Ajuntament Girona, Ajuntament Figueres, Ajuntament Blanes, Ajuntament Lloret de Mar, Ajuntament Olot, Ajuntament Salt, Ajuntament San Feliu de Guíxols, Ajuntament Roses, Ajuntament Banyoles, Ajuntament Palafrugell, Ajuntament Palamós, Ajuntament Llagostera Ajuntaments Gironès, Ajuntaments Pla de l'Estany, Ajuntaments La Selva, Ajuntaments Baix Empordà, Ajuntaments Alt Empordà, Ajuntaments Garrotxa, Ajuntaments Ripollès, Ajuntaments Cerdanya, Ajuntaments Baix Llobregat, Ajuntaments Barcelonès, Ajuntaments Vallès Oriental, Ajuntaments Vallès Occidental, Ajuntaments Barcelona, Ajuntaments Lleida, Ajuntaments Tarragona, Notícies, Notícies Girona, Notícies Barcelona, Notícies Figueres, Notícies Lleida, Notícies Tarragona, Notícies Blanes, Notícies Olot, Notícies Roses, Notícies Llagostera, Notícies diputació, Notícies municipals, Notícies alcaldes, Notícies regidors, Notícies municipis, Notícies pobles, informació municipal, informació política, informació electoral, informació local, informació provincial, informació regional, informació alcaldes, informació regidors, informació consistorial, informació Girona, informació Barcelona, informació Tarragona, informació Lleida, informació gironès, informació comarcal, Barcelona alcaldes, Barcelona regidores , Barcelona municipis, Barcelona municipi, Barcelona Diputació, Barcelona comarca, Barcelona consistori, Barcelona ple, Barcelona eleccions, Barcelona notes premsa, Barcelona polítics, Barcelona polític, Barcelona consell comarcal, Barcelona consellers, Barcelona poblacions, Barcelona ciutat, Girona alcaldes, Girona regidores, Girona municipis, Girona municipi, Girona Diputació, Girona comarca, Girona consistori, Girona ple, Girona eleccions, Girona notes premsa, Girona polítics, Girona polític, Girona consell comarcal, Girona diputats, Girona consellers, Girona demarcació, Girona poblacions, Girona ciutat, Lleida alcaldes, Lleida regidores, Lleida municipis, Lleida municipi, Lleida Diputació, Lleida comarca, Lleida consistori, Lleida ple, Lleida eleccions, Lleida notes premsa, Lleida polítics, Lleida polític, Lleida consell comarcal, Lleida diputats, Lleida consellers, Lleida demarcació, Lleida poblacions, Lleida ciutat, Tarragona alcaldes, Tarragona regidores, Tarragona municipis, Tarragona municipi, Tarragona Diputació, Tarragona comarca, Tarragona consistori, Tarragona ple, Tarragona eleccions, Tarragona notes premsa, Tarragona polítics, Tarragona polític, Tarragona consell comarcal, Tarragona diputats, Tarragona consellers, Tarragona demarcació, Tarragona poblacions, Tarragona ciutat, Ajuntament Platja d'Aro, Ajuntament Begur, Ajuntament Llambilles, Ajuntament Quart, Ajuntament Corçà, Ajuntaments barcelonins, Ajuntaments catalans, ajuntaments Catalunya, ajuntaments comarcals, ajuntaments independents, notícies actualitat, notícies d'interès, notícies premsa, notícies diàries, notícies agencia, informació actualitat, informació premsa, informació diària, informació d'interès, informació última hora, Ajuntament Albiol, Albons, Alcanar, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alcover, Aldea| Aldover, Aleixar, Alella, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfés, Alforja, Algerri, Alguaire, Alins, Alió Almacelles, Almatret, Almenar, Almoster, Alòs de Balaguer, Alp, Alpens, Alpicat, Alt Àneu, Altafulla, Notícies Amer, Ametlla de Mar, l' Ametlla Vallès, Ampolla, Amposta, Anglès, Anglesola, Arbeca, Arboç, Arbolí, Arbúcies, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argelaguer, Argençola, Argentera, Argentona, Armentera, Arnes, Arres, Arsèguel, Artés, Artesa de Lleida, Artesa de Segre, Ascó, Aspa, Avellanes i a Linya, les Avià, Avinyó, Avinyonet de Puigventós, Avinyonet Penedès, Badalona, Badia Vallès, Bagà, Baix Pallars, Balaguer, Balenyà, Balsareny, Banyeres Penedès, Banyoles, Barbens, Barberà de la Conca, Barberà Vallès, Barcelona, Baronia de Rialb, Bàscara, Bassella, Batea, Bausen, Begues, Begur, Belianes, Bell-lloc d'Urgell, Bellaguarda, Bellcaire d'Empordà
Les quatre diputacions catalanes commemoren el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans
- Detalls
- Publicat el Dimecres, 19 Juny 2024 12:08
- Escrit per Redacció
La seu central de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha acollit aquesta tarda l'acte commemoratiu del centenari de l'entitat. La celebració ha comptat amb l'assistència de les presidentes i presidents de les quatre diputacions catalanes, (Lluïsa Moret, Barcelona; Noemí Llauradó, Tarragona; Miquel Noguer, Girona; i Joan Talarn, Lleida), a més de la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré.
