El Consell Comarcal del Ripollès sol·licita la gratuïtat del túnel del Cadí per a habitants i empreses de la comarca
- Detalls
- Publicat el Dimarts, 23 Febrer 2021 12:58
- Escrit per Consell Comarcal del Riipollés
El Consell Comarcal del Ripollès treballa colze a colze amb els ajuntaments i els agents econòmics del territori per fer de la comarca un indret el màxim de competitiu possible. En aquest context hi juga un paper important l’aposta per disposar de bones vies de comunicació que interconnectin el Ripollès amb el seu entorn com a sinònim d’oportunitats de desenvolupament. En una reunió de la taula sectorial de reactivació econòmica en l’àmbit dels transports, empresaris de la logística i la missatgeria posaven de manifest al president, Joaquim Colomer, que els suposa un greuge no disposar de la gratuïtat del túnel del Cadí, de què gaudeixen no només les dues comarques que interconnecta, el Berguedà i la Cerdanya, sinó també l’Alt Urgell.
Actuant en resposta a aquesta inquietud, el president, Joaquim Colomer, ha adreçat una carta a la direcció de l’empresa concessionària, Túnels de Barcelona i Cadí, SA, i al conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, sol·licitant formalment aquest avantatge. “Es troben en inferioritat de condicions a l’hora de prestar servei en un territori que no deixa de ser dins la seva província”, hi argumenta Colomer fent referència als empresaris que han traslladat la inquietud al consell.
“Lligams històrics innegables”
A la missiva, Colomer, recorda els “lligams històrics innegables” entre el Ripollès i la Cerdanya i els fonamenta esmentant com la divisió administrativa ha vinculat repetidament els dos territoris. Això, sense obviar els vincles familiars entre banda i banda de la collada de Toses, que es traduïen en vincles socials i econòmics.
Així mateix, a més d’exposar l’avantatge que representaria per a empreses com transportistes o missatgers gaudir de la gratuïtat del túnel del Cadí, el text recorda la “sotragada econòmica molt important” que va representar per al Ripollès l’obertura d’aquesta infraestructura, el 1984. I és que moltes empreses ripolleses fins llavors servien la Cerdanya i fins i tot l’Alt Urgell i Andorra. Amb aquest nou corredor, els va passar a resultar impossible competir amb empreses del Berguedà i el Bages, que veien com se’ls obria un nou mercat.
Colomer també explica que, des d’ençà, el Ripollès ha anat deixant de ser un centre de serveis per a la Cerdanya, perdent una clientela potencial d’almenys 18.000 habitants, “una xifra molt representativa per un territori com el nostre, de 25.000”.
