L’ACM ha celebrat aquest divendresa a Molins de Rei la XXV Assemblea general ordinària          

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha celebrat aquest divendres 7 d’octubre la XXV Assemblea General ordinària a Molins de Rei. L’acte, que ha tingut lloc al Foment Cultural i Artístic, ha comptat amb un centenar de representants d’ens locals associats a l’entitat municipalista. 

L’Assemblea ha servit per validar l’activitat de l’entitat municipalista en el darrer any, des de la celebració de l’anterior assemblea a Vic el passat octubre i per reclamar mesures concretes i un fons extraordinari a l’Estat espanyol per ajudar els ens locals davant l’augment de despeses produït pels majors costos energètics i la reducció d’ingressos arran de la reforma de l’impost de plusvàlua. En aquest sentit, els assistents han aprovat una proposta de resolució que fa evident la necessitat d’enfortir els ajuntaments per poder garantir un bon servei a la ciutadania.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha recordat que durant aquest mandat els ens locals han hagut d’afrontar una pandèmia i els seus efectes econòmics i socials i, més recentment, les conseqüències de la guerra a Ucraïna i els increments dels costos de l’energia, cosa que ha acabat repercutint en la capacitat financera dels ens locals. Així, Lluís Soler ha reivindicat el paper rellevant del municipalisme català destacant que “els pobles i ciutats no som l’últim racó d’una arquitectura institucional centralitzada, gens àgil i poc flexible, sinó que els ajuntaments som el cor del servei públic, de la interlocució amb la gent i de l’acompanyament que les persones, les famílies, les empreses i les entitats necessiten en el seu dia a dia”.

El president de l’ACM també ha reclamat concretar noves propostes legislatives, com una llei de contractes del sector públic local, una Llei de Governs i Finances Locals i un Estatut de l’Electe Local: “Després de gairebé 44 anys des de les primeres eleccions municipals posteriors al franquisme, ja és hora de dotar als ajuntaments d'un marc jurídic, competencial i de finançament estable, que tingui en compte les competències pròpies i impròpies que assumim els ajuntaments, que abordi i no sigui un fre a la diferent realitat territorial del país, i que garanteixi el funcionament dels consells comarcals”.

La proposta de resolució reclama mesures concretes com incrementar les transferències que reben els ajuntaments de la participació en els tributs i ingressos de l’Estat, que l’Iva reduït del 5% a l’energia s’apliqui a tots els punts de subministrament de titularitat de l’administració local i que l’execució de Fons Europeus arribi a tots els ciutadans visquin on visquin.

En aquest sentit, posa sobre la taula cinc grans eixos d’actuació perquè els governs locals tinguin capacitat d’acció. D’una banda, enfortir les competències dels ens locals a través d’una nova Llei de Governs i Finances Locals de Catalunya que “concreti un nou marc jurídic amb les competències i els recursos perquè els ajuntaments i els consells comarcals puguin afrontar els nous reptes”. D’una altra, dotant els governs locals del finançament adequat, cosa que la reforma de l’impost de plusvàlua, la crisi energètica i l’anunciat augment de sous dels funcionaris repercutiran directament en els ens locals. “Cal un replantejament estructural del finançament de les administracions públiques, a tots els nivells, que doni resposta als dèficits que acumula l’àmbit local”, diu la proposta, que afegeix la necessitat imminent d’incrementar les transferències a través de la participació en els tributs i els ingressos de l’Estat.

La proposta de resolució també reclama vetllar per l’equitat territorial en l’accés i el repartiment de recursos, tenint en compte que tres quartes parts dels ajuntaments catalans tenen menys de 2.000 habitants i que han de garantir els mateixos serveis que poblacions més grans i amb més recursos. El document, aprovat en l’Assemblea de l’ACM, també preveu dignificar la tasca de l’electe local a través del primer Estatut de l’Electe local de Catalunya per donar suport i reconeixement i recursos als més de 9.000 electes locals.

Finalment, la proposta de resolució reivindica també el paper rellevant del municipalisme català en la transformació del país i en sintonia amb la resta d’institucions catalanes en plena coresponsabilitat.

En la clausura de l’Assemblea, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha posat en valor la política de proximitat municipal i ha mostrat el seu “agraïment i respecte més profund a tots els que feu de la funció pública el sentit de la vostra vida, perquè és en la política municipal, i en especial la que es fa als municipis petits i mitjans, on la vocació de servei públic s’expressa amb més puresa”. Pel conseller, el contacte estret amb els ciutadans és la forma “més directa i efectiva de fer política” i, per aquest motiu, ha fet “milers de quilòmetres per parlar amb alcaldes, regidors, empresaris, treballadors, botiguers, veïns, associacions i entitats de tota mena i de tot arreu”. “I he vist un país en marxa, un país vibrant, amb ganes de prosperar, un país treballador, i sobre tot, uns ciutadans orgullosos del seus país”, ha reblat el conseller.

A la inauguració, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha manifestat que  hi ha reptes futurs com afrontar l’emergència climàtica o la transició energètica que cal abordar sense deixar ningú enrere. També ha destacat l’avantatge de disposar d’una Agenda Rural de Catalunya on “l’ACM ha estat un pilar fonamental en la seva redacció. Un document que és transversal, que ha començat de baix a dalt i que ara hem de portar a la pràctica”. I ha tancat la seva intervenció posant èmfasi en què “tot els reptes que tinguem com a país, tots ells comencen i acaben a les nostres places, barris i carrers”.

Durant l’Assemblea, la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha reivindicat el paper central del municipalisme català i la necessitat seguir amb una “unitat d’acció i coordinació, que ha permès enfortir i defensar els interessos del món local des de les entitats municipalistes en plena corresponsabilitat amb la resta d’institucions, d’una manera independent i aportant els valors de la proximitat a la nostra societat”.

En la inauguració, l’alcalde de Molins de Rei i vicepresident de l ‘ACM, Xavier Paz, també ha destacat que “el municipalisme se l’ha de tenir en compte per tots els reptes que té en el futur, com són sostenibilitat, cultura, educació, sanitat… però no necessita aliats” i ha afegit que “només des del treball conjunt, creant aliances entre les institucions, podrem satisfer les necessitats de la ciutadania i assolir els objectius vells i nous que tenim”.

Cal destacar que l’Associació Catalana de Municipis i Comarques és l’entitat municipalista amb més representació al territori, ja que agrupa ja 945 ajuntaments associats dels 947 que hi ha a Catalunya.