Que el Ripollès estigui al dia en matèria de telecomunicacions i disposi de bones vies de comunicació que connectin amb les comarques veïnes i, especialment, amb els centres econòmics del país és una qüestió cabdal per al Consell Comarcal del Ripollès. Sobretot, per garantir que els habitants del nostre territori no es quedin enrere en oportunitats en comparació amb els de la resta del país. És amb aquest objectiu que treballa la Taula comarcal d’infraestructures del Ripollès.

Una de les primeres accions que s’han dut a terme sota els seus auspicis és una reunió, aquest dimecres, amb el Departament de Vicepresidència, Polítiques digitals i Territori, de la Generalitat de Catalunya. Ha estat amb la presència del secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, i tècnics del departament. D’entrada, la trobada ha servit per repassar l’estat del desplegament de la fibra òptica al Ripollès. El govern s’ha compromès a tenir connectada, entre el 2021 i el 2022, el 96 % de la població i tres quartes parts dels municipis de la comarca. 

En l’àmbit viari, s’han tractat qüestions com l’avenç de les gestions per construir rotondes al polígon Mas d’en Bosch i a la intersecció de la Font del Sant, a Ripoll, a més dels plans per seguir perllongant fins a Setcases la via verda que aquest estiu ja arribarà a Sant Pau de Segúries. En l’àmbit del transport públic s’ha traslladat la voluntat del Ripollès de gaudir de les funcionalitats del nou títol de transport T-Mobilitat i de seguir endavant amb la concreció del Pla comarcal de mobilitat, que és en fase de recollida de dades. En un altre ordre de coses s’ha traslladat a la Generalitat la necessitat que contribueixi amb els ajuntaments pel que fa als esforços que suposa tenir nuclis de població disseminats, especialment a l’hora de proveir-hi serveis bàsics com l’aigua potable i la connexió a internet.

LA TAULA COMARCAL D’INFRAESTRUCTURES

La taula comarcal d’infraestructures sorgeix de la voluntat política del Consell Comarcal del Ripollès de revisar les prioritats pel que fa a la necessitat de noves infraestructures per a la comarca. Això, tenint en compte el Pacte comarcal per a les infraestructures del Ripollès, signat el 2009. A partir d’aquí, la intenció és posar aquests projectes a l’agenda de les diverses institucions implicades, ja siguin els ajuntaments, la Diputació de Girona, la Generalitat de Catalunya o el govern d’Espanya.

La taula comarcal d’infraestrucutres està formada pels portaveus dels grups polítics comarcals: Mònica Santjaume per Junts, Enric Pérez per la Candidatura de Progrés (CP), Ramon Roqué per la Unió de Partits municipalistes (UPM), Joaquim Roqué per Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM) i Àlex Medrano per Alternativa Municipalista (Amunt), a més del president, Joaquim Colomer. També hi participen la Unió intersectorial empresarial del Ripollès i la plataforma El Ripollès Existeix. En aquesta ocasió, atès que s’havia d’abordar la qüestió de la fibra òptica, també s’hi han afegit alcaldes que s’havien interessat per aquesta qüestió, com el de Molló, Josep Coma. La taula la presideix el vicepresident primer del consell comarcal, Enric Pérez.

REUNIÓ AMB EL GOVERN D’ESPANYA

També aquest dimecres, el president i el vicepresident primer del consell comarcal s’ha reunit amb representants del govern espanyol per traslladar-los algunes demandes pel que fa a infraestructures viàries. Concretament, la trobada ha estat amb el subdelegat del govern d'Espanya a Girona, Albert Bramón; el cap de la demarcació de Catalunya de carreteres, del ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda urbana, Vicente Vilanova; i cap de la unitat de carreteres de Girona, Jorge Verdú.

La majoria d’afers posats damunt la taula tenien a veure amb l’N-260, l’eix Pirinenc, que travessa transversalment el Ripollès. Se’ls ha traslladat necessitats com millorar el traçat a l’alçada de les corbes de la colònia Llaudet (Sant Joan de les Abadesses) i de Ribamala (Ripoll), i la perillositat de les travessies la zona industrial entre Ripoll i Campdevànol i la del balneari de Montagut. També s’ha mostrat preocupació pel mal estat del ferm, sobretot al tram dels túnels de Collabós. Tot això, sense oblidar obres de més envergadura com la variant nord de Ripoll i la de Ribes de Freser.

A la trobada s’ha posat de manifest la bona sintonia entre les parts. Els representants del ministeri han pres nota de les demandes i han emfasitzat la importància de redactar els projectes d’aquestes obres com a primer pas per a fer-les realitat. Les dues parts s’han emplaçat a fer una nova reunió de coordinació al setembre, convidant-hi també ajuntaments i Generalitat, atès que algunes d’aquestes obres impliquen diverses administracions alhora.