La Taula de reconstrucció del Prat, integrada pels principals agents socials, econòmics i polítics del Prat i l’Ajuntament, s’ha reunit aquest dimecres per fer el balanç final de l’estratègia de reconstrucció. L’estratègia es va acordar fa dos anys, tenint en compte el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023 i adequant-lo al context de la pandèmia. Una vegada finalitzada l’estratègia de reconstrucció en la seva pràctica totalitat, 28 de les seves accions tindran continuïtat a partir d’ara per seguir fomentant un model de ciutat cohesionada socialment, pròspera, sostenible i innovadora, com contempla el PAM.

L’Ajuntament i els agents socials del Prat han executat el 94% de les 112 accions de l’estratègia de la ciutat per fer front a l’impacte de la covid. Així s’ha constatat en la reunió de la Taula de Reconstrucció Social i econòmica del Prat, que s’ha reunit aquest dimecres 22 de juny a a la Casa de la Vila, per tal de fer el balanç final d’aquesta estratègia, que es va posar en marxa el juliol de 2020.

Dos anys després, només resten per executar el 6% de les accions que contemplava el document consensuat per l’Ajuntament i els principals agents socials, econòmics i polítics de la ciutat, majoritàriament intervencions a l’espai públic vinculades a la pacificació de carrers, que requereixen llargs períodes de planejament. Es pot consultar el balanç detallat de l’estratègia de reconstrucció que consta de 5 eixos d’actuació, 19 àmbits i 112 accions al web elprat.cat/aramesquemai.

A més de fer balanç de l’estratègia de reconstrucció, en la trobada d’ahir es va acordar que 28 de les seves accions tinguin continuïtat a partir d’ara per seguir promovent el model de ciutat del Prat, que es caracteritza per la cohesió social, la prosperitat, la sostenibilitat i la innovació. Cal recordar que, quan es va dissenyar l’estratègia de reconstrucció fa dos anys, també es va tenir en compte el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2020-2023, que defineix aquest model ciutat. De fet, l’estratègia de reconstrucció va servir per adequar algunes de les seves accions al context de la pandèmia.

Les 28 accions que tindran continuïtat a partir d’ara estan vinculades a àmbits com la defensa d’una sanitat pública de qualitat, la cura de la salut mental, l’acompanyament a la dependència i a la gent gran,  el foment de la cultura digital en un context de transformació tecnològica, les polítiques de reinserció laboral,  la millora dels espais urbans (tant habitatges com espai públic) o la transició energètica.

Aquesta darrera trobada de la Taula de Reconstrucció ha estat presidida per l’alcalde del Prat, Lluís Mijoler i, per part de l’Ajuntament, també hi han intervingut les directores de les àrees d’Acció Social i de Desenvolupament Econòmic, Laia Ortiz i Esther Pujol, respectivament. A més, a la trobada, han estat representades les diverses organitzacions que formen part de la Taula de Reconstrucció, entre elles entitats de desenvolupament econòmic (PIMEC, AEBALL, ACIP, Prat Empresarial, Prat Gran Comerç, COV, AGT i GATS), d’acció social (CPS Francesc Palau, Creu Roja, Saó Prat, Fundació Catalana de l’Esplai), sindicats (UGT, CCOO) i forces polítiques, de tots els grups municipals i d’aquelles formacions sense representació al consistori, però sí al Parlament de Catalunya. 

Més suport dels serveis d’acció social a la població durant la pandèmia

En el marc de l’estratègia de reconstrucció, s’han reforçat especialment els serveis d’acció social i comunitària, per donar suport a la població afectada per la pandèmia. Durant els darrers dos anys, les famílies receptores d’ajuts d’urgència social  han crescut d’un 25,1%. També han augmentat el 12,6% de les persones ateses pels Serveis Bàsics d’Atenció Social entre 2019 i 2021, percentatge que s’eleva al 32,1% en el cas de la gent gran. En un context d’envelliment de la població, al Prat també s’han reforçat molts altres ajuts per a la gent gran o amb dependència. Per exemple, s’han increment d’un 36,4% les persones ateses pel SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) entre 2019 i 2021. 

A més, durant el darrer any, s’han reforçat les accions per vetllar per la salut mental i el benestar emocional de la ciutadania, amb serveis específics per a la població més jove, també en col·laboració amb d’altres municipis. També s’han posat en marxa noves accions per garantir el dret a l’habitatge, com el programa Housing First, que parteix de la filosofia que comptar amb un habitatge on viure és el primer pas per promoure la inserció social de persones que es troben sense llar; o l’ampliació dels allotjaments per combatre l’exclusió residencial severa. Així mateix, s’ha reforçat el Servei d’Intervenció i Prevenció de l'Exclusió Residencial (SIPER) per evitar desnonaments o garantir alternatives habitacionals a les persones que han perdut les seves llars. 

Suport al teixit econòmic local i millora de l’ocupació al Prat

D’altra banda, s’han dut a terme diverses accions per promoure la recuperació del teixit econòmic i del comerç local. Per exemple, en les ordenances fiscals d’aquest any 2022, encara es mantenen bonificacions i congelacions per a comerços i empreses, que es van començar a implementar el 2021. Una altra iniciativa recent de suport al comerç és la distribució de les targetes MarketPrat, carregades amb 100 euros per comprar al comerç local, dels quals 40 són finançats per l’Ajuntament.

Les mesures impulsades des de l’àmbit local han contribuït, juntament amb d’altres factors com la superació de l’etapa més crítica de la pandèmia, a la millora d’alguns indicadors d’ocupació al Prat. Per exemple, el passat mes de maig, es va registrar al Prat el nombre de persones aturades (3.007) més baix dels darrers 15 anys. A més, els actuals nivells de contractació indefinida són els més alts des de 1998. L’abril d’aquest any, un 41,6% del total de contractes signats al Prat van ser indefinits, percentatge que també suposa un creixement interanual de 32,8 punts. Aquest augment coincideix amb la recent aprovació de la recent reforma laboral.

Estratègia de reactivació de la cultura i de l’esport

A més, l’estratègia ha contemplat un pla de reactivació cultural, que en els darrers mesos ha ajudat a reprendre les activitats a l’interior dels equipaments, i que prèviament ja havia contribuït a adequar les activitats culturals al context sanitari de cada moment (a l’aire lliure, descentralitzades, etc).   Per reactivar la pràctica esportiva, s’han desenvolupat campanyes de sensibilització com “Sortiu i disfruteu”, d’altres per promoure la gratuïtat  d’activitats esportives durant dies concrets o accions per reforçar el programa Club Esport Jove i millorar l’estat de les pistes esportives escolars, entre d’altres.

Finalment, en l’àmbit educatiu, cal destacar la nova subvenció per a activitats complementàries de centres educatius de fins a 50.000 euros o l’impuls a la Formació Professional, entre d’altres actuacions.