La Diputació cedeix a Càritas Barcelona 14 pisos, que amplien a 57 el total d'habitatges cedits a l'entitat per atendre persones vulnerables Un 62% de les famílies acollides no compten amb uns ingressos recurrents; la resta, malgrat tenir feina, no es pot permetre un habitatge

La vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona, Meritxell Budó, i el diputat de Presidència, Serveis Generals i Relacions amb la ciutat de Barcelona, Jaume Ciurana, juntament amb la secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, Montse Padilla, han presentat avui la cessió a Càritas de 14 immobles propietat de la Diputació, per impulsar el programa d'habitatges per a persones en risc d'exclusió social d'aquesta entitat, que ja comptava amb 43 pisos cedits anteriorment per la corporació.

La vicepresidenta quarta, Meritxell Budó, ha destacat la voluntat de la Diputació de «treballar per a l'accés a l'habitatge dels col·lectius més vulnerables». I ha emmarcat aquesta voluntat en l'objectiu de mandat de «fomentar polítiques socials orientades a la cohesió i la reducció de les desigualtats». Ha assenyalat també que aquestes s'han incrementat greument per la «intensificació de la pobresa». l ha volgut insistir que «el 34% de les famílies acollides en els pisos cedits, malgrat tenir feina no es poden permetre pagar un habitatge».

Meritxell Budó ha explicat que la Diputació dóna suport  a la responsabilitat dels municipis per cobrir, segons la Llei 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya, 'les necessitats personals bàsiques, pròpies de la subsistència i la qualitat de vida de cada persona'. En aquest sentit, ha explicat altres programes d'habitatge i inclusió social amb participació de Càritas, com el conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per tal de contribuir a finançar, amb 460.000 euros anuals, la Xarxa d'habitatges d'inclusió social de la demarcació, o la targeta moneder amb impacte social, un model de prestació alimentària que promou l'autonomia de les persones, a més d'altres accions preventives de la Diputació, com el Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge o el programa d'auditories energètiques per lluitar contra la pobresa energètica.

Per la seva banda, el diputat Jaume Ciurana ha remarcat que «la Diputació és dipositària d'un patrimoni, que tenim el deure de retornar a la societat». I ha afegit que «més enllà de la rendibilitat econòmica, busquem la rendibilitat social».

La secretària general de Càritas Diocesana de Barcelona, Montse Padilla, ha expressat que «l'habitatge és una necessitat bàsica i des de Càritas treballem per garantir aquest dret». Ha fet referència a les dificultats econòmiques de moltes persones derivades de la situació de crisi, que ha comportat «grans desigualtats». També s'ha referit a la «responsabilitat dels poders públics respecte a l'habitatge social».

Aquest programa va néixer el 2013, amb el conveni que va signar la Diputació amb Càritas Diocesana de Barcelona per cedir-li l'ús de diversos habitatges propietat de la Diputació i de la Fundació Pública Casa Caritat. Amb aquests 14 immobles, són ja 57 els pisos cedits a Càritas que s'han destinat a famílies que han estat desnonades o que tenen greus dificultats d'allotjament.

Una cinquantena de famílies amb una llar digna

El conveni garanteix que avui 49 famílies -163 persones- comptin amb una llar digna. Els habitatges s'ubiquen, fonamentalment, a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma i Badalona. 

La majoria de les famílies acollides es troben en una situació vulnerable. La pèrdua de feina, els ingressos precaris, un baix nivell formatiu i problemes de salut són alguns dels factors que porten a aquestes persones a demanar ajuda a Càritas Diocesana de Barcelona, que els fa un acompanyament socioeducatiu per enfortir o restablir la xarxa social, laboral, familiar i comunitària

El 64% de les persones que necessiten un habitatge exposa que ho fa perquè no pot pagar-se'n un per compte pròpia. El 50% de les famílies estan formades per parelles amb o sense fills, i un 33% són mares soles amb càrregues familiars. Un 62% de les famílies no compten amb uns ingressos recurrents, i un 34%, malgrat tenir feina, no es pot permetre un habitatge.

 Font: Diputació de Barcelona