Dues societats immobiliàries van desnonar per impagament a famílies vulnerables sense oferir prèviament l'opció de lloguer social. L'Ajuntament s'ha fet càrrec de la reubicació de les famílies i ha iniciat expedients sancionadors contra els infractors, que poden arribar a multes de fins a 90.000 euros

La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) localitza un cas greu d'infrahabitatge, on l'empresa llogava parts de 15 m2 d'una finca a una desena de famílies, sense complir les condicions d'habitabilitat. L'Ajuntament obre un expedient de sanció que pot acabar amb una multa de fins a 900.000 euros

El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, atendrà els mitjans sobre aquest tema a les 12.45 hores a la porta de la seu del Districte de Sant Martí (plaça de Valentí Almirall, 1)


La intervenció de la nova Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) creada fa tot just tres mesos per evitar els desnonaments i lluitar contra l'exclusió residencial ha destapat un cas molt greu d'infrahabitatge, i ha suscitat la intervenció de l'Ajuntament que ha instruït un expedient sancionador que pot comportar una sanció de fins a 900.000 € als responsables de l'activitat, i ha iniciat un expedient per declarar la situació d'infrahabitatge i prohibir aquest ús a la finca. Aquesta és una de les primeres accions de disciplina que impulsa la regidoria d'Habitatge en aquest mandat. I no ha estat la única que s'ha produït en els darrers dies, ja que aquest fet ha coincidit amb la imposició de dues multes més a dues societats immobiliàries per incomplir la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, llei que obliga les societats i entitats a oferir la possibilitat d'un lloguer social a les famílies que no poden afrontar el pagament de les seves hipoteques o les quotes de lloguer.

En el primer dels casos, es tracta d'una compartimentació d'un habitatge unifamiliar, en múltiples infrahabitatges il'legals que no compleixen cap requisit de la normativa d'habitabilitat vigent. Està situat al barri de Vilapiscina i Torre Llobeta, i a partir d'una inspecció realitzada per tècnics municipals s'ha pogut constatar que no reuneix les condicions mínimes d'habitabilitat. En la inspecció es va poder constatar que la finca es troba dividida en diferents espais d'uns 15 m2 que funcionen de manera independent cadascun d'ells com un únic habitatge. Són petits espais que incorporen lavabo, cuina, dutxa... i en alguns casos s'han ubicat en patis interiors, o al terrat amb volums afegits amb murs simples de fàbrica o de maó, amb sostres de coberta plana. Els inspectors van trobar dos comptadors d'electricitat un per a un local situat a la planta baixa, i un altre per a la resta dels espais, els cables del qual puja als pisos superiors pels mateixos llocs que les instal'lacions d'aigua.

Es calcula que en aquests espais hi ha un total d'uns 10 ocupants, que pagarien lloguers d'entre 400 i 500 € mensuals cadascun d'ells.


Multes per incomplir la Llei 24/2015

Per altra banda, l'Ajuntament ha tramitat les dues primeres multes a dues societats immobiliàries per incomplir la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Aquesta llei, entre altres instruments, determina tot un conjunt de mesures per evitar els desnonaments que puguin produir una situació de manca d'habitatge.

L'article 5 de la Llei preveu que abans d'interposar qualsevol demanda judicial d'execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer, el demandant, si té la condició de gran tenidor d'habitatge, ha d'oferir als afectats una proposta de lloguer social, en cas que les persones o les unitats familiars no tinguin una alternativa d'habitatge pròpia i que es trobin dins dels paràmetres de risc d'exclusió residencial tal com els defineix aquesta llei. El mateix demandant ha de comprovar la situació d'exclusió residencial de la família i ha de requerir la informació als afectats prèviament a l'inici de la demanda.

En els dos primers expedients sancionadors per no oferir lloguer social que ha incoat l'Ajuntament de Barcelona els infractors són persones jurídiques que tenen consideració de grans tenidors d'habitatge, tal com els defineix la Llei, i van interposar procediments judicials de desnonament per impagament del lloguer sense haver requerit prèviament informació als afectats i sense haver comunicat cap oferta de lloguer social ni als afectats ni a l'Ajuntament.

Un dels casos se situa al barri del Carmel, i implica la societat Intacsa Integral de Actividades, societat que va demandar l'impagament del lloguer sense haver ofert prèviament l'opció d'un lloguer social a la persona afectada, que es trobava en risc d'exclusió residencial. La Regidoria d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona va requerir la societat a oferir una alternativa de lloguer social a la persona afectada donada aquesta situació de precarietat de l'afectat. La societat immobiliària va continuar el procediment per desnonar el llogater sense atendre a les peticions i els advertiments que li va fer l'Ajuntament de Barcelona que no oferir el lloguer social tal com estableix la llei, suposava una infracció greu i per tant que s'obriria un expedient sancionador.

L'altre cas s'ha produït al barri d'Horta, amb la societat Fincas Flash, que tampoc va oferir la opció de lloguer social com a alternativa a un procés de desnonament, quan la persona va deixar de pagar les quotes del lloguer del seu domicili. Aquesta societat també va rebre un advertiment de la Regidoria d'Habitatge, atès que la persona es trobava en perill d'exclusió residencial, però igualment, la societat va continuar amb el procediment i finalment es va acabar produint el llançament, i la persona afectada amb la seva família van ser reubicades a través de la Mesa d'Emergències Socials.

Tots dos procediments judicials van finalitzar amb l'execució dels respectius llançaments i els reallotjaments de les famílies afectades a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona.

La manca d'una proposta de lloguer social suposa una conducta tipificada com a infracció greu, segons l'article 124.2 i) de la Llei 18/20078 de 28 de desembre del dret a l'habitatge, i pot ser sancionada amb una multa de fins a 90.000 euros. L'Ajuntament graduarà la sanció tenint en compte el cost que suposa per al consistori haver reallotjat aquestes famílies en habitatges del parc públic, per suplir l'obligació dels infractors.


Font: Ajuntament de Barcelona