La Diputació de Girona inicia treballs verticals en penya-segats per erradicar l’ungla de gat del Parc Natural de Cap de Creus
- Detalls
- Publicat el Dilluns, 04 Març 2024 20:40
- Escrit per Redacció
Es portaran a terme actuacions manuals durant els propers tres anys en gairebé 21 hectàrees en zones del Port de la Selva, Cadaqués i Roses, en el marc del projecte LIFE medCLIFFS
La inversió serà de 175.482,25 euros per retirar dels penya-segats litorals aquesta espècie exòtica invasora, que afecta la vegetació autòctona i altera l’hàbitat i la biodiversitat present
L’expansió de la flora exòtica invasora s’han convertit en un problema a Catalunya i, especialment, a les zones costaneres de les comarques gironines. El clima temperat, l’alt grau d’activitat humana i l’enclavament geogràfic, amb un corredor biològic i d’infraestructures que afavoreix el pas de molts organismes, n’han facilitat l’expansió. I la seva capacitat d’adaptació a qualsevol ecosistema la converteixen en una greu amenaça per al paisatge genuí del territori, la seva biodiversitat i també la salut de les persones.
Per tal de frenar-ne la propagació, la Diputació de Girona, a través del servei de Medi Ambient, ha començat treballs per a l’erradicació de l’ungla de gat (Carpobrotus edulis) al Parc Natural de Cap de Creus. L’actuació consistirà en la retirada manual d’aquesta espècie en espais verticals, després d’haver-se introduït a la demarcació a través de la jardineria i naturalitzar-se en diversos penya-segats.
El Parc Natural de Cap de Creus, també en el marc del projecte LIFE medCLIFFS, durà a terme treballs complementaris per a l’erradicació d’aquesta espècie en jardins privats i en espais naturals planers que no requereixen treballs en altura.
D’origen sud-africà, l’ungla de gat és una planta reptant amb nombroses fulles carnoses de color verd a vermellós. Suporta bé la sequera, la salinitat i els substrats sorrencs, raó per la qual s’ha utilitzat per prevenir l’erosió de talussos i dunes. En tot cas, el seu creixement ràpid li permet envair platges i penya-segats litorals i competir contra la vegetació autòctona, amb les conseqüències que això genera en els hàbitats i la biodiversitat.
Els treballs, que tenen un pressupost total de 175.482,25 euros, s’emmarquen en el projecte LIFE medCLIFFS. S’allargaran durant tres anys amb parèntesis durant el període d’estiu per no interferir en l’època de més ús de les platges. En total, es faran actuacions en 20,8 hectàrees en quatre sectors específics de l’Alt Empordà.
De moment, s’ha començat per la zona del Far de s’Arenella, dins el terme municipal del Port de la Selva. Posteriorment, es continuarà a Portlligat - s’Alqueria Petita i Calders - es Pianc (Cadaqués) i a cala Calitjàs - cala Pelosa (Roses).
El mètode
El procediment de retirada de l’ungla de gat és manual i també inclou l’arrancada de la totalitat de les tiges i arrels. Les restes s’acumularan en pilons propers ben protegits i s’aniran degradant en el temps. Tant és així que es calcula que en dos anys el volum d’aquests pilons s’hagi reduït en un 75 %.
S’ha descartat portar-les a un abocador controlat per evitar una hipotètica mobilització de llavors i també per reduir costos econòmics en la gestió. En aquest sentit, estan programades repassades anuals de la vegetació regenerada durant almenys els cinc anys posteriors a la primera intervenció.
El LIFE medCLIFFS, cofinançat pel Programa LIFE de la Unió Europea, és un projecte de conservació de la natura que compta amb un pressupost total d’1.408.273 euros i es desenvoluparà fins al setembre del 2026. El projecte està encapçalat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través de l’Institut Botànic de Barcelona, i compta amb cinc socis: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya i l’Associació Flora Catalana.
Foto: Jordi López-Pujol
El lloc web oficial del projecte: https://lifemedcliffs.org/
