L’ACM ha celebrat aquest dilluns 7 de febrer el segon Debat Municipalista del mes de febrer, amb la voluntat de centrar-se en una qüestió que afecta i molt als ens locals catalans, com es regula el sòl no urbanitzable. Sota el títol ‘Com afecten les modificacions de la llei d’urbanisme al sòl no urbanitzable dels municipis'’, la sessió ha reunit més de 400 persones de les administracions locals catalanes, entre alcaldes i alcaldesses, electes i tècnics del món local. Ho podien seguir de forma telemàtica i a través de les xarxes socials.

La sessió se centrava en les modificacions en l'àmbit urbanístic en relació al sòl no urbanitzable que han introduït les darreres modificacions legislatives, sobretot, la Llei 2/2021 de mesures fiscals, financeres i administratives i del sector públic, al Text Refós de la Llei d’Urbanisme (aprovat pel Decret legislatiu 1/2021, de 3 d’agost). Entre d’altres, inclou dos nous usos, un d’habitatge quan es tracta de masies o cases rurals i un d’habitatge amb activitat econòmica d’ús turístic en masies o cases rurals, facilitant els usos compartits en una mateixa construcció en sòl no urbanitzable. També preveu l’aprovació de projectes de noves activitats en base a la reutilització de construccions ja existents o permetre les obres d’intervenció necessàries en construccions en sòl no urbanitzable per destinar-les a l’ús admès.

Des del món local venim reivindicant que la normativa urbanística s'adapti a la realitat canviant i faciliti l'arrelament de les persones al territori i al món rural permetent usos i adaptant el règim de les construccions en sòl nou urbanitzable amb aquest objectiu. Precisament, el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha destacat que a nivell català el sòl no urbanitzable representa el 94% del sòl i que la seva regulació normativa “sovint és massa rígida perquè no ha sabut adaptar-se a les persones que viuen al territori i el debat sobre els seus usos i normativa ha estat un tema recurrent els darrers anys, sobretot a les comarques amb menys densitat” i ha expressat que “necessitem dotar-nos d’eines jurídiques flexibles per afavorir un urbanisme al servei del territori i les persones, atenent a les diferents realitats del país”. Ha afegit que cal aportar la visió municipalista a la legislació: “Som els qui millor coneixem la realitat dels nostres pobles i ciutats i fa temps que reclamem que qualsevol modificació o nova normativa incorpori un informe d’impacte al món local”. I ha insistit en la necessitat d’una nova Llei del Territori que “sigui compartida per tot el territori” i “que sigui més transversal i realment transformadora”.

El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat, Agustí Serra, ha desglossat les modificacions en matèria urbanística que ha introduït la nova llei. Ha explicat que amb aquest Debat enceten un conjunt de jornades que faran al febrer i març a nivell territorial per explicar les modificacions que incorpora la Llei d’acompanyament, que aporta “molta actualització i modernització d’una llei que farà 20 anys de la seva vigència”. I ha afegit que aquesta llei “no pretén ser altra cosa que posar el dia la legislació urbanística en funció de les necessitats. És dotar-nos de millors instruments per afrontar els reptes actuals. Per això, hem obert el ventall a molts usos”. Serra ha explicat que els objectius fonamentals que s’han buscat amb la modificació són facilitar l’habitatge i l’allotjament en els municipis rurals, simplificar i agilitzar procediments en la gestió d’autorització de construccions i facilitar l’activitat econòmica en el sòl no urbanitzable.

El Debat s’ha tancat amb una taula rodona que ha moderat el responsable de l’Àrea de Continguts de l’ACM, Lluís Corominas, i que ha comptat amb representats del món local. Hi han participat el propi director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, juntament amb la responsable d’Urbanisme de la Gerència d’habitatge, urbanisme i activitats de la Diputació de Barcelona, Lupe Serraima; la cap de l’Àrea d’urbanisme del Consell Comarcal de la Garrotxa, Anna Baldó; i l’arquitecta del Servei d’Urbanisme del Consell Comarcal de la Noguera, Magda Gorgues.

Cal destacar que l’ACM, a través del seu Fòrum Comarcal, ja va publicar el 2018 un estudi (‘Estudi de les masies, cases rurals i construccions en sòl no urbanitzable’) amb propostes específiques per a la dinamització de l’entorn rural i l’arrelament al territori i, específicament, per a l’harmonització de criteris en les construccions en sòl no urbanitzable. Les modificacions que inclou ara la Llei 2/2021 van en aquesta línia, en la reivindicació que ve del propi territori i que demana un urbanisme dinàmic que s’adapti als nous canvis i a la realitat de les persones que hi viuen. L’ACM també ha fet aportacions a l’Agenda 2030 i l’Agenda Urbana, però sobretot s’ha implicat en la redacció de l’Agenda Rural de Catalunya que ha de marcar les línies estratègiques dels propers anys i que a nivell urbanístic ha de ser el marc que reguli els criteris que permetin afavorir l’arrelament tenint en compte les persones i el territori.