El Ple de Calonge i Sant Antoni va aprovar ahir per unanimitat nomenar Antoni Ros Marbà fill adoptiu del municipi. Ros Marbà és considerat avui un dels directors d’orquestra més destacats de tot l’Estat, i sens dubte, un dels més internacionals de la segona meitat del s. XX i primeres dècades del XXI. És també un compositor reconegut i un professor que ha fet escola. A tot això hi ha arribat després d’una vida constant d’esforç, rigor i tenacitat per l’estudi, i a una trajectòria ascendent que l’ha conduit, no solament a esdevenir un gran músic, sinó també a ser considerat un erudit i un referent cultural del país. La relació d’Antoni Ros Marbà amb Calonge i Sant Antoni s’inicia fa més de 50 anys, primer com a municipi de vacances i actualment com a residència definitiva. Aquesta relació amb el municipi ha comptat sempre amb la predisposició i vinculació de Ros Marbà en la vida cultural de Calonge i Sant Antoni. L’expressió artística de la relació de Ros Marbà amb Calonge i Sant Antoni es plasma, per exemple, en la composició de Calonge, 50 anys, sardana estrenada en el marc dels Festivals de Música de Calonge i que té un doble sentit ja que commemora el 50è aniversari dels festivals i també el 50è aniversari de la seva relació amb Calonge i Sant Antoni, on resideix actualment. El reconeixement com a fill adoptiu del municipi és la més alta distinció que pot concedir l’Ajuntament a una persona que no hagi nascut a Calonge i Sant Antoni. 

Antoni Ros Marbà va néixer a l’Hospitalet de Llobregat, el 2 d’abril de 1937. La seva infància i adolescència van transcórrer durant la postguerra. De família treballadora, el seu pare era electricista. De ben jove toca l’harmònium a l’església del seu barri, i ben aviat estudia al Conservatori Municipal de Barcelona, on destaca com a deixeble brillant. D’entre els seus professors, Eduard Toldrà ha sigut sempre el seu referent, i gràcies a ell, el jove Ros Marbà va iniciar-se en la direcció d’orquestra. 

Els primers passos els va fer a l’Esbart Verdaguer de Barcelona, a finals de la dècada dels cinquanta, com a director musical, on va treballar amb el també músic i folklorista calongí Lluís Moreno Pallí. Aquí va tenir l’oportunitat de conèixer la cobla, dirigint danses i teatre català. En aquests mateixos anys va col·laborar intensament com arranjador i compositor a la discogràfica Edigsa, dedicada a la promoció de la música catalana, amb arranjaments i dirigint gravacions de cançons d’Apel·les Mestres i d’altres autors. Va treballar molt estretament amb els primers cantautors que en aquells moments començaven a fer-se un lloc a l’inexistent panorama musical en llengua catalana, com Raimon, Joan Manuel Serrat, M. del Mar Bonet, Lluís Llach,  Marina Rossell, i altres. Tot aquest treball el compaginava amb tasques de pianista, director d’orquestres de cambra i simfòniques i composant cançons, sardanes i música per a cobla. 

El fet de ser ben considerat professionalment tant en el sector de la música popular com en el de la música clàssica va fer que en poc temps Ros Marbà esdevingués ja una referència musical a Barcelona i a tot Catalunya. La premsa passà molt ràpidament d’anomenar-lo  “jove director o jove promesa musical”, a “Mestre Ros Marbà”.A començaments dels seixanta li sorgí l’oportunitat de fer una llarga gira de quasi dos anys pels EEUU i Canadà, com a director musical d’una companyia de ballet, experiència que li serví, sobretot a Nova York, per a conèixer grans músics com Leonard Bernstein, Ernest Ansermet, Karl Bhöm, i altres. Al seu retorn acabà els estudis superiors de música oficials i anar a estudiar a l’Accademia Chiggiana de Siena, amb el cèlebre Sergiu Celibidache, i un any després a Düsseldorf amb Jean Martinon, dos eminències de la direcció d’orquestra.

El 1965 es presentà a les oposicions per a director titular de la recent creada Orquestra Simfònica de Radio Televisió Espanyola, oposicions que per la seva complexitat i nivell, van durar sis mesos, guanyant la plaça a l’edat de 28 anys. Poc temps desprès, l’Ajuntament de Barcelona li oferí el càrrec de director de l’Orquestra Municipal de Barcelona amb l’ambiciós projecte de reconvertir-la en l’Orquestra Ciutat de Barcelona, formació amb la qual és sobradament coneguda l’excel·lent tasca que hi desenvolupà. És justament en aquests anys quan començà la seva vinculació amb Calonge i Sant Antoni. Una visita al poble amb uns amics, el va portar a buscar una vivenda per passar-hi les vacances. L’indret resultava ideal per a ell i la seva familia: mar, muntanya, tranquilitat, i a més a més, un poble conegut també per ser “terra de músics”. La relació amb el municipi ha anat més enllà de l’establiment de la seva segona residència o lloc de vacances, de manera que Ros Marbà ha col·laborat de forma activa en la vida cultural de Calonge i Sant Antoni. 

De Barcelona, passà a dirigir l’Orquestra Nacional d’Espanya i al cap de quatre anys, Barcelona el reclamà de nou per tornar a ocupar la plaça a l’Orquestra Simfònica de la ciutat. Aquesta etapa la va compaginar amb la direcció de l’Orquestra de Cambra d’Holanda i la direcció artística de l’Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic. A finals dels vuitanta va ser requerit de nou a Madrid com a director musical del Teatre de l’Òpera i durant els últims dotze anys ha dirigit com a titular la Real Filharmònica de Galicia, on al mateix temps ha sigut director de la “Escuela de Altos Estudios Musicales” d’aquella comunitat. A part de les orquestres que ha exercit com a titular, Ros Marbà és un dels directors més sol·licitats internacionalment. Ha dirigit les més importants orquestres europees, entre elles, la Filarmònica de Berlin, orquestres de Sudàfrica, Japó, Xina, Corea i per també del continent americà.   

Com a professor, ha sigut catedràtic del Conservatori Municipal, del Conservatori del Liceu, ambdós de Barcelona, del Conservatori de Rotterdam, a Holanda i de l’Escola Superior de Música Reina Sofia, de Madrid. En aquest camp ha donat també cursos i classes magistrals, creant-se el “Curs Internacional de direcció d’orquestra Antoni Ros Marbà”, amb vigència durant més de vint anys.

 En l’àmbit de la composició, tot i no poder-s’hi dedicar com ell hauria volgut, compte amb un opus important d’obres d’estils ben diferents: música per a cobla, amb dues sardanes dedicades a Calonge, titulades De Calonge a Palamós, pel camí vell i Calonge, 50 anys, música per a piano i per altres instruments, cançó, cantates infantils, música de cambra, música vocal i religiosa, cinema, himnes, etc. D’aquest catàleg, tot de gran nivell compositiu, cal destacar per la seva popularitat, les seves cantates infantils Tirant lo Blanc, la Història de Catalunya amb cançons i  Llegendes de Catalunya, la instrumentació de l’Himne dels Segadors, l’Himne del Centenari del FC Barcelona, i molt especialment l’òpera Benjamin at Portbou, que s’estrenarà properament.      

Aquest important currículum porta evidentment aparellats, un bon nombre de distincions valuoses de les quals hi ha la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (1989) i el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (1990).