L'Ajuntament té comptabilitzats 171 habitatges de grans tenidors a qui s'aplicarà un recàrrec de fins al 150% de l’IBI

Girona vol comprar solars buits als barris de Can Gibert i del Pla de Palau per impulsar que s'hi construeixin pisos protegits. És una de les potes de les polítiques d'habitatge de l'equip de govern, que dilluns començaran a materialitzar-se amb l'aprovació dels pressupostos. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Cristina Andreu, diu que prioritzaran "les parcel·les que limiten amb d'altres que ja són propietat municipal" per permetre que els blocs que s'hi aixequin -a través de diferents fórmules- siguin més grans. En paral·lel, una altra via per intentar mobilitzar habitatge serà aplicar un recàrrec de fins al 150% de l'IBI als pisos buits en mans de grans tenidors. A Girona, n'hi ha 171 de desocupats amb 65 propietaris al darrere.

Els primers pressupostos del nou govern encapçalat per Lluc Salellas destinen 900.000 euros per inversions en habitatge. Una quantitat que se subdivideix en tres partides diferenciades. Per una banda, 350.000 euros que es destinaran a comprar sòl; per l'altra, 450.000 més per adquirir pisos a través del dret de tanteig i retracte, i per últim, 100.000 més per rehabilitar aquells que ja formen part de la borsa de propietat municipal.

Durant la presentació dels comptes per al 2024, l'alcalde de Girona ja va deixar clar que aquestes eren "partides clau vinculades a la idea d'una ciutat més justa". Salellas també va avançar que, en compliment de l'acord Guanyem-Junts-ERC, durant l'any vinent "se superarà" el milió d'euros que es va pactar destinar a habitatge "a través de romanents i modificacions pressupostàries".

La compra de solars buits s'emmarca dins la voluntat de promoure que es construeixin blocs de pisos de protecció oficial (HPO) a la ciutat. "Tenim una necessitat molt gran de generar habitatges de preu assequible i disposem de solars; però aquestes reserves ja són limitades, i el que volem és incrementar-les", afirma la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme.

De fet, l'Ajuntament de Girona ja estudia comprar parcel·les als barris de Can Gibert i del Pla de Palau. "Sobretot prioritzem aquelles zones on ja hi tenim solars municipals però són petits, perquè la compra d'un terreny adjacent permetria que s'hi poguessin aixecar edificis amb més habitatges", avança Cristina Andreu.

A l'hora de construir els blocs protegits, el consistori apostarà per les fórmules "més àgils". Entre aquestes, o bé a través de l'Incasòl o bé cedint els drets de superfície. Segons concreta la tinenta d'alcaldia, "prioritàriament" a promotores socials, però també a privats. "Allò que ens interessa és que s'engeguin el més ràpid possible, perquè l'habitatge és una necessitat per a molts col·lectius", afirma Andreu.

El primer bloc cooperatiu

A més d'impulsar pisos d'HPO adreçats entre d'altres a joves, gent gran o famílies "que no tenen possibilitat d'accedir a un habitatge digne", l'equip de govern també treballa perquè Girona tingui el primer bloc cooperatiu a la ciutat. La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme diu que encara és aviat per situar sobre plànol allà on s'aixecarà -s'estan estudiant algunes parcel·les- però ja avança que la seva pretensió "és que aquest 2024 es pugui cedir el terreny" per fer-lo.

I en aquesta línia, Andreu concreta que, de fet, el consistori ja manté converses amb dues entitats, Sostre Cívic i La Dinamo, per fer realitat el projecte. "Aquest és un altre dels compromisos del govern que volem estimular i fer que es materialitzi", subratlla.

"Costa trobar-ne"

A més de mobilitzar solars buits, un altre dels eixos de les polítiques d'habitatge per al 2024 serà continuar adquirint pisos per incorporar-los a la borsa municipal. Actualment, l'Ajuntament de Girona gestiona 280 habitatges. D'aquests 203 són propietat del consistori i els altres 77 hi han arribat a través de mediació; és a dir, propietaris que els cedeixen per a lloguer social (en aquests moments, el consistori manté converses per incloure'n tres més a través d'aquesta via).

Cristina Andreu explica que es fa difícil calcular quants pisos més podrà sumar el parc de titularitat municipal amb els 450.000 euros que s'han inclòs als pressupostos de l'any vinent. Sobretot, perquè els pisos a través dels quals poden exercir el dret de tanteig i retracte s'han encarit. "A vegades són propostes amb preus elevats, i amb molts diners en pots comprar pocs", concreta la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme.

A més, Andreu precisa que el consistori prioritza aquells on calgui fer-hi poca inversió perquè siguin habitables. "A vegades ens trobàvem amb pisos més econòmics, i que d'entrada no suposaven una càrrega molt elevada; però com que després s'havien de rehabilitar, això encaria molt el preu final i alentia el procés d'adjudicació", concreta.

De fet, hi ha uns 30 pisos d'aquells que l'Ajuntament de Girona té en propietat -alguns dels quals estan tancats- que necessiten rehabilitacions. D'aquí, la partida de 100.000 euros que s'ha inclòs als pressupostos per afrontar reformes. "L'objectiu és anar avançant per adequar-los", explica la tinenta d'alcaldia.

171 en mans de grans tenidors

En paral·lel a la inversió directa, una altra de les vies que té l'Ajuntament de Girona per mobilitzar habitatge és a través de les ordenances. I a partir de l'1 de gener, un cop entrin en vigor les del 2024, el consistori podrà incrementar fins a un 150% aquells recàrrecs de l'IBI que ja aplicava als grans tenidors que tinguessin pisos buits.

"Aquesta mesura vol estimular que es posin al mercat aquells habitatges tancats i dels quals no se n'està fent cap ús", explica Andreu. Durant el darrer exercici tributari, l'Ajuntament de Girona ha identificat 171 pisos buits arreu de la ciutat que estan en mans de 65 grans tenidors. "Tots ells són susceptibles de patir aquest recàrrec; i per tant, allò que farem és penalitzar-los fiscalment", conclou la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme.