Més de tres-cents investigadors i investigadores, professionals del sector i responsables de formular polítiques públiques d’una vintena de països d’arreu del món participaran del 14 al 18 de juny, de manera virtual, en dos grans congressos internacionals que han coorganitzat Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona, i la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona (UdG). Concretament, del 14 al 16 de juny, tindrà lloc l’11è Congrés Europeu de Promoció de la Salut, i els dies 17 i 18 de juny, la 6a Conferència Internacional de Salutogènesi. El president de la Diputació, Miquel Noguer; el rector de la UdG, Quim Salvi, i la vicepresidenta tercera de la Diputació i presidenta delegada de Dipsalut, Maria Puig, han presentat avui els congressos en un acte que ha tingut lloc al pati de la Diputació de Girona.

Entre els ponents destaquen Ilona Kickbusch, promotora del concepte de salut global; membres de l’Organització Mundial de la Salut, com Faten Ben Abdelaziz o Didier Jourdan; Stephan van den Broucke, vicepresident de la Unió Internacional de Promoció de la Salut i Educació per a la Salut, i especialitzat en l’alfabetització per a la salut; Elia Díez, metgessa de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i referent del programa de salut als barris; Carme Cabezas, secretària general de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya i impulsora del Pla Interdepartamental i Intersectorial; Rafael Cofiño, metge especialitzat en salut comunitària i director general de salut pública a la Consejería de Salud de Asturias; Jennie Popay, membre de la NIHR School for Public Health Research, especialitzada en recerca sobre els determinants socials de la salut i l’equitat en salut; Avishai Antonovsky, psicòleg social, centrat en l’enfocament salutogènic, que va desenvolupar, als anys setanta, el seu ascendent, Aaron Antonovsky; Jürgen M. Pelikan, especialista en la promoció de la salut en hospitals i atenció sanitària, o Marguerite Daniel, membre del grup de recerca Global Development for Equity, amb diversos projectes d’investigació amb infants i joves vulnerables a l’Àfrica, així com d’integració de refugiats a Europa.

En total, s’hi presentaran cent trenta-set comunicacions, que han estat seleccionades pels comitès científics dels congressos. Concretament, seran cinquanta-sis presentacions orals, setanta pòsters, sis tallers (workshops) i cinc simposis. Entre els treballs acceptats, n’hi ha set d’elaborats pels professionals de Dipsalut, relacionats amb la salut psicològica i emocional durant la pandèmia, amb el seguiment de les desigualtats socioeconòmiques als municipis gironins i les accions per reduir-les i amb les actuacions d’educació per a la salut. D’altra banda, n’hi ha quatre que són de la Càtedra de Promoció de la Salut, sobre els mapes d’actius en salut, les funcions de la Càtedra i la formació en promoció de la salut en temps de COVID-19. 

La conferència europea, la primera a celebrar-se, porta per títol «Promoció de la salut: acció transformadora en una Europa canviant». L’esdeveniment té per objectiu compartir el treball impulsat per diferents organitzacions en aquest àmbit i alhora incentivar la creació de xarxes i l’intercanvi d’idees i bones pràctiques. Una de les qüestions que s’hi abordaran és la manera com la promoció de la salut pot ajudar a afrontar els reptes que té Europa en l’actualitat. Entre els estudis que s’hi presentaran, n’hi haurà sobre intervencions comunitàries eficaces per reduir les desigualtats en relació amb la prevenció del càncer, sobre com l’educació en temes de salut pot ajudar a afrontar crisis sanitàries, o estudis relacionats amb les polítiques públiques sobre la salut al món local, o amb les estratègies per promoure la salut mental entre el jovent.

En el congrés internacional, que té com a lema «Avançar en la salutogènesi cap a societats pròsperes», s’exposaran i es debatran enfocaments innovadors sobre aquesta qüestió. L’objectiu és desenvolupar la teoria i la recerca salutogènica, disciplina que cerca l’origen de la salut i estudia la manera de conservar-la. Al congrés s’hi presentaran actuacions desplegades més enllà de l’àmbit concret de la salut, com per exemple algunes de les que s’han dut a terme en el marc de les relacions entre grups socials, la salut ambiental, l’educació o, fins i tot, l’arquitectura. Entre les comunicacions que s’hi presentaran, n’hi haurà sobre estratègies per implantar la salutogènesi als entorns laborals i acadèmics, sobre la recuperació de supervivents adults del trauma infantil, o sobre la relació entre el sentit de coherència i la millora de la qualitat de vida de malalts crònics.

Tots dos congressos, cadascun des de la seva perspectiva, portaran a debat les problemàtiques de salut i d’aspectes socials sorgides o agreujades arran de la pandèmia de la COVID-19, i exposaran accions per promoure la salut enfocades a donar-hi respostes.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha afirmat que “el fet que coorganitzem aquests congressos, ens ajuda a consolidar la demarcació com a referent. Com un territori en el qual establim sinergies per millorar el benestar de les persones”

La presidenta de Dipsalut, Maria Puig, ha afegit que “esdeveniments d’aquest tipus ens permeten descobrir nous enfocaments, i intercanviar coneixements i experiències. Són una magnífica oportunitat per crear o enfortir xarxes de treball que ens permetin continuar avançant tant en la recerca com en la pràctica en promoció de la salut. 

Per la seva banda, el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, ha destacat que “acollir aquests congressos és una fita molt destacada. Només podem fer front a les adversitats amb més recerca i més incidència cap a la societat, i esdeveniments com aquests hi ajuden”

Coincidint amb les conferències, per al 16 de juny s’ha previst un esdeveniment especial per celebrar el 70è aniversari de la Unió Internacional de Promoció i Educació per a la Salut (IUHPE). 

Dels congressos sorgiran unes conclusions finals que sintetitzaran els continguts que hagin estat exposats. Les primeres conclusions es donaran a conèixer en acabar els esdeveniments, en els parlaments de cloenda. Un temps després, es faran públiques les conclusions definitives, més extenses, en forma de manifest o de recomanacions.

Dipsalut i la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona coorganitzen ambdós congressos, conjuntament amb la Unió Internacional de Promoció de la Salut i Educació per a la Salut (IUHPE), el Grup de Treball Global en Salutogènesi de la mateixa IUHPE, el Centre de Salutogènesi de la Universitat de Zuric i la Societat per a la Teoria i la Recerca en Salutogènesi (STARS). Hi col·laboren també la Fundació i el Consell Social de la UdG, l’Ajuntament de Girona i l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.