La Diputació de Lleida ha elaborat una proposta de mínims per a obrir quatre nous accessos i modificar-ne un a l’actual traçat de l’AP-2, la via de trànsit rodat d’alta capacitat que des de l’1 de setembre ha passat a ser gratuïta. D’aquesta manera, es millora i es facilita la connexió directa a 24 municipis del Segrià i les Garrigues dels 49 de l’àrea d’influència de l’autopista. Aprofitant les vies principals que són creuades per l’AP-2, amb aquesta proposta els municipis, que sumen un cens de població de més de 182.000 habitants, disposaran d’una via d’accés a l’autopista més directa i propera, passant de les cinc actuals a nou. Els nous punts d’accés que es proposen són a Seròs, Sudanell, Artesa de Lleida i Castelldans, i es formula una readaptació a l’actual enllaç de Soses.

El president de la Diputació, Joan Talarn, ha presentat aquest divendres l’estudi elaborat pel servei d’Infraestructura Viària del departament de Serveis Tècnics i que serà properament lliurat a les autoritats del govern de l’Estat. Talarn, que ha estat acompanyat pel diputat de Serveis Tècnics, Marc Baró; la vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol; el director de Serveis Tècnics, Joan Albert Mas, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha fet esment a que es planteja una obra econòmicament sostenible respecte d’altres intervencions viàries, ja que només caldria construir el nus viari de l’AP-2 a les vies que ja la creuen. 

Talarn ha destacat que aquesta proposta ajudarà a fixar població en els municipis del Segrià i les Garrigues, ja que disposar d’un accés directe a una via gratuïta d’alta capacitat atorga facilitats de moviment als habitants i pot obrir expectatives de negoci gràcies a una millora de la connexió viària. Talarn també ha ressaltat que d’altra manera, la ciutadania d’aquests municipis no es beneficiarien directament de l’extinció del sistema de peatges a l’AP-2 tot i disposar de les vies que la connecten amb els seus municipis, fent esment a què és una proposta de mínims que sempre pot ser millorada i complementada. 

En l’actualitat, els cinc accessos de l’AP-2 -al llarg dels 59 quilòmetres de recorregut a les comarques del Segrià i les Garrigues (Fraga, Soses, Albatàrrec, les Borges Blanques i l’Albi)- connecten amb 49 municipis, amb una distància mitjana de 12 quilometres entre enllaços. L’A-2 disposa de 24 accessos en els 64 quilòmetres entre Tàrrega i Seròs, amb una distància mitjana de menys de 3 quilòmetres per enllaç. Igualment, l’AP-7 entre Barcelona i Girona té una sortida cada 5 quilòmetres de mitjana, i a Girona cada 7 quilòmetres, segons un estudi de la Cambra de Comerç i la Diputació de Girona. Equiparar aquestes ràtios de capil·laritat d’una via d’alta capacitat amb els municipis del territori és una altra de les conseqüències de la proposta de la Diputació.

Segons el projecte, dissenyat per la Diputació de Lleida, als cinc accessos actuals de l’AP-2 s’hi podrien sumar quatre de nous a Fraga/Seròs, Sudanell, Artesa de Lleida i Castelldans. Aquests es preveuen aprofitant els passos existents que creuen l’autopista i quedaria pendent completar la construcció del pertinent nus viari en forma de diamant:

1)    L’accés de Fraga/Seròs, a 3 quilòmetres de l’actual de Fraga, enllaçaria amb la carretera de l’Estat A-242 i la de la Generalitat C-45 amb connexió més directa als municipis d’Almatret, la Granja d’Escarp, Llardecans, Massalcoreig, Maials i Seròs.

2)    L’accés de Sudanell enllaçaria amb la carretera de la Diputació C-230a amb connexió directa als municipis de Sarroca de Lleida, Sudanell i Sunyer, i es podria millorar l’accés directe a Torres de Segre.

3)    L’accés d’Artesa de Lleida enllaçaria amb la carretera de la Diputació LV-7021 amb connexió directa als municipis d’Artesa de Lleida, Aspa, el Cogul, Puigverd de Lleida, el Soleràs i els Torms.

4)    L’accés de Castelldans enllaçaria amb la carretera de la Generalitat LV-7023 amb connexió directa als municipis de l’Albagés, Castelldans, Juncosa, Juneda i Torregrossa.

5)    Finalment, es proposa una adaptació de l’accés actual de Soses per tal d’enllaçar amb les carreteres de la Generalitat LP-7041, LP-7043 i N-II amb connexió directa a Soses, Aitona, Torres de Segre i Alcarràs. 

Un altre dels beneficis per al territori de la proposta de la Diputació és la possibilitat de completar la mobilitat a la corona viària sud d’àmbit intercomarcal de la ciutat de Lleida, entre Seròs i Mollerussa, formada pels trams viaris que discorren per les comarques del Baix Segrià i Les Garrigues, la C-45, la C-12, l’eix transversal des de la C-12 a Llardecans fins a la C-233 a Castelldans (pendent d’executar) i per la C-233 des de Castelldans fins a les Borges Blanques i Mollerussa.

Per a Joan Talarn, “la lluita contra el despoblament és una de les prioritats de la Diputació de Lleida i per a fixar la població al territori calen polítiques transversals; una d’elles és la millora de les xarxes viàries i l’extinció del sistema de peatges ens obre una oportunitat”. Així, ha destacat que la proposta que s’elevarà a les autoritats de l’Estat busca facilitar als municipis l’accés a una via d’alta capacitat per obrir nous escenaris per al desenvolupament econòmic, turístic, agroalimentari i industrial d’aquestes zones del Segrià i les Garrigues. 

La vicepresidenta del Patronat de Turisme, Rosa Pujol, ha explicat que “el que cal ara és incorporar aquesta via de comunicació dissenyada durant el franquisme a la realitat actual dels nostres municipis” i ha reivindicat “el paper de la Diputació com a  defensora territorial a l’hora de prendre la iniciativa en la reformulació de propostes”. També s’ha referit a la importància que la institució vetlli per “assegurar que les comarques de Lleida no hi perden més per tal de fer la vida més fàcil a la ciutadania, actualitzar el mapa d’infraestructures, acabar amb l’oblit de Lleida en la presa de les decisions importants, i cogovernar amb les diferents institucions a l’hora de repensar la utilitat de les infraestructures d’avui i del futur”. 

El diputat de Serveis Tècnics, Marc Baró, ha incidit en què es tracta d’una proposta de mínims que a partir d’ara s’analitzarà econòmicament per a garantir la seva viabilitat, destacant que la proximitat que es planteja entre els accessos a l’autopista i els municipis incidirà també en un estalvi de temps i la consegüent reducció d’emissions de gasos al medi ambient, en la cerca d’una nova mobilitat més sostenible al territori.