Durant l’acte de commemoració s’han lliurat els primers Premis ACM a les millors iniciatives locals

Lluís Soler: “El municipalisme català ha d’aprofitar la reactivació socioeconòmica per passar, definitivament, de ser l’altaveu de la ciutadania, a esdevenir els codecisors de les polítiques públiques”

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha celebrat aquest dissabte al matí a Vic l’acte de commemoració dels 40 anys d’història de l’entitat municipalista. L’Auditori Marià Vila d’Abadal ha reunit més de 150 representants del món local en un acte que servia per fer un reconeixement no només a la trajectòria de l’entitat municipalista, nascuda a Vic el 1981, sinó també al paper del municipalisme català i dels seus representants en el progrés i millora del país en les darreres quatre dècades.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha agraït la tasca realitzada per tots els alcaldes i alcaldesses i electes locals en aquests 40 anys i ha reconegut el paper dels expresidents i expresidentes i personal de l’entitat municipalista que ha estat “la història d’un èxit col·lectiu”. També ha aprofitat l’ocasió per reivindicar el paper del municipalisme català com a actor central en l’àmbit institucional del país: “El municipalisme català és adult, és capaç de fer front a les demandes i anhels de la ciutadania en el seu dia a dia i ajudar en els moments més difícils, com hem demostrat en aquesta crisi sanitària, com tantes altres”. 

Soler també ha demanat bilateralitat amb les institucions polítiques catalanes i ser l’aliat estratègic per codecidir en la presa de decisions de tot allò que afecti al món local i ajudi a millorar la qualitat de vida dels ciutadans: “És als Ajuntaments on la gent se’ns adreça reclamant respostes, és al carrer on les veïnes i veïns ens interpel·len, i som els servidors públics locals, no l’última peça de la cadena del govern i els recursos públics, sinó que al contrari, som la referència de la gent a qualsevol racó del país”. Soler també ha destacat que les dues grans prioritats del municipalisme català a curt termini són la recuperació econòmica i social del país després de la pandèmia amb l’arribada dels fons europeus, i augmentar les eines per seguir donant el millor suport als ens locals amb noves oficines d’assessorament en matèria d’hisenda i contractació pública i l’impuls territorial a través de la nova Fundació Municipalista, entre d’altres.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha participat a la cloenda de l’acte i ha manifestat que “és un goig veure que teniu un projecte de futur per a tots els municipis i, per tant, per a tot el país”. I ha afegit que “sou més forts quan aneu units, feu una feina de formació que és molt important i sembla que us estimeu molt i doneu una imatge molt feliç i tant de bo la imatge que donem de país pugui ser la imatge que dona l’Associació Catalana de Municipis”.

També hi ha intervingut l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha destacat el fet que l’ACM va néixer a Vic i la voluntat de servei dels representants locals i dels expresidents de l’entitat. I ha destacat que l’entitat té com a lema que cada municipi té un vot i hi té el mateix pes, i que sempre està al costat dels ajuntaments: “Sabem que tenim una entitat al costat, que ens ajuda, ens forma i al llarg de 40 anys ha crescut i s’ha consolidat aquest projecte”.

L’acte de celebració dels 40 anys de l’ACM s’ha fet coincidir amb el lliurament de la 1a edició dels Premis ACM, a les millors iniciatives locals. S’han reconegut sis iniciatives d’entre els més de 50 projectes d’ens locals que s’han presentat en aquesta convocatòria.

En l’àmbit d’acció climàtica, s’han reconegut dos projectes. En concret, ‘Sostenibilitat alimentària’ del Consell Comarcal del Vallès Occidental i ‘GarrotxaDomus’, presentat per l’Ajuntament d’Olot. El primer, és una proposta per reduir el malbaratament alimentari i fomentar una dieta equilibrada i saludable a la ciutadania, especialment entre les famílies en situació de vulnerabilitat. El segon, té com a objectiu impulsar l’eficiència energètica i les energies renovables als habitatges d’Olot. 

En l’àmbit d’atenció social, el guardó ha estat per al projecte ‘Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones’, del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Es tracta d’un servei dirigit a detectar, valorar i intervenir en situacions de maltractament a les persones grans o en situació de vulnerabilitat per millorar la seva qualitat de vida. 

En l’àmbit de desenvolupament econòmic, s’ha premiat la iniciativa ‘Càlcul del valor social integrat (VSI) de les entitats i empreses de l’economia social del Prat de Llobregat’, presentat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat. L’objectiu és conèixer el valor que les empreses del municipi aporten al poble i treballar per enfortir el seu compromís amb l’economia social i solidària. 

En l’àmbit de la governança, s’ha reconegut el projecte ‘Fem realitat l’Àgora digital de Mollerussa. Programa (RE)activem Mollerussa’, presentat per l’Ajuntament de Mollerussa. Aquest projecte proposa la creació d’un nou model de relació entre entitats, comerços, ciutadania i ajuntaments perquè estiguin connectats mitjançant una plataforma digital que fomenta la participació ciutadana. 

