Els plans d'acció per a l'energia sostenible i el clima, que estaran enllestits d'aquí a un any, serviran de full de ruta per a les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic, en els àmbits municipal i supramunicipal

Aquesta actualització ha de permetre complir amb les noves directrius de la Comissió Europea, que preveu reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle com a mínim un 55 % d'ara al 2030 respecte de les emissions del 1990

La Diputació de Girona, a través del Servei de Medi Ambient, ja treballa en la redacció dels nous PAESC (plans d'acció per a l'energia sostenible i el clima). El procés engegat, que ha de culminar d'aquí a un any, permetrà dotar els municipis de les comarques gironines d'un document actualitzat i estratègic de planificació energètica i climàtica per al futur.

Les darreres directrius de la Comissió Europea han incrementat el nivell d'exigència per fer front al canvi climàtic. L'European Green Deal preveu la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la Unió Europea com a mínim un 55 % d'ara al 2030 respecte dels nivells del 1990. Una xifra molt superior al compromís inicial del 40 % i que obligarà a fer canvis encara més profunds, ja a curt termini, en la manera de produir i consumir energia. Aquest grau d'ambició pretén encarar amb garanties l'objectiu de neutralitat climàtica el 2050.

En la seva aposta per la sostenibilitat, la Diputació de Girona ha posat fil a l'agulla, a través del Pla de Serveis, per definir aquests nous PAESC, que permetran als ajuntaments de la demarcació tenir un full de ruta clar quant a accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. El procés de redacció el portaran a terme cinc empreses, sota la supervisió dels tècnics del Servei de Medi Ambient.

Per actuar de manera més efectiva, s'han repartit els municipis en vint zones (unitats de paisatge): Alt Ter, Alta Garrotxa, cap de Creus, Empordanet, estany de Banyoles, Garrotxa d'Empordà, Gavarres, Gavarres marítimes, Guilleries, Montseny, pla de Girona, plana de la Selva, plana d'Empordà, Rocacorba, Salines-Albera i els Aspres, Terraprims, vall Cerdana, vall de Camprodon, valls del Freser i valls d'Olot (vegeu els municipis que integren cada unitat de paisatge en el PDF adjunt). En aquest sentit, es considera que, sobretot en les accions d'adaptació al canvi climàtic, la mirada i la planificació han de tenir un àmbit supramunicipal. 

Els documents es treballen individualment amb els municipis gironins de menys de 20.000 habitants que ho han sol·licitat i que han lliurat la documentació i les dades de consums requerits. Els nou municipis que tenen més de 20.000 habitants (Girona, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Banyoles) redacten els seus propis PAESC, però se'ls ha convidat a participar en tot el procés, precisament per aquest nivell supramunicipal d'algunes de les accions que s'hi plantejaran. 

El portal Decidim
Una vegada s'hagi completat la primera etapa, que inclou la recopilació de dades i la preparació d'un primer esborrany, s'activarà un procés participatiu en línia. El procés es vehicularà a través de Decidim, la plataforma digital de participació ciutadana de la Diputació de Girona, que es va posar en ple funcionament el mes passat i que pretén facilitar les aportacions de la ciutadania en la presa de decisions relacionades amb les polítiques públiques dels municipis.

Aquesta fase, que està previst que comenci el mes de setembre, identificarà els actors que caldrà implicar en el procés d'elaboració dels PAESC tenint en compte els diferents sectors (turisme, indústria o comerç, entre d'altres) i, posteriorment, obrirà vint processos a través del portal Decidim, un per cada unitat de paisatge. 

El resultat d'aquest procés participatiu, amb la incorporació de les aportacions dels ajuntaments, desembocarà en el document final que cada ajuntament haurà d'aprovar en els seus respectius plens municipals. 

La diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, ha recalcat que «la situació d'emergència climàtica fa que les perspectives canviïn, i així ho han fet també els PAESC, amb la incorporació de la C de clima, i per això des de la Diputació hem escollit les unitats de paisatge, per abordar l'adaptació sumant a la mitigació, que era una feina en què ja portem deu anys treballant. Volem aconseguir uns PAESC que siguin veritables fulls de ruta pel que fa a l'adaptació i la mitigació davant el canvi climàtic, que siguin participats i avaluables, i dels quals caldrà retre comptes regularment per validar que estem fent de les nostres comarques territoris resilients».