Un estudi sobre els efectes de la censura franquista en la traducció catalana guanya el 5è Premi Rafael Patxot i Jubert
- Detalls
- Publicat el Dimecres, 22 Juliol 2020 07:59
- Escrit per Diputació de Barcelona
“La censura franquista i la traducció catalana de narrativa als anys seixanta”, treball realitzat per Lara Estany i Freire, investigadora del Grup d’Estudis de la Traducció Contemporània al Català (GETCC) de la UAB, és la guanyadora del 5è Premi Rafael Patxot i Jubert, convocat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) amb la participació de la Diputació de Barcelona a través del Consell Assessor de la Masia Mariona, seu del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.
El treball guardonat en aquesta cinquena edició del Premi Rafael Patxot i Jubert, que està dotat amb 5.000 euros i de la seva publicació a càrrec de la Diputació de Barcelona, investiga la manera com els aparells de censura franquista van perjudicar la literatura catalana de la dècada dels seixanta del segle passat. El treball analitza els informes de censura de 288 novel·les diferents i, a continuació, les novel·les censurades en si mateixes comparades amb els seus respectius originals i arriba a conclusions com que un dels criteris predominants per als censors era la religió i aquests perseguien molt més tot allò que es considerés un atac a la moral religiosa o a la decència que no pas a l’exèrcit.
Convocatòria 2021
Coincidint amb el veredicte del premi del Premi Rafael Patxot i Jubert 2020, s’ha publicat la convocatòria 2021 al que hi poden concórrer els autors de treballs de recerca, bibliogràfic o d'assaig, sobre qualsevol de les temàtiques vinculades amb la cultura popular, la història medieval o l’astronomia i meteorologia. Les candidatures, s'hauran de tramitar telemàticament a partir de l’11 de setembre del 2020 per mitjà del formulari que aleshores estarà disponible a la web de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), en el qual caldrà adjuntar el PDF del treball.
Premi Rafael Patxot i Jubert
En les anteriors edicions el Premi Rafael Patxot i Jubert, que porta el nom d’un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX, amb projectes culturals com ara el suport a l'Institut d'Estudis Catalans, l'estudi de la masia catalana o l'obra del cançoner popular, així com un dels precursors de l'estudi de l'astronomia i la meteorologia a Catalunya, ha estat per als estudis i monografies següents: “Santuaris, ermites i capelles de l'època del Barroc. Geografia sagrada de la muntanya catalana”, de Maria Garganté i Xavier Solà; “La marina catalana a la baixa edat mitjana. Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses” de Marcel Pujol i Hamelink; “L'univers vivent d'Hildegarda de Bingen. Perspectives filosòfiques” de Georgina González Rabassó, i “La Patum de Berga. Festa, guerra i política” d’Albert Rumbo Soler.