El tècnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger, va parlar del seu llegat, així com el d’altres artistes que també han deixat la seva petjada al municipi

El 13 d’octubre de l’any 2013 moria a Lloret de Mar després d’una llarg malaltia l’artista blanenc Esteve Baltrons i Roura, més conegut internacionalment sota el seu nom artístic, Esteban de Balt. Per recordar la petjada que va deixar en vida als cors de molts blanencs i blanenques, però sobretot també dels visitants que omplien cada estiu el seu local, aquesta setmana s’ha fet un acte que, en bona part, es va dedicar a rememorar-ho.

Es tractava d’una xerrada a càrrec de l’historiador blanenc i tècnic de l’Arxiu Municipal, Aitor Roger. Si bé el títol de la conferència era ‘Blanes, terra d’artistes’, la segona part va quedar centrada íntegrament en recordar tant la seva trajectòria vital com artística, després que en primer lloc es va parlar d’artistes tant de Blanes com de fora que van desenvolupar la seva carrera al municipi.

En aquest darrer sentit, Aitor Roger va parlar sobretot d’artistes plàstics com Antoni Calderó o els germans Josep Ma i Joan Padern. També va enumerar Rafel Bataller, Joan Roig i Soler, Joan Junceda –de qui recentment s’han complert 75 anys de la seva mort-, Joan Llimona i Lluïsa Vidal, entre d’altres.

L’acte va tenir lloc al Casal Cívic i Comunitari Benet Ribas, del Departament de Benestar i Família de la Generalitat. No cal dir que la sala estava plena de gom a gom, sobretot per la gran petjada que va deixar al cor de molts blanencs i blanenques l’artista Esteban de Balt. Abans d’encetar la xerrada, va introduir la sessió la directora del Casal Benet Ribas, Susanna Sola, qui va agrair al conferenciant la seva implicació.

Un artista de cap a peus, amb un caràcter difícil però amb un cor immens

Esteve Baltrons i Roura va néixer el 12 de març –curiosament la mateixa data en què ho va fer el conferenciant, Aitor Roger- de l’any 1936. Va ser tota la vida un artista de cap a peus, amb un caràcter a voltes difícil, però amb un cor generós que tothom apreciava. Era fill d’una família de terrassans del barri de Raval, al centre del municipi, i des de petit ja va demostrat que el que més li agradava era cantar. Per això va formar part de la Parròquia Santa Maria, on va destacar entre els seus companys per la qualitat de la seva veu.

Als 17 anys va començar a provar sort com a cantant després que les seves primeres lliçons les va rebre del mestre Josep Espeita en una escola particular que el pianista de Ràdio Barcelona tenia a Blanes. Esteve Baltrons va actuar amb diverses formacions catalanes de renom, així com al mític cabaret El Molino del Paral·lel de Barcelona. Hi cantava els temes més coneguts del moment –entre finals de la dècada dels anys 50 i principis dels anys 60- i compartia escenaris amb Mary Mistral i Frank Johnson.

Durant aquella època també va actuar a d’altres conegudes sales com ara Bolero, Empòrium, Río, o el Teatre Victòria. Fins i tot va participar en certàmens musicals com ara el Festival de Cançó Catalana de Badalona, on va guanyar amb la cançó ‘El poble abandonat’. L’etapa de Barcelona li va permetre entrar en contacte amb el món del cinema com a ballarí en diverses pel·lícules com ‘La Bella Lola’, ‘Altas Variedades’, ‘Hay alguien tras la puerta’, o bé ‘El rapto de las Sabinas’.

L’any 1969 va actuar per primera vegada a Alemanya, més concretament al programa Der Goldene Shultz de Vico Torriani a la ZDF, la segona cadena de la televisió alemanya. A Munic, i gràcies a la seva representant, Gerda Kell, va conèixer el Doctor Heinz Stein, productor i propietari de la casa de discs Supertone, amb qui va signar el seu primer contracte de gravació a l’estranger, cantant en  alemany i castellà.

L’any 1979 va ser un dels moments més importants de la seva carrera artística, ja que va participar a la pel·lícula de Peter Fleischmann, Die Hamburger Krankheit (El virus de Hamburgo), amb Helmut Griem i Fernando Arrabal. També va formar part del grup d’artistes d’avantguarda alemanya que integraven l’espectacle Opera Curiosa, que dirigia l’actriu de renom Marianne Sägebrecht. L’Esteban de Balt també va obtenir l’èxit i la popularitat –sobretot com a latin lover- a d’altres països d’Europa: França, Àustria i Alemanya. Possiblement era més popular fora que no pas al seu propi país, un fet que sovint el propi cantant lamentava.

A Blanes va tenir obert durant més de trenta anys (1964-1998) el local Los Tarantos. Per a molts era el lloc de referència per excel·lència per passar una bona estona gaudint de les cançons, les bromes i la complicitat de l’Esteban, que sempre serà recordat per ser un artista en majúscules, com pocs en queden ja: polifacètic, espectacular, seductor, divertit, atractiu i repartint somriures per a tothom.

Els últims anys de la seva vida els va passar a Lloret de Mar, on també va regentar durant uns anys un altre local fins que va haver de deixar d’actuar per motius de salut. El 23 de novembre de 2007 se li va retre a Blanes un emotiu homenatge a qui sens dubte és el cantant blanenc més internacional, un acte on l’Esteban va poder gaudir de l’escalf i el reconeixement de tot un poble.