L'antiga Oxirrinc, situada a uns 180 quilòmetres del Caire, va ser un centre religiós i comercial clau durant els períodes faraònic, persa, grecoromà i cristià, des de l'Egipte faraònic fins a l'edat mitjana
Equips d'arqueòlegs catalans han treballat en el jaciment en una missió de la Universitat de Barcelona des de 1992 i ara en faran balanç en un cicle de conferències que s'iniciarà el 27 de març

Aquesta primavera la Casa de Cultura de la Diputació de Girona s'endinsa en els treballs que un equip d'arqueòlogues de la Universitat de Barcelona han fet durant els últims vint anys en un cicle de conferències on les mateixes professionals descobriran els aspectes més rellevants del jaciment d'Oxirrinc. 
La ciutat Oxirrinc, situada a uns 180 quilòmetres al sud del Caire, és un jaciment arqueològic de gran rellevància que ha estat objecte d'estudi per part de la Universitat de Barcelona des de l'any 1992. La ciutat, coneguda en l'antiguitat com Per-Medjed, va ser un centre religiós i comercial clau durant els períodes faraònic, persa, grecoromà i cristià. Les excavacions han revelat una rica herència cultural, amb temples, tombes i edificis que reflecteixen la influència de diverses civilitzacions.
Originàriament una ciutat faraònica, Oxirrinc va esdevenir un centre religiós i comercial clau fins a l'edat mitjana. Després de la conquesta d'Egipte per Alexandre el Gran, la ciutat va rebre una important colonització grega, va tenir relacions privilegiades amb Alexandria, la nova capital, i va mantenir la seva importància durant l'època romana i cristianobizantina per entrar en decadència després de la conquesta àrab.
En les tres darreres dècades, hi han treballat equips d'arqueòlegs catalans amb resultats extraordinaris. Les restes arqueològiques mostren una rica herència cultural, amb temples, tombes i edificis que reflecteixen la influència romana i cristiana. Aquestes troballes subratllen la continuïtat i transformació de la ciutat al llarg dels segles.
Durant el novembre i desembre de 2024, en el transcurs de les excavacions, els investigadors han descobert restes úniques que fan que els arqueòlegs puguin eixamplar i aprofundir els coneixements sobre la societat egípcia, les pràctiques funeràries, la vida religiosa i l'activitat monàstica de l'antic Egipte.
Durant un mes, del dijous 27 de març al dijous 24 d'abril, cinc de les arqueòlogues que formen part de la missió a Oxirrinc parlaran de diversos aspectes del jaciment: la ciutat saïta, que ofereix una visió única d'una de les èpoques menys coneguda de l'Egipte faraònic; els rituals funeraris al llarg de les diverses etapes històriques de la ciutat, la petjada cristiana, i, en la darrera conferència, es farà una mirrada de caràcter més antropològic a les històries humanes que amaguen les restes arqueològiques.
En el cicle, hi participaran la doctora en Arqueologia Maite Mascort, que codirigeix la missió de la Universitat de Barcelona juntament amb Esther Pons i quatre membres més de l'equip d'excavació: Núria Castellano, Adriana Recasens Bibiana Agustí Fargas i Francesca Pullia.
El cicle de conferències tindrà lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona els dijous a les set del vespre. L'entrada és gratuïta però es recomana la inscripció al web www.casadecultura.cat.
 
PROGRAMA

Dijous 27 de març

«El passat mil·lenari d'Oxirrinc: les tombes saïtes»
Núria Castellano Solé
La cultura saïta, entre els segles VII i VI aC, va ser un període de renaixement per a Egipte: l'últim gran esplendor abans de la conquesta persa amb la reunificació del país, la revitalització del comerç i una gran activitat constructora. En aquesta època, Per-medjed, l'antiga Oxirrinc, gaudia d'una situació estratègica immillorable que la va convertir en un important enclavament comercial. I amb el desenvolupament del culte a Osiris, els sacerdots d'aquesta divinitat van construir tombes de pedra, decorades i amb un ric aixovar funerari. La necròpolis va continuar en ús durant el domini dels perses, amb una nova tipologia de tombes i una sorpresa: el descobriment d'una tomba intacta. 
Núria Castellano Solé és arqueòloga i doctora en Història, especialitat d'Egiptologia. Participa en missions d'excavació a Oxirrinc des de 1999
 
Dijous 3 d'abril

«Els rituals funeraris a Oxirrinc: continuïtat i evolució»
Maite Mascort Roca
A Oxirrinc, els rituals funeraris van evolucionar significativament al llarg de les seves diverses etapes històriques. Des del segle VII aC fins al període cristiano-bizantí (del segle IV al segle VII dC), les pràctiques funeràries van reflectir els canvis culturals i religiosos de la ciutat. Quan els grecs i els romans arriben a Egipte, tot i introduir particularitats de la seva cultura, molt aviat van assimilar alguns aspectes de l'antiga civilització faraònica. Especialment, van adoptar les creences i rituals funeraris. Els individus es momificaven i s'enterraven en grans tombes acompanyats d'importants aixovars: cartonatges decorats, màscares daurades, amulets, papirs màgics tancats amb segells,  llengües d'or...
Maite Mascort Roca és llicenciada en Història i doctora en Arqueologia. Participa en missions d'excavació a Oxirrinc des de 1992 i n'és codirectora des de 2019. És arqueòloga de la Generalitat i vicepresidenta de la Societat Catalana d'Egiptologia

Dijous 10 d'abril

«Excavacions a Oxirrinc: revelant la presència cristiana a l'Antic Egipte»
Adriana Recasens Escardó
Oxirrinc, coneguda com a Per-Medjed a l'Egipte faraònic, va assolir una gran rellevància durant l'època cristiana (segles IV-VII) com un important centre religiós i administratiu. Durant aquest període, la ciutat va ser seu episcopal, reflectint la consolidació del cristianisme després de les persecucions dels segles anteriors. La seva societat es va caracteritzar per la coexistència de pràctiques cristianes i elements culturals tradicionals, evidents en els textos i papirs trobats. La proliferació d'esglésies, monestirs i textos bíblics reflecteix la seva centralitat en la vida espiritual de la regió. A més, les troballes arqueològiques mostren la seva importància en l'àmbit econòmic i cultural de l'Egipte cristià.
Adriana Recasens Escardó és graduada en Arqueologia i egiptòloga. És membre de l'equip de la Missió Arqueològica d'Oxirrinc des de l'any 2016.

Dijous 24 d'abril

«Empremtes a la sorra i batec en el temps. Històries humanes a Oxirrinc»
Bibiana Agustí Fargas i Francesca Pullia
La conferència presenta una selecció dels resultats antropològics dels darrers anys, centrant el discurs en les condicions físiques de la població i l'estat de salut durant la seva vida així com en els canvis produïts en el tractament dels cossos i els rituals funeraris al llarg dels diferents períodes de la necròpolis.
Bibiana Agustí Fargas és doctora en Història i arqueòloga especialista en arqueologia funerària, antropologia física i paleopatologia. Participa en les missions d'excavació a Oxirrinc des de 2012
Francesca Pullia és antropòloga i arqueòloga. Llicenciada per la Universitat de Pisa.