Una seixantena d’assistents, entre alcaldes, regidors i tècnics, s’han trobat aquest matí a Can Ribas de les Franqueses del Vallès en una reunió sectorial organitzada per l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal.

Durant la trobada s’han donat a conèixer les noves obligacions dels ajuntaments en la fase d’emergència per sequera i s’ha ofert el suport del Consell Comarcal per gestionar-les, en un moment crític per la davallada de les reserves d’aigua dels embassaments que, en el cas de Sau-Susqueda, es troben només al 14,2%.

L’entrada en emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat decretada per la Generalitat de Catalunya i que afecta 30 dels 39 municipis de la comarca, comporta, entre d’altres, la limitació del consum a 200 l/habitant i dia a partir de divendres, i es preveu que sigui tot un repte per alguns ajuntaments, segons s’ha comentat.

Per part del Consorci Besòs Tordera, el seu gerent, Albert Solà, ha traslladat als ajuntaments la posada a disposició d’aigua regenerada, que pot ser utilitzada per a determinats usos com ara la neteja o el reg municipal, sempre de forma restringida i amb condicions per fer-ne el menor ús possible.

Durant la trobada s’ha ofert traslladar a la Comissió Territorial del Pla Nacional de l’Aigua, en què participa el Consell Comarcal, les peticions i propostes dels ajuntaments, així com la col·laboració del Servei Comarcal de Gestió Energètica i d’Aigua en aquesta situació d’emergència sense precedents i en previsió de la menor disponibilitat de recursos en el futur.

Segons ha explicat el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Dídac Santisteban, “entrar en la fase d’emergència per sequera vol dir més restriccions i més sancions per als municipis que no puguin complir, i des del Consell Comarcal volem acompanyar-los i escoltar-los per veure com podem fer front a aquesta situació que cada vegada va a pitjor i que necessitem revertir amb mesures,  en  tant que no ens plou, d’un altre tipus”, referint-se, per exemple, a les línies de subvencions de la Generalitat per arranjar canonades que pateixen fuites d’aigua. 

Santisteban ha comentat que “hi ha ajuntaments molt petits que no es poden permetre segons quines inversions amb immediatesa i és per això que volem avaluar cas per cas, parlar amb els municipis i saber què volen els ajuntaments per veure com els podem acompanyar en cada cas”.

En relació al Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), s’ha explicat als ajuntaments l’objectiu d’aquí al 2050 de reduir un 42% el consum d’energia i de destinar el 60% de les cobertes existents a la producció fotovoltaica i el 2,5% de la superfície de tota Catalunya a la producció d’energies renovables fotovoltaica i eòlica.

En el cas de la comarca, es preveu que aquesta afectació sigui d’un 2% i que sigui només per a la generació fotovoltaica. Per tant, s’ha volgut fer èmfasi davant els ajuntaments que el PLATER tindrà un gran potencial de transformació del model energètic i del territori, tal com avui es coneix, i que es preveu que generi debat i controvèrsia, com ja està succeint en d’altres comarques. 

Pel que fa als serveis comarcals de Medi ambient, s’ha donat compte dels resultats obtinguts l’últim any, com per exemple en el cas dels 100.934 euros d’estalvi obtinguts el 2023 gràcies al Servei comarcal de gestió energètica i d’aigua, que eleven l’estalvi acumulat des del 2015 a 877.808 euros. Així mateix, s’ha repassat l’oferta de serveis als municipis i així com els nous serveis del Consell Comarcal, sobretot en l’àmbit de la transició energètica. Al mateix temps, la trobada ha servit per recollir les necessitats dels ajuntaments.

La trobada tenia per objectiu donar a conèixer els serveis comarcals a l’abast de tots els ajuntaments, i aprofitar per donar-ne compte, identificar necessitats locals per contribuir a donar-hi resposta conjuntament de la forma més eficient possible i propiciar la posada en comú i la defensa dels interessos comarcals en les iniciatives i projectes que ho requereixin, com és el cas de la planificació de les energies renovables (PLATER) o de la resposta a la sequera.