L’Associació Catalana de Municipis ha organitzat aquest dilluns un nou Debat Municipalista. En aquest cas, la sessió ha girat entorn del teletreball als ens locals. Més de 150 persones hi han participat, entre alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, tècnics i ciutadans, en una sessió que s’ha celebrat de forma telemàtica.

El teletreball és un dels reptes que ha hagut d’afrontar l’administració local després de la pandèmia que va iniciar-se fa un any i mig. La gran majoria d’ens locals s’hi van adaptar ràpidament amb mesures extraordinàries per permetre que els seus treballadors poguessin treballar des de casa. De fet, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat a la inauguració que “aquest nou paradigma del teletreball ens ha d'ajudar a sumar valor públic, per ser més eficients, resolutius, dirigir els resultats per objectius i tenir una mirada cap a un país divers que ens ajudi a lluitar contra el despoblament rural". I al mateix temps, ha afirmat que "el teletreball és una oportunitat en qualitat de vida, optimització dels recursos i per lluitar contra el despoblament, però només serà possible mantenir-lo com a opció si es dota d’un marc jurídic adequat, i amb els recursos suficients”. També ha destacat que és clau l’aposta que el Govern català i les diputacions estan fent pel desplegament de la cobertura 5G i la fibra òptica al territori, que ja arriba al 91% de la població, però ha recordat que encara un 56% de municipis no hi tenen accés.

Per la seva banda, Àlex Grau, cap de l'Àrea de Recursos Humans i Ocupació de la Diputació de Tarragona, ha parlat de la regulació del teletreball i ha explicat que els objectius “han de contribuir a una millor organització del treball, donar major autonomia i fomentar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral”.

Pel que fa a la vacunació i la millora de les dades epidemiològiques que fan preveure tornar a un context pre-pandèmia, les administracions locals es plantegen quins canvis han vingut per quedar-se i quins cal reformular. Així, el Debat Municipalista ha analitzat els avantatges i les dificultats de la implementació del teletreball a les administracions locals. Un dels reptes serà estipular si cal una regulació comuna a través d’un acord marc. Així, l’ACM ha realitzat una enquesta entre els municipis de menys de 20.000 habitants per preveure aquesta opció i la majoria asseguren que no compten amb una regulació pròpia. Tot i que no existeix un consens sobre si cal una regulació comuna o cada ajuntament ho regularà a la seva manera. Precisament, la qüestió s’ha tractat en una taula rodona amb la presència de representants sindicals i també de l’altra entitat municipalista, la Federació de Municipis de Catalunya.

L’enquesta conclou que un 56,30% dels ajuntaments que han respost consideren que la implantació del teletreball durant la pandèmia va ser satisfactòria. Només un 22,5% no en van quedar satisfets, mentre que la resta no es posiciona perquè no es va implementar o no tot el personal en va fer, entre moltes casuístiques. En la majoria d’ens locals es va fer teletreball, ja que el percentatge aplicat va ser del 50% (un 28,7% dels enquestats), 25% (un 24,8%) o 75% (20,9%). Cal destacar que els àmbits on no es va poder implementar el teletreball a causa de l’emergència i la necessitat van ser departaments com policia local, vigilants locals i brigada municipal, neteja, escoles bressol, l’oficina d’atenció ciutadana o gerència i tresoreria. A més, els ens locals enquestats creuen que entre una quarta part o la meitat del personal de l’administració local podria seguir fent teletreball garantint el mateix servei que es fa amb la presencialitat. Les opcions més valorades serien dedicar 2 (34,9%) o 3 dies (24,6%) a la setmana a la modalitat treball a distància. Un sol dia el tria un 18,3% dels enquestats.

De cara al nou context, més de la meitat d’ens locals (59,50%) consideren que la implementació del teletreball pot servir per millorar el funcionament i el servei a la ciutadania.

