on el més típic és compartir un sopar acompanyat de la parella, amics, familiars o qui es vulgui de companyia, aquí no hi ha regles que valguin, i cadascú s’ho amaneix com vol. La celebració començar a les sis de la tarda amb una mitja audició de sardanes a càrrec de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria, simultàniament a què l’ermita de Sant Francesc va acollir una missa seguida per una copa de cava, organitzada per l’Associació d’Amics de les Ermites.

Una tradició centenària de compartir un sopar a l'aire lliure

Mentrestant, ja havien començat a acostar-se a la platja els primers participants, un regalim de persones de totes les edats que anaven arribant de manera constant, i que van acabar ocupant la platja en tota la seva extensió. Arribaven a peu, en cotxe, o en moto, perquè Cala Bona està als afores del municipi. Si bé està molt a prop del nucli urbà, per arribar-hi s’ha de fer una estoneta de camí que puja fins a mitja alçada de la muntanya de Sant Joan si se segueix la ruta des del Passeig de Mar.

Ara bé, tothom qui hi ha participat alguna vegada coincideix en afirmar que l’esforç paga la pena, i la tradició marca que cadascú es porta  l’àpat o la beguda que més li agrada i, amb menor o major mesura –depèn del gust del consumidor-, es reserva un lloc on gaudir d’un sopar d’estiu a l’aire lliure, quan ve més de gust per apaivagar la calor de l’estiu. Hi havia grups més grans i més petits de tota mena compartint un mateix esdeveniment. Alguns proveïts de taules i cadires, i d’altres amb espelmes, il·luminació efectista i tota mena de complements per fer l’experiència única.

També va ser un aplec farcit d’anècdotes, entre elles la d’una parella –la Isabel i en Santi-, que començaven la lluna de mel ahir a la nit després que s’havien casat tot just aquella mateixa tarda a l’Ermita de Sant Francesc. El mateix indret on fa dos anys es van prometre. I així les coses, quan la foscor ja ho envoltava tot, el moment culminant de l’Aplec de l’Amor va arribar a partir de les 10 de la nit, amb un concert que enguany va tenir un convidat molt adequat per a una jornada estiuenca dominical: Manu Guix.

Un concert intimista de Manu Guix amb la complicitat d’un públic entregat

Acompanyat tan sols per la música d’un piano de cua, Manu Guix va anar oferint al públic -entregat de bell antuvi a la virtuositat del cantant- tot un reguitzell de cançons que barrejaven estils ben diferents. Sempre sota l’arranjament molt personal del músic barceloní que, quan només tenia 4 anys, va començar a tocar tot sol l’orgue que tenia el seu avi. Des d’aleshores, mai no s’ha separat de les tecles, i és el llenguatge que millor li escau per comunicar la seva particular manera que té per apropar-se a tothom: amb modèstia i senzillesa, sense estridències.

De fet, tot just començar el concert ja va explicar al públic com seria el seu modus operandi: li podien demanar les cançons que volguessin, i així aniria trenant el concert. Per això, no va ser gens estrany que, a petició del públic, hagués d’arrencar amb un dels temes amb què se l’identificat: ‘El Petit Príncep’, el seu musical de més èxit com a compositor, del qual n’ha estat també productor i director musical.

‘Que tinguem sort’, ‘Un núvol blanc’ o l’emotiva ‘Angel’ de Robbie Williams, que ja va formar part dels obligats bisos que ha de tenir sempre un concert que s’apreciï, van ser alguns dels temes que van sonar a l’Aplec de l’Amor d’ahir. La participació del públic que Manu Guix va reclamar des del principi es va fer més plausible quan va demanar que s’encarregués de fer els cors d’una cançó composada per ell que, com gairebé totes les seves, està carregada de nostàlgica emoció: ‘Temps Passat’.

Ara bé, aquesta activa presència del públic es va fer encara més plausible quan, responent de nou a una invitació del músic, van haver dues intervencions de tres noies del públic que van pujar a l’escenari i van cantar acompanyades d’un Manu Guix sorprès per la qualitat i potència de les seves veus. Primer ho van fer la Clara i la Joana, i després va cantar la Laia. I així, sense adonar-se, perquè els bons moments solen passar més ràpid que els que ens fan patir, es va acabar un Aplec de l’Amor que va posar el llaç més dolç a la Festa Major de Santa Anna 2024.