L’Associació Catalana de Municipis (ACM), a través de la seva Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), ha celebrat aquest dimarts al migdia un nou #DebatMunicipalista centrat en la percepció ciutadana post-pandèmia i la seva infuència en les polítiques públiques locals a curt i mitjà termini. Més d’un centenar d’electes i representants dels ens locals catalans han pogut seguir online aquesta sessió, que es basa en un estudi encarregat per l’ACM entre els anys 2013 i 2020 i que ha anat analitzat la percepció envers les administracions públiques, les problemàtiques i les necessitats des del punt de vista ciutadà.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha apuntat que és important que “els alcaldes i alcaldesses hem d’estar permanentment connectats amb el pols de les nostres veïnes i veïns, i tenir clar les seves demandes, preocupacions i neguits, per millorar el dia a dia i aportar valor públic”. I ha afegit que factors com “tenim un repte important, ja que en base a enquestes i dades podem millorar les polítiques públiques que estem desenvolupant”.

El Debat Municipalista pretenia analitzar els canvis que ha produït l’impacte de la Covid-19 en la societat i els nous reptes o mancances que se n’han derivat i es perceben des del punt de vista de la ciutadania i dels propis representants polítics. La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha destacat que “la política és l’escolta activa i estem en un moment on els ciutadans no volen ser únicament espectadors de les polítiques públiques sinó ser actors i tenir un paper actiu. És important poder conèixer la seva opinió i de quina manera s’interpreta la realitat i es valora l’entorn on es produeixen les polítiques públiques”.

En una taula rodona, la directora del GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública), Àngels Pont, ha afirmat que han estat uns últims anys amb un context polític complicat, però que la proximitat se segueix valorant. I en relació a la pandèmia ha explicat que “veurem un canvi de valors: sostenibilitat, digitalització, desigualtats, igualtat de gènere... ara han pres més rellevància. Implica noves maneres de governar i uns ciutadans amb unes exigències, valors i prioritats que fins ara. Per tant, no es pot governar de la mateixa manera”. També ha apuntat els serveis i l’atenció a la gent gran i l’habitatge com a qüestions que seran importants.

Jordi Argelaguet, director del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió), ha manifestat que “és important disposar de sèries d’estudis perquè ajuda a tenir visió més completa d’aquesta realitat”. I ha subratllat que la pandèmia “ha refermat la importància de les xarxes socials, en el sentit que algunes decisions que es poden generar des de dalt, ara la gent no se les creu tant i té altres fonts alternatives d’informació” i també ha potenciat el pagament en efectiu i en targeta o les compres online que faran canviar el tracte o el teixit de les ciutats. Pel que fa a la confiança en les institucions, ha destacat que els ajuntaments “sempre han estat de les més ben valorades” i “això és un valor que els ajuntaments han de fer un esforç molt important per no perdre, explicant-se bé i minimitzant la distància entre allò que es diu i allò que es fa”.

Mentre que Jordi Sauret, director de Feedback, ha apuntat que “a l’alcalde o alcaldessa sempre se li demanarà que solucioni problemes com la netedat, les zones verdes... Ja hi era abans aquesta demanda, però ara encara hi serà més”. I ha destacat que la proximitat i transparència, i tot l’ús de l’espai públic com la mobilitat o l’ús en termes de sostenibilitat, seran més valorats.

El Debat ha servit per presentar també l’estudi ‘Observatori de Política Municipal 2013-2020’, un estudi anual encarregat per l’ACM a l’empresa Feedback. En 7 edicions s’han analitzat dades (amb mostres de 1.200 entrevistes telefòniques cada any. Un total de 8.400 persones) sobre l’evolució de l’opinió pública catalana en temes que afecten l’àmbit municipal. No només percepcions sobre les institucions, sinó també el grau de coneixement de la política local, els factors que influeixen en el vot o les necessitats que detecten en els municipis.

Entre d’altres conclusions, destaca que amb la Covid-19 s’ha incrementat la demanda als ajuntaments de serveis i prestacions de tipus sanitari, seguit de la demanda de netedat dels carrers i mesures de dinamització de l’economia local. I com a millors serveis municipals valorats, aquest passat 2020, hi ha la gestió de l’ordre públic i la seguretat i l’atenció a les persones. Pel que fa a la valoració de la tasca del govern municipal entre el 2013 i el 2019, la nota mitjana és  del 5,80, essent el 2016 (amb 6,11) i el 2019 (6,03) els anys amb millor nota. Els ajuntaments són l’administració pública millor valorada.

També destaca que l’alcalde i alcaldessa sol generar més confiança que la pròpia administració municipal i que els motius solen ser les percepcions que governa bé i resol problemes, que treballa de forma honesta i que fa ús eficient dels recursos públics. En canvi, la inacció, que sigui poc transparent o només pensi en el seu interès personal, o estigui allunya del ciutadà, són els principals factors per desconfiar de l’alcalde i alcaldessa.

L’objectiu és que sigui una eina útil per prendre decisions tant als electes com als tècnics del món local, ara que estem a mig mandat, per oferir els millors serveis i la millor governança a la ciutadania.

Podeu consultar la publicació ‘Observatori de Política Municipal (2013-2020)’ en aquest enllaç: https://www.acm.cat/actualitat/publicacions/observatori-de-politica-municipal-2013-2020