La diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha participat avui a l’acte de presentació de l’acord entre la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, per a l’impuls de les  polítiques d’ús del temps en l’àmbit local i internacional. Durant l’acte s’ha signat un conveni de col·laboració entre les administracions que inclou l’organització de la International Time Use Week 2020 i 2021, on participaran més de 300 investigadors, personalitats polítiques, activistes i organitzacions sobre els usos del temps d’arreu del món.

Amb aquest acord es pretén posicionar Catalunya com a epicentre i punt de trobada de tots els actors que formen part de l’ecosistema de polítiques del temps: organitzacions, institucions, societat civil, recerca i mitjans de comunicació.

A més de la diputada Lluïsa Moret, a l’acte han intervingut la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, i les co-coordinadores de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society, Marta Junqué i Ariadna Güell.

Durant la seva intervenció, la diputada de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha recordat que des de la Diputació es va crear l’any 2005 la Xarxa de Ciutats i Pobles pels Nous Usos del Temps i que la corporació també va contribuir a impulsar l’any 2009 la Xarxa de Ciutats Europees en els Usos del temps, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona. A més, ha remarcat que la Diputació col·labora amb entitats ciutadanes i amb els ajuntaments per promoure accions de sensibilització en aquest àmbit.

La diputada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar ha afirmat que «volem apropar i fer partícips als municipis de la província de Barcelona d’aquest projecte. Entenem que els pobles i ciutats, com a escenaris de la vida quotidiana, tenen un potencial transformador en els usos del temps», i ha afegit que «la International Time Use Week ajudarà a construir estratègies compartides de polítiques de dret i d’accessibilitat al temps i a la ciutat, que són essencials per fer front a les desigualtats socials i de gènere».

Lluïsa Moret ha reblat el seu discurs assegurant que «si no abordem les polítiques del temps hi ha el risc de créixer en desigualtats. Volem impulsar una iniciativa que ens ha de permetre situar en un primer pla, en els municipis i en la vida quotidiana, els usos del temps com un dret de ciutadania i un recurs imprescindible per a la igualtat, la salut i la cohesió social».

La crisi de la COVID-19 ha posat el factor temps i la seva organització en el centre de la vida de les persones i ara, més que mai, les polítiques del temps seran un element clau per a la reactivació econòmica i el benestar de la ciutadania a nivell global, així com per la consecució dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030.

Per això, l’acord signat avui uneix els esforços de quatre organitzacions amb àmplia experiència en el desenvolupament de polítiques del temps per tal de prioritzar aquestes polítiques a l’agenda global, tot creant un hub mundial per pensar i implementar-les conjuntament.

El conveni serveix també per crear un espai de trobada internacional per fomentar la recerca en usos del temps, posicionant l’ecosistema català i revitalitzant la Xarxa de Ciutats Europees en els Usos del Temps, que actualment inclou ciutats de França, Itàlia, Bèlgica i Holanda. 

En els darrers anys, gràcies a l’esforç institucional i de la societat civil, les polítiques d'usos del temps s’han fet un lloc a l’agenda política catalana actual. De de 2014 s’organitza la Setmana dels horaris i que ara, des d’aquest any 2020, s’internacionalitza tot esdevenint un espai de debat de referència sobre l’ús del temps amb seu a Barcelona a través de l’organització de la trobada mundial International Time Use Week, que enguany tindrà lloc del 23 al 29 de novembre.

Per la seva banda, la International Time Use Week 2021 se celebrarà del 25 al 31 d’octubre i coincidirà amb el congrés anual de la IATUR (International Association for Time Use Research), en el qual participaran més de 200 persones investigadores d’arreu del món. En el decurs del congrés es firmarà la Declaració de Barcelona per a les polítiques del temps.

A l’acte d’aquest migdia també han participat per explicar l’evolució de les polítiques del temps a Catalunya en el món local i del seu futur: Elvira Méndez, actual presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH); Fabian Mohedano, impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària; i els responsables del grup motor i de les polítiques del temps de cada institució: Teresa Llorens, coordinadora de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona; Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona i experta en política del temps i gènere; i Alexis Serra, director de l’Oficina per la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya. També ha comptat amb la participació de Guillem Espriu, coordinador de Polítiques Socials de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitat amb la qual s'estan explorant possibles vies de col·laboració per sumar-se a aquest acord.

Així mateix, també han intervingut per mostrar el seu compromís amb els objectius del conveni els experts locals i internacionals que formen part de l’Expert Lab de la Barcelona Time Use Initiative: Carl Honoré, veu del moviment Slow; Joeri Minnen, representant de l’Associació Internacional de la Recerca pels Usos del Temps (IATUR); Jean-Yves Boulin, co-coordinador de Xarxa de Ciutats Europees pels Usos del Temps; i Ticia Luengo, co-fundadora de  Betere Tijden i activista per un millor ús del temps.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society té l'objectiu de continuar el llegat i l'experiència de la iniciativa per la Reforma Horària, que va aconseguir posar les polítiques d'ús del temps a l’agenda política a Catalunya.

La nova iniciativa vol traspassar fronteres i situar el factor temps en el centre de les polítiques de creixement i benestar de la ciutadania, connectant i transformant les iniciatives ja existents des de l'escala local a la global.