La presentació es va realitzar de manera telemàtica i va comptar també, a banda dels autors, amb la presència del tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats;  el director de Viena Edicions, Enric Viladot  i l’actriu Carme Sansa.

El llibre, que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, celebra i promou la diada de Sant Jordi. A més inclou fotografies per il·lustrar la diada de Sant Jordi, i conté la resposta a preguntes com: Quan va començar aquesta festa' Per què la gent compra i regala llibres i roses' I desvela el procés, al llarg de gairebé cent anys, pel qual ha passat a convertir-se en la gran festa de la cultura i del llibre.

Durant la seva intervenció Carme Polo va destacar la diada de Sant Jordi com la gran festa de la rosa i el llibre i va defensar la candidatura de Sant Jordi per a ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. I va afegir com «la celebració de Sant Jordi compleix amb tots els requisits per fer d’ella Patrimoni Immaterial ja que es tracta d’un esdeveniment social que subratlla la pertinença a un país que estima els llibres, on tota la ciutadania hi participa de manera voluntària perquè és una festa de ningú i de tothom, que tots la podem fer nostra, una festa on tothom hi té cabuda i on queda palès que la cultura i els llibres ens ajuden a ser més lliures».

Paral·lelament, Polo va fer una detallada explicació dels orígens de la festivitat de Sant Jordi. Des dels seus inicis com a festa del llibre amb una primera data, el 7 d’octubre de 1926, com a Dia del Llibre Espanyol a petició de la Cambra del Llibre de Catalunya, fins a l’actualitat.

L’any 1931 es va demanar un canvi de data ja que a l’octubre amb el fred i els llibres de text del curs escolar que acabat de començar no era una data apropiada. Es va resoldre celebrar aquest dia del llibre el 23 d’abril fent coincidir el bon temps, la celebració del dia de Sant Jordi com a patró de Catalunya, les commemoracions de la mort i naixement respectivament de Cervantes i de Shakespeare i amb la fira de venda de roses que dataven ja a Barcelona des de l’edat medieval. Tots aquests elements es van conjugar en una combinació perfecta que va donar com a resultat la festa tal i com la coneixem en l’actualitat gairebé cent anys després d’aquella primera celebració de 1926.

De la seva banda Ricard Lobo va recordar que «la selecció de fotografies corresponent als darrers 5 anys i que totes les imatges estan presses el mateix dia de Sant Jordi a diferents indrets de Catalunya». Lobo va subratllar com havia estat «un gran repte interpretar la diada de Sant Jordi a través de les fotografies».

En el seu parlament l’actriu Carme Sansa va mencionar la participació de diferents personalitats que han intervingut en el llibre donant la seva opinió sobre la festivitat. Personalitats com ara: Pasqual Maragall, Pau Riba, Federico Mayor Zaragoza, Ferran Adrià o Paul Preston, entre d'altres.

El diputat Garcia Cañizares va subratllar com la diada d’enguany ha estat i és diferent degut a la crisi sanitària que estem vivint per la covid19, i va voler «destacar com en aquests moment difícils la lectura ens ajuda a superar-los, ens acompanyar i com queda patent que la cultura és un bé de primera necessitat».

Cañizares va destacar també el «ple suport de la Diputació a la candidatura de la festivitat de Sant Jordi per tal que es pugui declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat» i va afirmar que «la diada de Sant Jordi representa la comunió perfecte de l’amor i de l’amor als llibres perquè la necessitat de la lectura ens ajuda a ser més lliures, més crítics i millors persones»

Joan Subirats va agrair a tots els actors implicats la col·laboració per realitzar aquest llibre i va recordar la forta vinculació de Barcelona, i de tota Catalunya, amb la festivitat de Sant Jordi. Va informar sobre les «centenars de peticions» de parades davant de les llibreries de Barcelona per a la celebració de demà, 23 de juliol, i com «tot i aquesta celebració sigui inusual els llibres perduren en el temps i resisteixen».