Finalment, en l’àmbit de la cultura, el guardó ha estat per ‘Passaport cultural’, una iniciativa de l’Ajuntament de Palau-Solità i Plegamans. El projecte té com a objectiu crear un escenari amb perspectiva comunitària que faciliti la proximitat, l’interès i la motivació dels joves cap a la cultura. 

Durant l’acte s’ha fet un reconeixement públic als 11 expresidents que ha tingut l’entitat municipalista. Tots ells, a excepció de Ramon Montanyà i Juli Sanclimens que van morir i han estat representats per familiars, han rebut un guardó-obsequi de l’ACM i l’agraïment pel seu paper en construir el municipalisme català.

XXIV Assemblea

A primera hora del matí l’ACM també ha celebrat la XXIV Assemblea general ordinària, que ha fet un balanç del darrer any a nivell intern i municipalista. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha posat de manifest que la voluntat de servei de l’entitat municipalista per donar eines i instruments als ens locals perquè puguin donar un bon servei a la ciutadania i ajudar els pobles i ciutats a sortir de la pandèmia. I ha posat èmfasi en la voluntat de l’ACM de seguir formant, ajudant i promovent nous serveis per potenciar el municipalisme català i la seva força, perquè “creure en el món local és creure en la gent. Donar força al municipalisme és servir més i millor a les veïnes i veïns d’aquest racó del món anomenat Catalunya”.

A l’acte hi ha participat la Consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que en el seu discurs ha agraït la feina i dedicació de l'ACM destacant que "els ajuntaments, el món local, sou un pilar fonamental de la nostra societat. I és en bona part gràcies a vosaltres que tenim l'estat de benestar que tenim. En temps de pandèmia ho heu tornat a demostrar sobradament". I Vilagrà ha destacat que des del Govern estan treballant intensament "per abordar la situació postpandèmia i afrontar la reparació i la recuperació econòmica i social" i que "volem que totes les polítiques s’impregnin de les necessitats dels municipis".

La consellera Vilagrà s'ha posat a la disposició de l'ACM i del món local. "Som un Govern municipalista amb una forta sensibilitat republicana. I ho volem demostrar donant-vos el suport que necessiteu justament quan més el necessiteu". La consellera també ha ressaltat que des del Govern aposten "per una Nova Governança: canvi estratègic en l'enfocament de les relacions entre el món local i la Generalitat". Entre altres coses, ha destacat que es treballa per posar en marxa el Consell de Governs Locals, "una eina que considerem de gran importància", ha argumentat la consellera.

El Vicepresident de la Generalitat i Conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha assegurat que "el camí iniciat fa 40 anys per constituir una entitat municipalista que integrés tot el territori s'ha assolit amb èxit". A més, ha volgut destacar el paper de les institucions municipals en la lluita contra la Covid19: "Persones al servei de persones. Al cap i a la fi, aquesta és la gran missió del servei públic i de tots aquells que ens hi dediquem". Puigneró també ha defensat que les prioritats dels ajuntaments estan evolucionant i que "avui els vectors que emergeixen sobre els tradicionals en el món local són aquells que representen el món digital i la lluita contra el canvi climàtic". "I aquests", ha afegit, "des del govern els afrontem d'una triple perspectiva: sostenibilitat, governança multinivell i digitalització".

Quatre dècades de municipalisme

L’Associació Catalana de Municipis va néixer el 3 d’octubre de 1981 a la ciutat de Vic, arran de la iniciativa d’un centenar de municipis catalans que es van agrupar per sumar esforços i defensar els seus interessos de forma conjunta. Actualment, 1.021 ens locals formen part de l’ACM com a socis (940 ajuntaments, 41 consells comarcals, 4 diputacions, 29 EMDs i 7 consorcis o mancomunitats).

Al llarg de quatre dècades ha tingut 11 presidents: Ramon Montanyà (1981-1983), Arcadi Calzada (1983-1985), Josep Azuara (1985-1987), Juli Sanclimens (1987-1995), Pere Macias (1995-1996), Josep Grau (1996-1999), Pilar Blasco (1999-2001), Joan Maria Roig (2001-2007), Salvador Esteve (2007-2011), Miquel Buch (2011-2018), David Saldoni (2018-2019) i actualment Lluís Soler (des de 2019).

La trajectòria de l’ACM ha fet que, de néixer com a una simple associació de defensa dels interessos dels municipis, hagi passat a liderar la representació municipalista de Catalunya i s’hagi convertit en un autèntic organisme prestador de serveis als ens locals. Avui en dia, ofereix serveis de formació als electes locals i treballadors de l’administració local; assessoria i consultoria en qüestions jurídiques locals; representació i defensa dels interessos del municipalisme en organismes externs i institucions polítiques; i facilita que els ens locals puguin adquirir i contractar productes i serveis amb estalvi econòmic i procedimental a través de la Central de Compres.