L’objectiu és dotar d’eines l’Administració pública per incentivar i facilitar la millora de l’eficiència energètica en aquestes zones a través d’una guia d’acció 

La diagnosi s’ha elaborat en quinze localitzacions de tretze municipis del Baix Empordà, el Gironès i el Ripollès susceptibles de rebre actuacions  

Des de fa temps, la Diputació de Girona actua amb determinació per abordar l’emergència climàtica i desenvolupa plans i actuacions encaminats a mitigar i adaptar-se als impactes generats pel canvi climàtic. Ara, a través del Servei de Medi Ambient, ha fet un altre pas, amb l’impuls i la redacció del projecte «REHABGi, Rehabilitació energètica i adequació al canvi climàtic de sectors residencials a la demarcació de Girona».  

Es tracta d’un treball elaborat per l’Estudi Ramon Folch i Associats i focalitzat a oferir eines a les administracions públiques per incentivar, millorar i adequar l’eficiència energètica de l’entorn dels sectors residencials amb necessitats a les comarques gironines.  

Les conclusions dels darrers plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima (PAESC) a tota la demarcació van posar de manifest que les zones residencials són grans consumidores d’energia, amb el consegüent increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest sentit, l’augment de les onades de calor, dels dies consecutius sense precipitació i dels dies amb precipitació abundant pot incrementar encara més els propers anys aquesta demanda energètica en climatització en el sector de l’habitatge i l’urbanisme.  

Així doncs, la rehabilitació energètica esdevé un sector estratègic en auge, amb una gran capacitat d’impacte en el benestar dels habitants dels edificis i els ecosistemes urbans, i en la reducció dels impactes del canvi climàtic, a banda de contribuir a l’aplicació de diversos objectius de desenvolupament sostenible. En aquest sentit, el diputat de Medi Ambient, Lluís Amat, ha destacat: «Posem a disposició de la ciutadania una eina indispensable per millorar els espais urbans en el seu conjunt, incidint especialment en els entorns vulnerables des d’un punt de vista social i ambiental». 

El Baix Empordà, el Gironès i el Ripollès 

La diagnosi es va portar a terme a les tres comarques on inicialment la Diputació de Girona tenia una oficina de transició energètica –des d’aquest estiu, també les té a la Selva i al Pla de l’Estany– i es van escollir quinze localitzacions, cinc per comarca, susceptibles de rebre actuacions de rehabilitació energètica perquè es van construir fa molts anys. Són als municipis següents: 

Baix Empordà: Corçà, la Bisbal d’Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Ullà i Verges 

Gironès: Bescanó, Cassà de la Selva, Celrà, Llagostera i Salt 

Ripollès: Ripoll (2), Ribes de Freser i Campdevànol (2)  

D’acord amb la valoració de les oportunitats i els reptes de cada edifici, i les solucions per a cada problemàtica, s’ha constituït una guia d’acció amb propostes concretes per aplicar a cada tipologia d’edifici escollit, ja sigui unifamiliar o plurifamiliar. Aquestes accions, detallades amb fitxes individuals en el document, s’han valorat respecte al cost econòmic i la reducció de consum en climatització.  

En aquest sentit, s’han plantejat solucions d’eficiència energètica (instal·lació de sistemes d’aïllament tèrmic exterior, canvi de fusteria de les finestres o aïllament de cobertes), solucions de producció energètica (integració en comunitats locals d’energia), solucions d’estalvi d’aigua (instal·lació d’airejadors a les aixetes o inodors de baix consum), solucions per a la reducció de l’efecte d’illa de calor (repintat de la coberta reflectant o dels tendals), així com la col·locació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics als edificis.

«Es tracta d’un projecte que ha de servir per estimular polítiques de rehabilitació en els àmbits local, comarcal i provincial, amb dades concretes i mecanismes que tenen sentit als barris o als pobles», ha incidit el diputat de Medi Ambient, Lluís Amat.  

Aquestes actuacions poden rebre ajuts tant de les administracions locals com dels fons europeus Next Generation, però els usuaris també n’hauran d’aportar una part. En la gestió i coordinació d’aquestes subvencions, esdevé clau la figura de l’agent rehabilitador, una persona física o jurídica, així com l’entitat pública o privada, que pot impulsar, seguir, gestionar i percebre aquestes ajudes públiques.