Aquest divendres s’ha inaugurat a la Casa de Cultura Les Bernardes de la Diputació de Girona el primer bloc expositiu de l’any, «Passió geomètrica», que es podrà veure fins al 27 d’abril. Hi ha participat en la inauguració Robert Fàbregas, coordinador de Les Bernardes.

Aquest bloc expositiu, que forma part del cicle que es presentava aquest mateix gener amb el nom de «Fantasia o realitat'», permetrà gaudir de cinc exposicions que inviten a reflexionar al voltant de la geometria, que està profundament immersa en les diferents expressions artístiques i formes de l’art.

La simetria, les proporcions i la mateixa geometria són elements presents i imprescindibles en l’art. Els artistes —conscientment o inconscientment— s’han servit de les matemàtiques per expressar la seva visió de la realitat a través del llenguatge de l’art. La divina proporció o secció àuria és la proporció geomètrica per antonomàsia, i s’ha interpretat històricament com la «llei universal de l’harmonia» en l’art i en la natura.

Precisament, en la natura abunda la geometria: les formes cilíndriques dels vegetals, els esquemes hexagonals dels ruscs de les abelles, així com els triangles o els quadrats. I en el món de l’art, les obres que no semblen geomètriques o tendeixen a ser-ho massa no poden evitar ser presoneres de la geometria. En definitiva, de la fusta mesurada i tallada que les emmarca.

Les exposicions que s’han inaugurat avui són:

Una geometria lírica (Artur Aguilar - sala Berta Casas, sala Photo i sala 29 m2) Vol-Salt (Vicens Vacca - sala L’Església) L’habitació colidoscòpica (Víctor Pérez Porro - sala Sant Jordi) L’aventura de la geometria quàntica (David Serra - sala La Lateral) Del dibuix a l’abstracte (Núria Gibrat - sala La Talaia)

Bloc «Passió geomètrica», del 2 de febrer al 27 d’abril de 2024

Sala Berta Casas, sala Photo i sala 29 m2: Artur Aguilar. Una geometria lírica

En aquesta exposició hi ha les sèries més noves dels darrers quatre anys. Sèries com Brush Strokes, Square dots, Waves o Moved Stripes parteixen igualment de la secció àuria, divideixen en dos espais la intenció pictòrica —també en el dibuix— i juguen amb la repetició de la pinzellada, la vibració del color, el desplaçament de formes i la transparència en una gamma de colors cada cop més suaus, tendres, propers als colors pastel. No és una pintura geomètrica de registre fred, sinó que exhibeix un cromatisme líric i vibràtil.

Una de les últimes obres que s’hi presenten és Espiral blanca (2023), una obra de síntesi, que mostra la potència de la geometria auràtica quan combina les rectes cromàtiques amb una gran corba sobre plaques desplaçades. 

Sala L’Església: Vicens Vacca. Vol - Salt

Fly és una peça acústica que emet una sèrie de frases en forma de sentència, de manera continuada, en les quals es diu si els blancs o els negres volen o no volen els blancs o els negres en totes les seves possibilitats combinatòries. En català, vol, vol dir ‘voler’ o ‘volar’.

Des de les seves primeres peces sonores, a la dècada dels noranta del segle passat, l’autor planteja el so com un element essencial i no suplementari, i el tracta com un element corpori amb qualitats plàstiques, i materialitza l’espai d’acció com un objecte escultòric. 

Sala Sant Jordi: Víctor Pérez Porro. L’habitació colidoscòpica

El projecte que presenta Víctor Pérez-Porro (Barcelona, 1960) se centra en una reflexió constant sobre els components bàsics de la pintura: forma i color. Aquesta cerca està sempre determinada per la seva realitat més propera, i l’estètica hi assoleix un protagonisme absolut.

Aquesta exposició també vol ser un homenatge i una defensa de l’art geomètric català. Una reivindicació d’estil, en un moment en què cal fer visible l’estil, i donar a conèixer la gran quantitat d’artistes catalans que, com Víctor Pérez-Porro, fan de l’abstracció geomètrica la seva pròpia identitat. 

Sala La Lateral: David Serra. L’aventura de la geometria quàntica

Segons Miquel Bardagil, de la geometria quàntica l’artista ha après que la matèria no és contínua (com l’univers), i que, lluny de la idealització platònica, està sotmesa a la tetradimensionalitat. Així desenvolupa diverses variables geomètriques en què l’amplada, l’altura i la profunditat (les tres dimensions espacials) són sacsejades per la dimensió temporal, en l’àmbit d’un univers en transformació, dúctil i canviant. 

Sala La Talaia: Núria Gibrat. Del dibuix a l’abstracte

Per a l’artista l’abstracte ofereix moltes possibilitats. Cada persona que mira una obra abstracta hi veu coses diferents; per això, l’obra pot tenir milers de significats o provocar emocions diferents. Al cap i a la fi, tot depèn dels ulls que la miren.

El coordinador de les Bernardes, Robert Fàbregas, ha destacat en la presentació de l’exposició que «l’espai de cultura contemporània de Les Bernardes ha estat amatent —i ho continua estant— als canvis que es produeixen al nostre entorn i, fins avui, ha intentat presentar exposicions que van més enllà del simple gaudi estètic, tot cercant missatges i discursos de caràcter més aviat crític i reflexiu».

Des de començaments d’aquest 2024, la Diputació de Girona s’ocupa directament de la gestió de Les Bernardes, un equipament cultural que amb el temps ha anat consolidant una programació d’exposicions d’alt nivell, en què els protagonistes són la comunitat artística més coneguda del moment. El 2024 serà, doncs, un any de canvis per al centre; uns canvis que permetran continuar una tasca que s’ha dut a terme amb encert durant els quaranta anys de vida de les Bernardes com a casa de cultura.

Fotos:  Martí Artalejo.

Fitxer adjunt: 1706987400np_inauguraci?_expo_bernardes_+_foto.pdf