La commemoració ha tingut lloc aquest dissabte amb una taula rodona, amb diverses intervencions que han repassat la història i les principals fites de l’entitat i amb un homenatge als membres del primer Patronat   L’acte ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Girona i del Patronat de la Fundació Josep Pla, Miquel Noguer, i l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, entre d’altres autoritats  Creada pel mateix escriptor el 1973, després d’uns primers anys sense activitat, la Fundació Josep Pla es va consolidar a partir dels anys noranta, i avui està plenament arrelada a Palafrugell 

La sala d’actes de la Fundació Josep Pla, a Palafrugell, s’ha omplert aquest dissabte al migdia per acollir l’acte de celebració del 50è aniversari de la Fundació Josep Pla. Una commemoració per recordar els seus orígens i tot el recorregut que ha fet durant aquest mig segle, així com per explicar els projectes futurs.  

L’acte s’ha obert amb una taula rodona que ha comptat amb la participació de l’historiador Joan Badia i Homs, l’escriptor Josep Valls i la filòloga Anna Aguiló, patrons de l’entitat. Joan Badia era amic de l’escriptor i va ser nomenat patró pel mateix Pla; mentre que Josep Valls va mantenir una relació estreta amb l’autor d’El quadern gris a l’Hotel Empordà de Figueres. Al seu torn, Anna Aguiló va ser la directora de l’entitat des del 1992 fins al 2021.  

En les diverses intervencions s’han repassat la història i les principals fites de l’entitat, alhora que s’ha retut homenatge als membres del primer Patronat de l’entitat, format per l’alcalde de Palafrugell i el president de la Diputació de Girona, el germà de l’escriptor, l’editor de Destino, Josep Vergés, i diversos amics de Pla: Raimon Noguera, Josep Martinell, Francesc Gallart, Joan Badia, Francesc Alsius i Esteve Bagué. Aquestes persones són les que van tenir cura de la biblioteca de l’escriptor els primers anys d’activitat, al mateix temps que participaven en diverses iniciatives que van modernitzar el paisatge cultural de Palafrugell. 

Tot seguit, hi ha hagut els parlaments institucionals de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe; l’alcalde de Palafrugell i diputat de la Diputació de Girona, Juli Fernández, i el president de la Diputació de Girona i del Patronat de la Fundació Josep Pla, Miquel Noguer, els quals han destacat la trajectòria i el vigor de l’entitat i del llegat literari de Pla. A continuació, els assistents han pogut degustar el vermut d’aniversari elaborat pel restaurant Pa i Raïm, propietat encara avui dels hereus de Josep Pla. L’acte s’ha completat amb una lectura de textos de l’escriptor de Palafrugell a càrrec de l’actriu Mercè Martínez, amb acompanyament musical dels alumnes de l’Escola de Música de Palafrugell – L’Energia.  

Una biblioteca i un llegat 

Nascuda el 1973 arran de la donació de la biblioteca particular de l’escriptor, i impulsada posteriorment gràcies al concurs de diverses administracions, la Fundació Josep Pla de Palafrugell s’ha convertit en un centre de referència no només per a l’estudi i divulgació de la figura i obra de l’autor, sinó també per al conjunt de les lletres catalanes del segle XX i per a la cultura del país.  

Després de la mort de Josep Pla el 1981, i durant dècades, la Fundació Josep Pla ha treballat incansablement per fomentar l’aprofundiment en el coneixement del llegat de l’escriptor, alhora que ha estat la punta de llança de la divulgació de la seva figura i la seva obra a través d’iniciatives diverses.  

Cal dir, però, que durant els primers anys l’entitat va mantenir una activitat irregular. L’objectiu inicial era preservar la biblioteca de l’escriptor i fer-la accessible al públic, tal com va deixar anotat el mateix Pla en unes notes manuscrites: «La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme ni per cap intolerància. [...] La biblioteca ha de demostrar constantment que davant de l’accés als coneixements, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat» (Notes sobre la biblioteca, 19-6-1973). 

Encara avui, la seu de la Fundació Josep Pla allotja aquesta biblioteca oberta al públic, que s’amplia regularment amb les reedicions i noves edicions d’obres de l’autor i amb altres materials útils per conèixer i interpretar la seva obra, alhora que desenvolupa nombroses activitats de dinamització.  

