La mostra de l'Amical de Mauthausen està organitzada per Acció Feminista de Blanes amb el suport de l'Ajuntament i Òmnium Selva Marítima, i s'allotja a la Sala García Tornel

Una de les frases més conegudes de Marc Tul·li Ciceró diu que 'Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la'. Per això, és important que les grans atrocitats que s'han comès al llarg dels segles les recordem tantes vegades com faci falta. Una de les que encara ressonen, especialment a Europa, són els horrors, els crims contra la humitat comesos pel nazisme, que tantes similituds podríem trobar en fets actuals.

Per això resulta especialment recomanable visitar l'exposició que s'ha posat en marxa a la Sala Municipal García-Tornel ubicada al cèntric Carrer Ample. Està organitzada per l'Associació Acció Feminista de Blanes amb el suport de l'Ajuntament, Òmnium Selva Marítima i l'Associació Amical de Mauthausen, qui s'ha encarregat de la seva producció amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

'Resistents i Deportades': vivències de dones empresonades en camps de concentració nazis

L'exposició es presenta sota el títol 'Resistents i Deportades', i tracta sobre la història de la resistència i la deportació de dones de diferents nacionalitats d'arreu del continent europeu, amb especial èmfasi en les dones republicanes espanyola i en la història i evolució del camp de Ravensbrück. La mostra combina informació històrica amb textos i dibuixos d'obres de les pròpies deportades.

Dones com Neus Català Pallejà, Lola Casdellà, Constanza Martínez Prieto o Mercedes Núñez Targa, entre d'altres. D'entre totes elles, la més coneguda és Neus Català, qui ens va deixar l'abril de 2019 Forma part d'una generació de lluitadores que van protagonitzar la lluita contra el feixisme i el nazisme, havent-ne patit en primera persona les conseqüències més ferotges.

Després de la seva implicació lluitant contra el feixisme a la Guerra Civil Espanyola, va marxar a França per incorporar-se a la resistència contra el nazisme. Això li va significar ser capturada i deportada al camp de concentració de Ravensbrück l'any 1944, on va coincidir amb Maria del Carme Gardell García, Sabina Bartolí Gardell, Alfonsina Bueno Vela i moltes catalanes.

Allà va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament i va formar part de l'anomenat 'comando de les gandules', un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, van arribar a inutilitzar uns 10 milions  de bales i van espatllar nombroses màquines de fabricació d'armament.
El camp de concentració de Ravensbrück, situat a 90 km de Berlín, va ser creat exclusivament per a dones, i era el segon més gran del sistema concentracionari nazi després d'Auschwitz. Malgrat tenir una capacitat per a 3.000 persones, hi havia fins a 120.000 dones i criatures d'una trentena de nacionalitats diferents, entre les quals s'hi comptaven dones republicanes catalanes i espanyoles. S'estima que, entre el 1939 i 1945, hi van morir 92.000 persones.

L'exposició 'Resistents i Deportades', inaugurada el passat divendres, es podrà visitar a la Sala Municipal García Tornel del Carrer Ample fins el proper 18 de febrer. L'horari per visitar-la és de les 11 del matí fins la 1 del migdia, així com des de 2/4 de 5 de la tarda fins les 8 del vespre. L'entrada és gratuïta.