El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha comparegut aquest divendres al matí, acompanyat pel vicepresident Governança Local de l'ACM i alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, davant la Comissió d’Estudi de la Reconstrucció i la Reactivació Socials i Econòmiques al Parlament de Catalunya, per defensar que calen més recursos i mesures perquè els municipis puguin afrontar la reactivació socioeconòmica després de la pandèmia. Soler, en nom de l’ACM, ha plantejat diverses propostes, polítiques i canvis legislatius necessaris per impulsar mesures de reactivació després de la pandèmia. 

L’Associació Catalana  de Municipis ha donat el tret de sortida a una intensa campanya institucional i mediàtica per aconseguir que el Govern espanyol alliberi el superàvit generat durant el 2019 pels ens locals catalans, així com els romanents d’anys anteriors i es flexibilitzi la regla de despesa per tal de poder destinar aquests diners a polítiques de reactivació socioeconòmica d’acord amb la realitat i necessitats de cada municipi. La iniciativa també pretén aconseguir que el Govern català doti als municipis d’un fons de cooperació extraordinari dotat amb un mínim anual de 150M€ pels exericis 2020 i 2021, així com un fons de compensació per les despeses que han hagut d’afrontar els ens locals durant la pandèmia.

Per això, des de fa dies l’ACM està realitzant un estudi, amb la col·laboració del municipalisme català, per tal de conèixer de forma precisa els superàvits i romanents de tresoreria dels ens locals (els 947 ajuntaments catalans, els 41 consells comarcals i les 4 diputacions). Un estudi que cap administració catalana ha realitzat fins ara. Segons el president de l'ACM, Lluís Soler, "els recursos públics municipals no són dels bancs ni de l'Estat, són de la ciutadania. I ara, més que mai, han d'anar destinats a polítiques socials i de reactivació".

De moment, l’Associació ja disposa d’informació econòmica concreta sobre superàvit i romanents d’un 30%, és a dir, 300 dels 992 ens locals (ajuntaments, consells comarcals i diputacions). Aquest percentatge d’ens locals representa a més de 3,3 milions d’habitants catalans (el 44% de la població total) i, per tant, són xifres que ja tenen representació i poden donar dimensió de la realitat local.

El 68% d’aquests ens locals que ha comunicat les dades econòmiques a l’ACM disposen de superàvit i romanent positiu. Un 11% ha comunicat que encara no disposa de les dades definitives i el 21% té resultat negatiu.

Les primeres xifres, amb el 30% de dades recopilades, indiquen que els ens locals catalans disposen de 258.452.866 euros de superàvit generat el 2019 i un romanent positiu que en global puja a 1.249.091.313,55 euros. Diners que s’han aconseguit gràcies a la bona gestió dels ens locals i que si s’alliberen es podrien fer servir pel que els governs locals creguin oportú en funció de les necessitats de cada municipi.

El president de l’ACM, Lluís Soler, ha insistit en què “els ajuntaments han fet els deures en aquests últims anys i n’hi ha molts que disposen de romanents de tresoreria i superàvit, però degut a la llei d’estabilitat pressupostària no poden revertir en benefici de la pròpia ciutadania. No reclamem res més del què és de la pròpia ciutadania i que en un moment de crisi sanitària i de reactivació de la vida socioeconòmica és evident que hem de poder posar a disposició dels nostres veïns i veïnes”. I ha afegit que “no podem acceptar cap altra proposta que no sigui que els propis ens locals puguin usar els seus estalvis a favor de la reactivació socioeconòmica dels seus municipis”.

L’ACM també proposa introduir per llei que en qualsevol nova regulació s’inclogui un informe preceptiu d’impacte local per avaluar l’impacte competencial i econòmic en les administracions locals. També es demana garantir una interlocució bilateral entre ens locals i Govern de la Generalitat amb capacitat de codecisió. Al mateix temps, es plantegen propostes com un reforç de les polítiques de dinamització econòmica i les polítiques socials, reformes legislatives que també preveguin una nova Llei d’hisendes locals estatal i una Llei de finances locals pròpia, i contemplar més competències locals en casos de crisi perquè els ajuntaments puguin imposar, tramitar i recaptar les sancions en períodes de crisi o empoderar els alcaldes i alcaldesses i facilitar l’accés a dades.