L’ACM ha celebrat aquest dijous 3 de febrer un Debat Municipalista sota el títol ‘Els reptes de la promoció en l’autonomia personal: el paper dels ens locals i la col·laboració entre diferents actors’. La jornada que s’ha realitzat en un format híbrid, amb els ponents a la seu de l’ACM i els inscrits seguint-ho telemàticament, ha reunit més d’un miler d’espectadors entre treballadors, representants de les administracions locals i persones interessades en l’àmbit social.

L’objectiu del Debat era aprofundir en la millora de l’atenció envers les persones més vulnerables i amb manca d’autonomia i en uns entorns que tinguin en compte també la vessant residencial. I és que la pandèmia de la Covid-19 ha generat majors necessitats assistencials i ha qüestionat entorns com els residencials. En aquest sentit, ja hi ha diverses iniciatives europees que aposten per models que combinen l’atenció amb espais de residència més integrats i que permeten viure en un entorn comunitari que ajuden a una atenció més personalitzada.

El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha iniciat el Debat destacant que, en aquest context de pandèmia i postpandèmia, “una de les màximes prioritats del municipalisme català és la qualitat de vida, que no s’entendria sense la participació i lideratge del món local. Hem de garantir que tota la ciutadania, amb independència de qualsevol altra condició, pugui viure millor amb la millor qualitat de vida i amb plena autonomia”. 

Al mateix temps, Soler també ha afegit que “el contracte programa de serveis socials per als propers quatre anys ens donarà un pas qualitatiu, sobretot, en el servei d’atenció domiciliària que estava infrafinançat i que ha calgut actualitzar per donar un salt qualitatiu a les àrees bàsiques de serveis socials per a l’atenció de la gent gran i les persones amb dependència”.

El Debat ha comptat amb la presència de la secretària d’Afers Socials i Família de la Generalitat de Catalunya, Anna Figueras, ha felicitat els actors de proximitat que dia a dia van fer possible que en moments de pandèmia la gent més vulnerable fos atesa. I ha destacat que “estem dins una transformació de l’atenció a les persones”, afirmant que els serveis s’han d’apropar a les persones: “L’atenció a les persones ha d’anar d’acord amb el què decideixin les pròpies persones, que haurien decidir com, quan i on volen viure, perquè ens adonem que la majoria de gent volen ser ateses a casa. Per tant, segurament s’hauran d’apropar els serveis a les persones”. En aquest sentit, ha aclarit que segurament coexistiran diferents models d’atenció a les persones en funció de la situació individual de cada perfil i que un sector molt important és el tercer sector o administració de proximitat.

La ponència principal ha anat a càrrec del secretari general de l’European Social Network, Alfonso Lara, que ha parlat de com dissenyar nous models d’atenció social arran de la crisi de la pandèmia i ha exposat alguns exemples d’altres països. Lara ha destacat que cal una transformació dels serveis socials, "es requereix dels serveis una major flexibilitat i una adaptació a la voluntat de les persones. Passem a un enfocament on la persona és l’element central i els serveis s’adapten a la seva la vida i desitjos". I ha manifestat que les polítiques publiques hauran de canviar per “combinar serveis antic amb nous servies com ara la cohabitació generacional. Els centres residencials, de dia, de nit, cures a la casa… han de forma part de l’ecosistema comunitari local per promoure l’autonomia personal” i “l’adminstració pública hi juga un paper fonamental”.

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, també ha afirmat que cal anar “avançant cap a un model d’una atenció domiciliària individualitzada i de major qualitat. Alhora, tenint en compte la participació de la pròpia persona”. Al mateix temps, ha destacat que des del món local hem de plantejar una millora del servei d’assistència domiciliària “360 graus i integral, millorant la qualitat de vida des de la proximitat i l’entorn de les persones” i, alhora, “repensar el model d’habitatge que asseguri l’espai, la privacitat i el suport centrat en la persona, racionalitzat la despesa pública i que ajudi a innovar i distanciar-nos del model tradicional”.

Precisament, en una taula rodona s’han debatut els reptes que tenen els ens locals en aquest futur servei d’atenció. Hi ha participat la directora general d’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Drets Socials, Montserrat Vilella; el director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i president d ela Sociedad Española de Geriatría y Gerontología, José Augusto García; el director d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona, Lluís Torrens; i el director general de QIDA, Oriol Fuertes.