En relació amb la Sentència núm. 590/2023, de 28 de setembre de 2023, dictada per la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que anul·la el «Projecte de condicionament d’un tram de la carretera GIP-5129, de Vilafant a Borrassà, amb un nou pont sobre el Manol», aprovat definitivament pel Ple de la Diputació de Girona en sessió del dia 15 de juny de 2021, el qual preveia la construcció d’un pont que complia les directrius tècniques de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), cal fer les precisions següents: 

1.    La Sentència estima el recurs d’apel·lació interposat contra la Sentència núm. 208/2022, de 3 d’octubre de 2022, dictada en primera instància pel Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Girona, la qual desestimava el recurs contenciós administratiu. 

En la demanda presentada s’havien plantejat nombrosos motius d’impugnació, dels quals destacava el referit a la consideració del projecte com una «variant de població» —fet que hauria obligat a seguir el procediment d’avaluació d’impacte ambiental (Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental)—, a més de la manca de previsió de la «variant» en el planejament urbanístic vigent de Vilafant, la manca d’intervenció de la Comissió d’Urbanisme de Girona, la infracció de les normes d’ordenació del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines i de les Directrius del Paisatge del mateix Pla Territorial Parcial, l’informe desfavorable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Girona emès amb posterioritat a l’aprovació del projecte i, fins i tot, la infracció de la Llei del canvi climàtic. 

La Sentència d’instància del Jutjat de Girona rebutjava tots els arguments i, amb caràcter principal, considerava que el projecte aprovat no preveia una «variant de població», sinó un condicionament d’un tram de carretera, amb la qual cosa no havia de seguir-se el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ni tampoc era necessari l’estudi informatiu previ regulat a la Llei de carreteres catalana.  

En relació amb l'avaluació d'impacte ambiental del projecte, l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de la Generalitat de Catalunya a Girona ja havia informat durant la tramitació del projecte que aquest no estava sotmès al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, donat que no constituïa cap dels supòsits previstos a la Llei 21/2013. 

En relació amb l’informe desfavorable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat, la Sentència d’instància considerava que afectava un aspecte concret del projecte, com era la connexió del nou tram amb la carretera N-260, que podia ser corregit amb la modificació corresponent. 

2.    La Sentència dictada pel Tribunal Superior Justícia de Catalunya introdueix un concepte nou, com seria el de «variante de trazado», que no s’havia plantejat fins ara i previst en l’annex de la Llei de carreteres estatal, que només s’aplicaria en les carreteres que formen part de la Red de Carreteras del Estado.  

La Llei de carreteres catalana no preveu aquest concepte i, per aquest motiu, la Diputació de Girona ha defensat el projecte de condicionament de la carretera en un tram menor de deu quilòmetres, tal com estipula l’article 15.2 d’aquesta Llei.  

No obstant això, tot i que aquesta Sentència del TSJC reconeix expressament que la Diputació no havia de seguir el procediment d’avaluació d’impacte ambiental, considera que per a l’aprovació del projecte és necessari l’estudi informatiu previ regulat a l’article 15 de la Llei de carreteres catalana. Com que no s’ha seguit aquest tràmit, anul·la el projecte per un defecte procedimental. 

La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que la manca d’informe favorable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Girona és també un vici procedimental que comporta la nul·litat del projecte aprovat. En aquest cas, cal destacar que, durant la tramitació del procés judicial, la Diputació de Girona va redactar i aprovar un nou projecte per donar compliment als requeriments tècnics i a les prescripcions de Carreteres de l’Estat.   

3.    La Diputació de Girona, tot i no compartir el contingut i la decisió de la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no hi interposarà recurs de cassació perquè no concorren els requisits legats necessaris establerts en la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. 

4.    La Diputació de Girona, atenent els interessos manifestats per l’Ajuntament de Vilafant i amb la voluntat de solucionar el greu problema de seguretat vial que suposa l’actual passallís sobre el riu Manol, té la voluntat de tornar a tramitar el projecte que afecta la carretera GIP-5129, de Vilafant a Borrassà, amb un nou pont sobre el Manol, seguint el procediment fixat en la Sentència. 

Fitxer adjunt: 1696526994comunicat_gip_5129_vilafant.pdf