Aquesta setmana s’ha presentat als propietaris forestals de les dues viles, uns terrenys que representen un 50% i un 67% de la superfície a Blanes i Lloret respectivament

El Teatre de Blanes ha allotjat aquesta setmana una sessió informativa on els principals protagonistes, una vegada més, han estat els i les propietàries de terrenys forestals de Blanes i Lloret. La jornada la van encapçalar dimarts passat l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i el tinent d’alcalde de Lloret de Mar, Jordi Orobitg, acompanyats de la tinenta d’alcalde de Medi Ambient de Blanes, Marina Vall·llosada, així com tècnics i tècniques de les diferents administracions implicades al pla, entre ells Protecció Civil dels dos municipis.

Després de donar la benvinguda als assistents –prop d’un centenar de persones- el focus d’atenció de la jornada va consistir en exposar al públic que omplia el recinte, prop d’un centenar de propietaris i propietàries de terrenys forestals. L’objectiu va ser conscienciar tothom sobre la necessitat de fer una actuació conjunta, perquè al estar la superfície forestal tan fragmentada –la massa total és la suma de diverses parcel·les- seria una quimera funcionar autònomament si es vol fer de manera correcta.

Blanes i Lloret de Mar, municipis pioners a Catalunya

En l’àmbit dels plans d’ordenació forestals Blanes i Lloret de Mar han estat pioners perquè són els únics arreu de Catalunya on l’anàlisi prèvia s’ha realitzat conjuntament, al estar els dos municipis tan lligats geogràficament per la seva massa forestal. L’anàlisi prèvia de les superfícies forestals de Blanes i Lloret s’han treballat conjuntament, tot i que es tracti de documents separats. I és que, a partir d’ara, la gestió del Pla d’Ordenació Forestal caldrà que continuï necessàriament per camins separats.

El següent pas en què s’ha de treballar és que els i les respectives propietàries de terrenys forestals -tant de Blanes com de Lloret- s’adhereixin al Pla d’Ordenació Forestal del respectiu ajuntament per a la necessària gestió conjunta. El percentatge de superfície forestal que ocupen als respectius municipis és d’un 50% en el cas de Blanes i del 67% pel que fa a la seva veïna, Lloret de Mar.

El document preveu el què anomena ‘Blocs d’Actuació Conjunta’ (BEC), que es correspon a les respectives superfícies forestals que ocupen en relació als dos municipis. A Blanes hi ha un total de 20 Blocs d’Actuació Conjunta, mentre que a Lloret n’hi ha 67. Cal caminar, doncs, en la creació d’una Associació de Propietaris Forestals de Blanes i Lloret, i per aquest motiu al terme de la presentació d’aquest passat dimarts es van distribuir fulls d’adhesió dels respectius ajuntaments dels dos municipis perquè els i les propietàries els emplenessin. La primera fita és arribar almenys al 30% d’adhesions inicials per no deixar el projecte en dic sec.

Lluita contra els incendis forestals i les conseqüències del canvi climàtic

La redacció conjunta del Pla d’Ordenació Forestal Municipal (POFM) de Blanes i Lloret permetrà poder fer una gestió més coherent així com poder preveure, per exemple, corredors de fauna i biodiversitat, amb els conseqüents beneficis que això comporta, ja que s’actua en un àmbit molt concret al territori. En l’actual context de canvi global és important que els Ajuntaments prenguin un paper actiu en la dinamització de la gestió forestal, tant pel que fa a terrenys públics com privats.

La gestió forestal es considera una eina clau per a l’adaptació al Canvi Climàtic, ja que els seus efectes sobre els sistemes forestals són molt variables. I és que, pel que fa als ecosistemes mediterranis, cal destacar l’actual situació amb el decaïment i la mortalitat de l’arbrat, l’afectació de malalties i plagues, els canvis en l’àrea de distribució i composició d’espècies, la reducció de la producció i l’augment del risc d’incendis forestals.

Els focs forestals són una pertorbació natural dels ecosistemes mediterranis que, actualment, ja no es concentren només en les èpoques de sequera: poden declarar-se en qualsevol època de l’any a causa del canvi climàtic. Els factors que agreugen el risc d’incendis forestals són l’abandonament rural i la falta de gestió dels boscos i conreus, la presència de vents i l’increment de temperatures.

Per això, una de les qüestions d’obligat compliment per llei pels propietaris d’edificacions en terrenys forestals és assegurar una franja exterior de protecció de, com a mínim, 25 metres d’amplada al voltant de les cases. També s’han de mantenir les parcel·les i zones verdes interiors en les mateixes condicions que les franges de protecció, i evitar que el jardí sigui fàcilment inflamable.

Un altre aspecte en què s’ha aprofundit al llarg de les tres sessions informatives prèvies que hi ha hagut fins ara –el juliol del 2021 al Teatre de Lloret, així com el 3 de febrer i l’1 de març al Teatre de Blanes- és que, si bé la prevenció d’incendis és un objectiu prioritari, també n’hi ha d’altres. Un d’ells són els possibles rendiments i beneficis que la gestió conjunta pot comportar pels i les propietàries, com per exemple amb la fusta, el suro o les pinyes, sense malmetre el medi ambient.

El què s’ha tractat doncs amb aquest seguit de sessions informatives ha estat tractar d’implicar en l’execució d’aquest pla als i les propietàries de terrenys en zones forestals, sumant així els esforços de tothom: públic i privat. També es va remarcar la importància de seguir mantenint netes les franges perimetrals de protecció al voltant de les urbanització, un objectiu assolit –tot i que no encara al 100%- que fa dues dècades era pràcticament una quimera.