L'acte ha omplert el claustre de l'Institut d'Estudis Catalans i durant el mateix els quatre presidents han coincidit en destacar la contribució de l'IEC al país i han subratllar la necessitat de seguir treballant plegats. En aquest sentit, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret ha destacat que "omple de satisfacció estar al costat de l'IEC, i al costat dels representants de les màximes institucions del país. Aquesta complicitat simbolitza el bo i millor de Catalunya, i encarna un esperit que necessitem perquè hem d'afrontar reptes col·lectius de gran importància. Celebrant la història de l'IEC celebrem la voluntat per avançar en el progrés de la nostra societat".
També s'ha expressat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó quan ha afirmat que "tenim molts reptes per davant com a país, i sens dubte garantir el futur de la llengua pròpia de Catalunya n'és un. Aquesta no és una tasca fàcil, però ens en sortirem si les institucions i el conjunt de la ciutadania adquirim consciència lingüística i de país, tots a l'una. I, com no, amb el guiatge i l'expertesa de l'IEC com a company essencial d'aquest viatge".
De la seva part, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha subratllat que "una de les funcions que ha de tenir l'IEC del segle XXI, és treballar conjuntament amb altres institucions i entitats per impulsar la presència catalana en la tecnologies de la informació i la comunicació. I no només de la llengua. Històricament hem estat un país innovador i referent en múltiples àmbits amb una visió desacomplexada del món. L'IEC té el bagatge històric, el coneixement i l'expertesa per ser una peça fonamental d'aquesta veu", mentre que el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn ha afirmat que "sense l'acció de reunir i protegir el patrimoni artístic català, la fesomia arquitectònica, artística i social de la plana de Lleida al Pirineu i l'Aran seria tot una altra, ja que juntament amb el Centre Excursionista de Catalunya van organitzar les expedicions artístiques al Pallars i a la Ribagorça per a recuperar l'art romànic i convertir-lo en l'art nacional de Catalunya".
L'IEC ha celebrat un acte recordatori dels principals fets d'aquell 18 de juny, dia de l'efemèride, amb un diàleg entre Enric Prat de la Riba i Francesca Bonnemaison, dues persones molt rellevants d'una ciutat aleshores en plena ebullició política, social i cultural.
El disseny i l'escenografia de l'acte, conduït per la periodista Carolina Rosich, han volgut traslladar el públic a principis del segle XX. Enric Prat de la Riba i Francesca Bonnemaison, interpretats per Carles Martínez i Míriam Alamany, i el músic Pau de Nut, han escenificat situacions versemblants per entendre els anhels dels protagonistes d'aquella època.
Paral·lelament l'historiador Enric Pujol ha posat en context el paper de les diputacions en la creació de l'IEC com el pilar de vertebració de la nació a partir de la llengua i la cultura catalanes.
També han assistit a l'acte, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, i l'expresident de la Generalitat, José Montilla, entre d'altres autoritats.
L'IEC
El 18 de juny de 1907 es va fundar l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), una iniciativa de la Diputació de Barcelona, amb Enric Prat de la Riba al capdavant.
L'Institut d'Estudis Catalans és l'ens de referència normativa per a la llengua catalana en el seu conjunt. Treballa amb la visió de ser el referent acadèmic de la llengua i la cultura catalanes, assessorar els poders públics i tenir capacitat d'influència social des de la reflexió, el rigor i la independència de criteri. Exerceix d'acadèmia de la llengua catalana i de centre d'estudis de recerca en totes les matèries del saber.
És l'únic ens de creació política i institucional catalana. Fundat l'any 1907 per Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, i el 1914 de la Mancomunitat catalana.
Té un caràcter pluridisciplinari perquè agrupa tots els àmbits del saber i això li permet ocupar-se de les diferents àrees.
Compta amb membres procedents de tots els territoris de llengua i cultura catalanes: Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andorra, Catalunya del Nord, Franja de Ponent i l'Alguer.
L'IEC al segle XXI
És un eix vertebrador de la catalanitat: fa evident que el català és una llengua apta i útil per expressar el pensament i transmetre el coneixement a tots els nivells. Com a ens pluridisciplinari: analitza els fenòmens des d'una perspectiva polièdrica i com a entitat social: contribueix a l'enfortiment de la societat sobre la base de la llengua, la ciència i la cultura catalanes.
