La presentació ha tingut lloc aquest dimarts a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona

Hi han intervingut la vicepresidenta de la Diputació de Girona Gemma Geis; els coordinadors del dossier, Josep Maria Nolla i Josep Burch; l'arqueòleg conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya Joaquim Tremoleda, i el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué

La Diputació de Girona ha publicat el número 347 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de novembre i desembre de 2024. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Dos mil cent, una odissea arqueològica», coordinat per Josep Maria Nolla i Josep Burch.

El dossier d'aquest darrer número s'ha presentat a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Han participat a l'acte Gemma Geis, vicepresidenta de la Diputació de Girona; Josep Maria Nolla i Josep Burch, coordinadors del dossier; Joaquim Tremoleda, arqueòleg i conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona i moderador del debat.

Els autors han configurat aquest dossier amb la col·laboració de diferents experts per reconstruir, fins al que avui sabem, el context d'un procés complexíssim que ha portat a la Girona actual. 
Girona va néixer en unes circumstàncies històriques que afectaren vasts territoris de la República romana, enfrontada en una sèrie de conflictes civils de gran cruesa. Hi va tenir un paper principal Gneu Pompeu Magne, un dels grans protagonistes de la història universal, només superat pel grandíssim Gai Juli Cèsar. 

Aquest any 2024 fa dos mil·lennis i un segle de la fundació, ex novo i noex nihilo, de Gerunda, el nucli central d'una ciuitas que ocupava un extens territori no pas fàcil de definir (76 aC). És, diuen els coordinadors, un fet extraordinari que ben poques ciutats europees poden commemorar amb seguretat. Mirem endarrere per veure què érem i què som, de les quasi cinc hectàrees inicials als més de cent mil habitants d'ara mateix. Fa cent anys no hauria estat possible determinar aquesta efemèride, ja que aleshores l'arqueologia, encara incipient, proposava solucions, en darrera instància, ben allunyades de la realitat.

El dossier presenta dotze articles dels mateixos coordinadors i de diferents experts, professors i doctors estudiosos de la història de Girona:

• «Dos mil cent, una odissea arqueològica» i «Un recorregut historiogràfic que encara amaga sorpreses», de Josep Maria Nolla i Josep Burch (coordinadors del dossier). 
• «Una mirada a vint-i-un segles: passat, present i futur», de Joaquim Nadal. 
• «La República romana» i «La Guerra Sertoriana», de Gerard Ventós. 
• «Gneu Pompeu Magne», de Quim Tremoleda. 
• «El punt de partida: la muntanya de Sant Julià de Ramis», de Josep Maria Nolla i Josep Burch. 
• «La fundació d'una ciutat romana», de Pere Castanyer. 
• «La fundació de Gerunda, el complex desplaçament d'un grup humà», de Josep Maria Nolla i David Vivó. 
• «Forma i evolució de la ciutat de Girona en l'època romana», de Jordi Sagrera. 
• «El territori de Girona: més enllà de la ciutat estricta», d'Ana Costa i Lluís Palahí. 
• «La Girona romana avui i les perspectives de futur», de Maribel Fuertes. 

Altres temes

En aquest número de la Revista de Girona també es publica una entrevista de l'escriptor David Pagès a Joan Amorós, enginyer i promotor cultural, president de la Fundació Occitano-Catalana i també de FERRMED, l'associació que treballa a favor del corredor mediterrani i de la vertebració ferroviària del país.

El periodista Ramon Esteban ens mostra al reportatge «L'essència dels vitrallers al Barri Vell de Girona» els deu anys de vida de Can Pinyonaire, el taller de vitralls que s'ha convertit en un lloc de referència.

Jordi Dalmau i Rosa Bagudanch mostren al reportatge fotogràfic «Ferros de Girona» detalls de baranes, portes i ponts que trobem a la ciutat de Girona.

A la secció «Elles als ajuntaments: pioneres en la política local», la periodista Gemma Busquets ens parla de Vicenta Vidal Roca, regidora suplent per la Coalició Republicana d'Esquerres a les municipals del 1934 a Cassà de la Selva, en l'article titulat «La casa de les ànimes».

A «Lletres», l'escriptor Pere Martí ens descobreix «Gironins anònims a la revista La Mainada», amb fotos del fons de la Biblioteca de Catalunya.

A «La memòria d'un ofici», l'escriptor Josep Campmajó ens acosta la pastora Laura Garriga Pérez i el seu ofici.

Fitxer adjunt: 1732717629fotonot?cia_presentaci?_rdg347.pdf