L'Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebrada aquest dijous a Castellar del Vallès, ha aprovat la Declaració de Castellar sobre el malbaratament alimentari i en defensa i promoció del consum local i sostenible. La Declaració s'emmarca en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, així com en el paquet d'economia circular de la Comissió Europea i el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya fixats per als propers anys. La Declaració ha estat presentada pel president de la Xarxa i diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Valentí Junyent.

La Declaració de Castellar del Vallès fa esment al fet que el malbaratament alimentari supera l'àmbit ambiental per endinsar-se en qüestions socials com l'exclusió, la pobresa alimentària, i la malnutrició. En aquesta línia la Declaració fa esment a la posada en valors dels horts socials, que tenen un gran potencial en sostenibilitat i en la creació d'infraestructures verdes que afavoreixen la inclusió i la cohesió social.  

Entre els acords recollits en aquesta Declaració hi ha impulsar els horts urbans mediambientals i socials com a promotors de la sostenibilitat, la inclusió social, l'apoderament i la sobirania alimentària, així com prioritzar l'economia circular i el consum responsable i local com a primera fase del cicle dels aliments. També com a factor prioritari hi ha la prestació de suport als productors i al comerç local per tal d'afavorir aquestes estratègies.

Els signants de la Declaració de Castellar, membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, es comprometen a presentar-la als plens municials dels seus respectius ajuntaments, així com fer-ne difusió entre els ciutadans.

En la presentació de la Declaració, Valentí Junyent ha remarcat el malbaratament alimentari és un factor important en el que cal lluitar, ja que cada dia 720.000 kg de menjar de les llars, restaurants i comerços es llencen, que cobririen les necessitats alimentàries de 500.000 persones.

A l'inici de l'encontre, Junyent ha destacat el fet que la Xarxa compleix 21 anys, el que la situa en una segona majoria d'edat, com un instrument de gran importància per a tots els municipis en la lluita contra el canvi climàtic i en afavorir iniciatives i experiències per aconseguir uns objectius de sostenibilitat. La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat stà integrada per 290 entitats associades entre les quals hi ha 22 municipis de Catalunya.

Suport a la Llei catalana de canvi climàtic

Entre els altres acords aprovats en aquesta Assembla de la Xarxa, en la que hi ha participat més de 130 representants d'ens locals de tot Catalunya, hi ha el suport a la Llei de canvi climàtic aprovada pel Parlament de Catalunya, que té com a finalitat reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i que adopta les bases de derivades de la legislació comunitària en aquest mateix àmbit. L'Assemblea ha aprovat l'acord d'instar al Govern espanyol i el Tribunal Constitucional a respectar l'acord majoritari del Parlament de Catalunya després que el Consell de Ministres de 3 de novembre de 2017 en presentés recurs d'inconstitucionalitat i acordés impugnar i suspendre quinze articles de la Llei.

Així mateix, en la jornada s'ha donat compte de diverses declaracions i acords que s'han aprovat durant l'any 2017 en diversos fòrums i associacions del món local. Entre aquestes hi ha sobre la qualitat de l'aire a la conurbació de Barcelona, la Declaració de Sevilla sobre el compromís de les ciutats per l'economia circular, la Declaració de carrers lliures de combustible fòssil promogut per diverses ciutats d'arreu del món aprovada a la Cimera sobre canvi climàtic de 23 d'octubre de Bonn, i  l'Acord C40 sobre el compromís de 25 ciutats a convertir-se en neutrals en termes d'emissions per a l'any 2050.

L'Assembla també ha aprovat adherir-se al Manifest per l'acció climàtica promoguda per diverses ciutats espanyoles per reclamar que l'Estat espanyol assumeixi de forma immediata els compromisos per afrontar un desafiament al canvi climàtic, el Protocol de creació de l'Associació de Municipis per una Gestió Pública de l'Aigua  impulsada per diverses ciutats catalanes amb l'objectiu de difondre i promoure la gestió pública de l'aigua, i la Moció per declarar una ciutat / poble lliure de glifosat, impulsada per entitats com Greenpeace i Ecologistes en Acció i diverses ciutats i poble per decalar-se municipis lliure d'agrotòxics i herbicides, i concretament del grifosat, un herbicida utilitzat en la producció agrícola d'aliments.

En el transcurs de l'Assemblea també s'ha presentat el projecte Recooperem del Vallès Occidental, promoguda des del Consell Comarcal, per evitar el malbaratament alimentari en el que hi participen especialment les escoles i les empreses conjuntament amb agents i entitats socials, i que tenen com a destinataris aquelles famílies que necessiten aquest suport.