Principals fites de l’entitat 

Una dècada després de la mort de l’escriptor va començar el procés de modernització de l’entitat, per convertir-la en el que és avui. La implicació del llavors alcalde de Palafrugell i president de la Diputació de Girona, Frederic Suñer, va ser clau per aconseguir una seu estable, que va iniciar l’activitat el 1995. A aquest compromís, cal sumar-hi entre 1992 i 1996 la donació dels manuscrits de Pla a l’editorial Destino per part de l’editor Josep Vergés, la creació pionera a Catalunya de la Ruta Josep Pla el 1993 i la celebració de l’Any Pla el 1997, un autèntic punt d’inflexió en la valoració crítica de Pla, que va suposar també la consolidació i ratificació de la seva obra com un dels principals monuments de la literatura catalana del segle XX.  

A partir de llavors, la inauguració l’any 2000 de l’exposició Permanent «Josep Pla (1897-1981)» a la casa natal de l’escriptor, va consolidar la infraestructura estable necessària per desplegar les diverses activitats, entre les quals hi ha exposicions temporals, conferències, aula de lletres, recitals... a banda de les nombroses i diverses sessions de la Ruta Josep Pla.  

Cal tenir en compte, a més, que l’entitat allotja el Centre de Documentació sobre l’escriptor, un arxiu de referència per a l’estudi i coneixement de l’autor en la consolidació del qual ha estat clau la figura de Frank Keerl Pla, i altres donacions rellevants.  

En la darrera etapa, el lideratge de la Fundació Josep Pla en la creació el 2005 de l’entitat Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, així com l’aliança amb la Universitat de Girona i el Grup 62 per crear la Càtedra Josep Pla el 2010, ha permès sumar esforços per abordar nous horitzons i posar en relació la figura de Pla amb els seus contemporanis i amb el conjunt de la literatura i la cultura catalanes. La publicació de diversos estudis i materials inèdits, que han comptat amb gran repercussió i èxit de públic, confirmen que l’obra de Pla continua viva, i que compta amb un gran nombre de lectors i seguidors.  

Una entitat arrelada i amb ànima 

Des de l’arrelament a Palafrugell i la coordinació i col·laboració amb la resta d’agents socials i culturals de la població i de l’entorn, la Fundació Josep Pla ha aconseguit estendre el coneixement de la figura i obra de Pla a horitzons molt amplis. Sense aquesta tasca, duta a terme amb constància i gràcies a nombroses i diverses col·laboracions, no es podria entendre la rellevància i transcendència actual de Pla en la cultura catalana i l’èxit de crítica i públic que encara avui, més de quaranta anys després de la seva mort, continua tenint la seva obra.  

En l’article «La Fundació Josep Pla, casa natal de l’escriptor», que va aparèixer a la revista La Veu dels Llibres, Anna Aguiló, directora de l’entitat entre 1992 i 2021, va escriure: «Revisant la història de la creació i consolidació de la Fundació Josep Pla ens adonem que les cases i els projectes prenen vida si tenen ànima». Efectivament, al llarg de tots aquests anys la Fundació Josep Pla ha teixit un espectre ampli i divers de col·laboracions. Aquesta suma de complicitats i relacions són les que han afavorit que cadascú, des de la seva parcel·la, contribuís a la bona marxa de l’entitat i a conduir-la fins on és avui. 

Encarant el futur amb energies renovades 

La Fundació Josep Pla és un referent de la descoberta de l’obra de Pla per als nous lectors, i alhora punt de trobada de tots els amants del seu llegat. Vol continuar essent-ho, i per això encara el futur amb energia, renovant i ampliant la seva oferta i programació cultural: està prevista la renovació de l’exposició permanent el primer trimestre de 2024, amb una proposta que incorporarà els darrers avenços i coneixements sobre l’autor i la seva obra, i afavorirà una major participació i interacció de les persones usuàries.  

A més, treballa en nous itineraris de la Ruta Josep Pla, i ha intensificat els esforços dedicats a la catalogació dels fons del Centre de Documentació, amb avenços significatius respecte dels manuscrits i l’epistolari de l’autor que es donaran a conèixer durant el 2024. En paral·lel, mantindrà l’activitat regular mitjançant exposicions temporals, presentacions, recitals, actes familiars, oferta educativa, etc., una oferta que es renova i actualitza periòdicament.