Àstrid Desset, alcaldessa d’Anglès i vicepresidenta de l’ACM, ha manifestat que “la pandèmia ha afavorit el sentiment de voler donar un millor servei a la ciutadania, de la manera que fos i posant-hi tot per part dels treballadors” i ha afegit que “cal trobar ara un bon equilibri entre presencialitat i teletreball”.

Josep Antonio Fernández, secretari del sector d’Administracions Locals d’UGT, ha destacat que “s’ha desmuntat el mite que el teletreball no és productiu i que no és viable per les empreses. S’ha demostrat que quan més formació i experiència tens amb teletreball, més productiu ets i molt més que amb el treball presencial”. Abel López i Fernández, coordinador del Sector de l’Administració Local de la FSC-CCOO de Catalunya, ha dit que "una de les lliçons apreses és que ens cal estar preparats. L'administració pública s'ha de modernitzar amb mitjans tecnològics, més formació als empleats i cal una regulació clara de drets i deures". L'alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya, Àlex Garrido, ha dit que "hi ha molta població que no té els mitjans tecnològics per establir la relació només virtual amb l'ajuntament. Les administracions hem de donar servei a la ciutadania i la presencialitat també hi ha de ser" i ha reconegut que també cal més formació per fer més efectiu el teletreball.

A la part final del Debat, s’ha portat a terme una taula rodona per exposar alguns exemples de bones pràctiques municipals. Hi han participat representants de l’Ajuntament de Cambrils (Baix Camp), Juneda (Les Garrigues) i La Bisbal del Penedès (Baix Penedès), en aquests dos últims municipis, amb els alcaldes Antoni Villas i Agnès Ferré, respectivament. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha conclòs que “a partir d’ara entrem en una nova era d’organització del treball, però també d’organització del temps de lleure i personal, que ens obliga a plantejar-ho des d’una òptica de 360 graus”.

Les principals conclusions de l’enquesta (disposeu de l'enllaç més avall), les podeu trobar a continuació:
  La satisfacció per la implementació del teletreball en pandèmia, és alta, malgrat les circumstàncies. Hi ha disparitat d’opinions sobre el rendiment del teletreball i del treball presencial. Els enquestats creuen que l’atenció ciutadana ha estat el servei més agreujat i secretaria, intervenció i serveis administratius en general, els millor valorats. Malgrat això, a la jornada tothom ha valorat que el que hem viscut en pandèmia no és pròpiament teletreball. Ha estat treball remot forçat per la situació. Per fer teletreball, cal regular-ho bé i preveure tant la programació de les àrees i persones que ho poden fer, com la formació,  els mitjans que es posen a disposició, la prevenció de riscos laborals, la protecció de dades, la seguretat del sistema, el debat retributiu, etc.. Tant en l’enquesta com en la jornada es considera òptim entre 1 i 2 dies de teletreball setmanals. En alguns casos, màxim 3. En pandèmia s’ha avaluat molt poc el treball de les persones que han fet teletreball . Els treballadors han participat molt poc en la definició de les tasques del teletreball . Sis de cada deu enquestats han pogut dotar adequadament de mitjans tècnics als treballadors que han fet teletreball i també disposen d’eines per garantir la seguretat de la informació. El percentatge s’inverteix quan es demana si s’ha establert protocols per accedir a les eines informàtiques. Només el 20%  han ofert formació als seus empleats, un 24% formació específica en prevenció de riscos laborals i només un 19,5% han signat declaracions responsables en protecció de dades, riscos, etc.. En aquest moment hi ha molt pocs municipis que hagin regulat el teletreball, tot i que la majoria (73%) creu que l’experiència servirà per regular ara el teletreball en condicions de normalitat. El món local creu que cal regular el teletreball, a part de l’obligació legal. Tot i que l’enquesta surt gairebé el mateix suport a l’acord comú que al Conveni específic, a la Jornada tothom ha vist bé que hi hagi una part comuna, encara que no s’acabi aplicant o se n’apliqui només allò que convingui a cada ens local.