Comunicat de la Diputació de Girona amb relació a la informació sobre XALOC publicada als mitjans de comunicació 

La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, de caràcter estatal i aplicable a totes les administracions públiques, concretament a l’article 14.2 estableix l’obligatorietat de les persones jurídiques (empreses) de relacionar-se amb l’Administració (qualsevol) per mitjans electrònics. D’altra banda, l’article 41 de la Llei esmentada estableix: «Les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan l’interessat estigui obligat a rebre-les per aquesta via». Així mateix, l’apartat sisè d’aquest mateix article estableix: «Independentment del fet que la notificació es faci en paper o per mitjans electrònics, les administracions públiques han d’enviar un avís al dispositiu electrònic i/o a l’adreça de correu electrònic de l’interessat que aquest hagi comunicat, per informar-lo de la posada a disposició d’una notificació a la seu electrònica de l’Administració o organisme corresponent o a l’adreça electrònica habilitada única. La falta de pràctica d’aquest avís no impedeix que es consideri plenament vàlida la notificació». Seguidament, l’article 43.2 del text esmentat estableix que la notificació electrònica «s’entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s’accedeixi al seu contingut». 

Les diferents administracions públiques han anat implementant l’aplicació d’aquesta normativa, que va entrar en vigor el 2016. Les primeres a posar-ho en marxa van ser les administracions de l’Estat i les administracions tributàries especialment, com l’AEAT (Agència Estatal de l’Administració Tributària) o la TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social), que continuaven així avançant en l’aplicació de l’administració electrònica, la qual cosa ja feien en molts tràmits i procediments, fins i tot a persones físiques, com per exemple la declaració de la renda.  

En el  cas específic de XALOC, el Ple de la Diputació de Girona, en sessió de 19 de novembre 2019, va modificar l’Ordenança general de gestió, recaptació i inspecció per adaptar-la a la modificació normativa de caràcter estatal, i en la disposició addicional tercera recollia: «A partir de l’1 d’abril de 2020, totes les notificacions en matèria tributària o d’altres ingressos de dret públic que es practiquin als obligats tributaris que es defineixen a l’article 14.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, hagin o no informat amb caràcter previ a aquesta administració l’adreça de correu electrònic per practicar l’avís de la posada a disposició, es realitzaran per mitjans electrònics». Tot i així, XALOC va informar d’aquesta obligació mitjançant una campanya de difusió per explicar alhora el funcionament del procediment sancionador en matèria de trànsit i la nova obligació imposada per la Llei de seguretat viària, i ho va publicar en anuncis a El Punt Avui i al Diari de Girona el mes de març de 2020.  

Finalment, als efectes de difondre aquesta obligació normativa a les empreses, XALOC, abans de practicar la notificació per mitjans electrònics, notifica de forma tradicional (en paper a través del servei postal) aquesta obligació, en la qual informa alhora del tràmit que ha de realitzar l’obligat per comunicar el correu electrònic on ha de rebre l’avís de la posada a disposició de la notificació, i l’adverteix de les conseqüències de la manca de comunicació. És a partir d’aquest moment que les notificacions, hagi informat o no l’obligat del correu electrònic, es fan per mitjans electrònics.   

D’altra banda, l'import de les sancions de trànsit ve perfectament delimitat per la tipologia de les sancions en la Llei de seguretat viària, en el cas de les sancions de trànsit, i en les respectives ordenances municipals, en el cas de la resta de sancions de competència municipal.  

XALOC no determina la tipologia ni l'import de les sancions ni els recàrrecs o interessos, que en tot cas venen determinats per la normativa esmentada (les mateixes en el cas de trànsit per a tots els ciutadans, atès que es tracta d’una llei aplicable a tot el territori). Per consegüent, es limita a gestionar i recaptar els expedients sancionadors que li delegen i li  traslladen els ajuntaments, prestant aquest servei als municipis que, per la seva capacitat tècnica o mitjans, no el gestionen directament, dins de les seves funcions de gestió tributària i recaptació i altres ingressos de dret públic. 

Paral·lelament, en el cas de les sancions de trànsit, l’article 90 de la Llei de seguretat viària estableix que les administracions amb competències sancionadores en matèria de trànsit han de notificar les denúncies que no es lliuren a l’acte i les altres notificacions a què doni lloc el procediment sancionador a l’adreça electrònica viària (DEV), sens perjudici que, si no en disposen, les persones identificades a l’article 14 de la Llei 39/2025 estan obligades a rebre igualment per mitjans electrònics les notificacions que es produeixen en el marc del procediment. 

Malgrat les disposicions normatives que les empreses i els ciutadans estan obligats a complir, existeixen les vies administratives, en diferents moments dels procediments, que habiliten uns i altres a defensar els seus drets i, si s’escau, a posar de manifest un error.  

XALOC continua treballant per intentar facilitar al màxim l’acompliment dels preceptes normatius a empreses i ciutadans, però segueix, com a administració pública tributària, la normativa tant pel que fa als requisits i les obligacions com pel que fa a la defensa dels drets dels contribuents.