Les obres de restauració del conjunt monumental del castell de Tagamanent, al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, realitzades en diferents etapes els darrers anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) i l’Oficina d’Acció Territorial d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, s’han donat aquest any per finalitzades. 

Per aquest motiu, aquest diumenge, 5 de juliol, a les 11.00 hores, es farà un acte d’inauguració d’aquests treballs en el que hi participaran el diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals, Josep Tarín, juntament amb l’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, el director del Parc Natural, Lluís Martínez, i tècnics responsables de la restauració del monument, José Luis Sanz, Cecília Sanjurjo i Montserrat Torras. 

El conjunt monumental de Tagamanent, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya, i situat sobre un turó de la banda occidental del Parc Natural del Montseny dominant el Pas del Congost, fou un petit nucli urbà, habitat i en ús fins al primer quart del segle XX. El conjunt el formen l’església de Santa Maria, el cementiri, les ruïnes de la rectoria, la plaça, l’antic ajuntament i les restes d’un hostal. La seva situació estratègica ha fet que hagi tingut un ús continuat com a centre de control primer i com a nucli municipal i religiós després, fins a les primeres dècades del segle passat. El saqueig patit durant la Guerra Civil i la difícil accessibilitat, va fer que s’abandonessin les edificacions del turó, propiciant la seva degradació gradual.

La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt monumental a més dels masos del Prat, el Passanell, el Bellver, les Planes i Cal Petit l’any 1974, i l’any el 1977 va declarar tota aquesta zona Reserva Natural. Des de començament dels anys 80 fins a l’actualitat, la Diputació de Barcelona ha desenvolupat un ampli programa d’actuacions que ha permès la investigació històrica i l’excavació arqueològica pel coneixement del monument, la seva consolidació i restauració, acom també la l’adequació a les visites públiques.

Així, entre 1982 i 1989, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, organisme del qual va passar a dependre la gestió del turó després de la seva declaració com a Parc Natural, va començar a endegar accions per tractar d’aturar la degradació dels edificis, que s’havia produït durant aquests anys d’abandó. En aquesta tasca va comptar amb la col·laboració del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local, duent-se a terme l’excavació arqueològica de l’interior de l’església i les obres de consolidació i restauració de la teulada, el paviment i les voltes de l’església de Santa Maria i d’algunes estructures de l’entorn.

Pla director del conjunt monumental

El desembre de 2010, es va redactar el Pla director del conjunt monumental del castell de Tagamanent, que abraça tant el conjunt monumental del turó, com el seu entorn immediat amb el que conformà l’anomenat Parc Etnològic de Tagamanent. La finalitat del Pla director era crear un instrument operatiu per tal de conservar, protegir i revitalitzar el conjunt monumental i el seu entorn, facilitant alhora realitzar un programa d’actuació, així com la seva execució i gestió. Aquest Pla director va ser aprovat el setembre de 2011 per la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona de la Generalitat de Catalunya.

El juliol de 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) va redactar el Projecte bàsic i executiu de restauració de l’església de Santa Maria i de consolidació i adequació de les construccions annexes en el conjunt monumental del Castell del Tagamanent, i entre 2016 i 2018 s’executen les obres corresponents sota la direcció dels tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, amb un cost de 506.737 euros, a càrrec de la Diputació de Barcelona.

Les darreres obres executades a Tagamanent van finalitzar l’octubre de 2018, amb la restauració de l’església de Santa Maria i la consolidació i adequació de les construccions annexes. El projecte va plantejar una restauració respectuosa i amb voluntat de fer més entenedor el monument al voltant de dos objectius com són recuperar l’espai interior de l’església i restituir el perímetre edificat. El desigual estat de conservació va requerir nivells d’actuació diferents en les parts però sense oblidar l’harmonia del conjunt i la seva visió des del territori.

Els darrers mesos s’han realitzat diversos treballs de consolidació i fixació de talussos i marges en el camí d’accés al el turó per evitar despreniments i garantir la seguretat dels visitants.