El món romà, una nova guia de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»
- Detalls
- Publicat el Dijous, 19 Gener 2023 14:17
- Escrit per Redacció
La presentació ha tingut lloc a la sala Ermessenda de Carcassona del Museu d’Història de Girona El volum El món romà és el número 224 de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», i el 96 de la sèrie «Guies».
Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Rosa Maria Gil, directora de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»; Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona; Josep Maria Nolla, arqueòleg; i els autors de la publicació Jordi Vivo, Marc Bouzas i Ana Costa.
Aquest dimarts, 17 de gener, a les 18 hores, ha tingut lloc la presentació d’una nova guia dedicada al món romà de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona», escrita conjuntament per Marc Bouzas, Ana Costa, Marc Prat i Jordi Vivo.
Aquest llibre presenta el llegat que van deixar els romans en el nord-est català després de set segles de dominació, un període transcorregut entre el desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, l’any 218 aC i la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, l’any 476 dC, que han propiciat que els vestigis romans de les comarques gironines siguin molt abundants.
Actualment, el territori gironí disposa d’un conjunt important de museus que destinen una part de les seves instal·lacions a explicar el món romà a través dels objectes i les restes arqueològiques localitzades a la regió.
Més enllà dels museus, a les comarques gironines hi ha un nodrit conjunt de jaciments arqueològics adequats i visitables, i s’hi fan mercats, fires i altres activitats que orbiten al voltant d’aquest període històric.
Amb aquesta publicació, els autors expliquen el llegat deixat en terres de la província de Girona, que en època romana va ser punt d’accés de la República a la península Ibèrica: les pervivències del món ibèric; les fonts escrites i l’epigrafia; la presència i el control militar; les vies de comunicació; l’organització territorial i la fundació de ciutats; el comerç; l’agricultura i els recursos forestals; la ramaderia, la caça i la pesca.
Els autors també tracten la religió i el món funerari a les vil·les i ciutats, i fan una menció específica, com a nova organització territorial, de les ciutats fundades durant les primeres dècades del segle I aC: Emporiae (Empúries), Gerunda (Girona), Aquae Calidae (Caldes de Malavella), Blandae (Blanes), i Iulia Libica (Llívia), fundada a finals de la mateixa centúria.