La Cambra de Comerç presenta ‘L’estudi sobre la deslocalització d’empreses de les comarques de Lleida’ encarregat a la UdL i la UPF en col·laboració amb el Patronat de Promoció Econòmica 

El president Joan Talarn recorda que un dels objectius de la Diputació és cobrir la necessitat de disposar d’infraestructures útils, dignes i eficaces per tal de crear nous escenaris per al desenvolupament econòmic, turístic, agroalimentari i industrial 

Segons l’estudi, 428 empreses s’han traslladat de Lleida en els darrers sis anys, un 39,4% a Barcelona, un 18,9% a l’Aragó i un 14% a Madrid

El president Joan Talarn ha recalcat avui la voluntat de la Diputació de Lleida de conjurar-se amb el món econòmic de Lleida, Alt Pirineu i Aran per fer arrelar les empreses a la demarcació, ja que “disposar d’un teixit empresarial sòlid també ajuda a fer arrelar les persones”. Així ho ha manifestat Talarn en la presentació de l’Estudi sobre la deslocalització d’empreses de les comarques de Lleida que la Cambra de Comerç de Lleida ha encarregat a la UdL i la UPF Barcelona School of Management amb la col·laboració del Patronat de Promoció Econòmica. 

La presentació s’ha realitzat a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera de la UdL i, a més de Talarn, hi han participat el president de la Cambra, Jaume Saltó; l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo; el rector de la UdL, Jaume Puy; el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i els tres autors de l’estudi: Jordi Moreno, investigador del Departament d’Administració d’Empreses de la UdL; Oriol Montanyà, director de l’Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM, i Andrei Boar, investigador de l’Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM. La presentació ha inclòs una taula rodona moderada pel director del diari Segre, Santi Costa, i la cloenda a càrrec de José M. Martínez-Sierra, director general de la UPF-BSM. 

De les conclusions de l’estudi s’extreu que en els darrers sis anys un total de 428 empreses s’han traslladat de Lleida a d’altres demarcacions, un fenomen que afecta de manera proporcional companyies de totes les dimensions i, especialment, les empreses comercials i de la construcció, tot i que l’impacte és transversal. D’aquestes, les empreses que marxen a Barcelona (un 39,4%) ho fan a la recerca dels avantatges de la capitalitat, com les infraestructures o les oportunitats de creixement. Les que es desplacen a l’Aragó (18,9%) ho fan especialment per raons d’agilitat administrativa, predisposició política i disponibilitat de sòl. I les que prefereixen Madrid (14%) apel·len als incentius fiscals i les subvencions.

En funció d’aquestes dades, Joan Talarn, que ha recordat que l’estudi és fruit de les sinergies creades des de 2019 a través del G-6 (Diputació, Paeria, Generalitat, cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega i la UdL), ha recalcat que “la necessitat de disposar d’infraestructures útils, dignes i eficaces a la nostra demarcació és un dels reclams i objectius bàsics que persegueix la Diputació de Lleida. De la mateixa manera que dimecres vaig defensar davant del Parlament de Catalunya, i aviat ho podré fer davant del govern de l’Estat, quan reclamem una millor mobilitat no ho fem per tenir carreteres d’asfalt lluent, no; sinó que ho fem perquè, com el cas de les noves sortides que proposem per a l’AP-2, són una de les eines que permeten noves perspectives logístiques i esdevindria una oportunitat per treballar nous escenaris per al desenvolupament econòmic, turístic, agroalimentari i industrial, en aquest cas, del Segrià i les Garrigues”.

Joan Talarn s’ha compromès a ser receptiu amb les polítiques públiques que l’estudi assenyala com a eines per revertir la situació, ja que “estem decidits, des de la Diputació, a fer arrelar les persones a les nostres comarques, i per això també cal disposar d’un entorn empresarial, i sobretot de petites i mitjanes empreses, que arreli perquè conjuntament fem una aposta pel talent que conreem a Lleida”.

Al president Talarn l’han acompanyat Jordi Latorre, vicepresident primer de la Diputació de Lleida; Carles Gibert, diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica; i els diputats Jordi Verdú, Paco Cerdà i Felix Larrosa